Climent Picornell

PASSADORS DE PENA. Climent Picornell.

jcmllonja | 28 Gener, 2005 19:52

No he cregut mai massa en això dels estereotips socials. Que sí els francesos són així, que si els italians aixà. Que si els bascs, tal, que si els andalusos, qual, que si els catalans "de les pedres en fan pans". Al meu admirat Bertrand Russell li demanaren un pic que opinava dels alemanys. La seva contesta va ser : "ho sent molt, però no els conec a tots". Idò això. Ara bé, de les definicions de mallorquinitat, de les qual en tenc una carpeta plena que vessa, em quedaria amb una característica pintoresca : els mallorquins i mallorquines som – o erem- grans passadors de pena. Tots. I totes.

 

 (Any 1938. Bombarders italians, sobrevolen Palma. Tornen d'amollar bombes damunt Barcelona )

Passador de pena

C.P.

No importava avisar-lo, però el feia estar més tranquil. Tanmateix s’en temia tot d’una que era l’hora de partir. Aquella frissor no el deixava reposar mai de forma total. Sempre amb una orella parada. Coneixia tots els renous i no en fitava cap de nou. Els pobles de la pagesia tenen això, els renous i tot són sempre els mateixos... Els cans que lladraven : coneixia els de prop i els d’enfora, fins i tots els cans visitants de les cusses dels veinats. Els motors dels cotxes de les filles de la casa de davant, que sempre eren les darreres que se colgaven. Els fematers, les passes del forner quan anava a encendre el forn de pa, els primers cotxes dels picapedrers cap al tall. No calia que l’avissassin mai. Sovint pensava com devia ser el descanssar a pler. Quina por ! Talment com morir-se una estona. No podia fer-ho això, ell. Li calia tenir esment, fin i tot de les mosques que havien quedat dins la casa i es passejaven cercant un poc de claror pels vidres. La gelera que es disparava, obedient, cada quan li tocava. Fin i tot sabia com de descompassats anaven els rellotges de l’Esglèsia, el de l’Ajuntament i el de la veinada de quatre cases més avall, que cada quart d’hora feia un concert, i no en parlem de les hores senceres, que amollava una sinfonia. No feia cap falta, per tant, que ningú el cridàs, però sempre, per si un cas, deixava aparellat el despertador clàssic, d’aquells que els han de donar corda; per afegitó, tenia una "dream machine" de Sony, que connectava amb una emissora d’aquestes on sempre ni ha un que xerra i, puntualment, la seva mare, que patia del mateix insomni que ell -ja quan el duia dins el ventre- el crida, l’avisa per telefon : són les sis en punt. Passa pena per quan li falti sa mareta. Per si un dia no es desperta i ningú l’avisa.

Comentaris

passadors de pena

Guiem Ozonas | 30/01/2005, 15:30

Casi tots, per no dir tots, es passadors de pena, tant mallorquins com foraters, solen esser es maldecaposos, es perseguits de mal de cap, es qui pateixen de mal de ceia, que deim amb mallorquí, lo que en diuen ara "migranya".
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb