Climent Picornell

"TALAIA ALTA", DIUMENGE DIA 3. Climent Picornell

jcmllonja | 28 Novembre, 2006 18:20

 

 

(Imatge de Guillem Mudoy) 

 

“Talaia alta” ( de franc, diumenge dia 3 amb el Diari de Balears)

Diumenge 3 de Desembre, juntament amb el “Diari de Balears”, s’entregarà el meu llibre “TALAIA ALTA”, de la col.lecció Biblioteca d’Autors Mallorquins. És de franc, gratis; serveixi aquest “post”, o apunt al meu blog, per fer-ho avinent a tothom qui el vulgui. És una manera de - quasi-  regalar-ho, a través d’Internet, a qui el vulgui.

___________________________________________________________

 

serra de tramuntana

(Fotografia de Pep Torro) 

L’escriptor i amic Guillem Frontera va tenir la delicadesa de fer-hi un pròleg, que li agraesc molt, per venir d’una persona, com ell, avesada a escriure, i a escriure bé. L’adjunt un poc més avall.

 

El geògraf

Guillem Frontera

Hi ha menjars monòtons i menjars entretinguts. Paisatges monocolors i paisatges de gran amenitat cromàtica i morfològica. Etcètera. I escriptors. En principi, la monotonia o la varietat no ens garanteixen el plaer de la lectura, però sí que ja fan una crida inicial a les afinitats. M’agrada llegir els escrits entretinguts, de gran amenitat, frívols a estones –no superficials-, de Climent Picornell, perquè quan comences no saps mai on aniràs a parar ni per quins camins o dreceres et menarà la lectura. Ara, saps a priori algunes coses que són tota una garantia: et divertiràs, aprendràs molt, gaudiràs d’una prosa sucosa en la millor tradició dels aiguaforts -però tècnicament disposada de manera que la primera lectura te’n suggereixi moltes més. Saps que se’t guiarà per un inventari d’interessos i de curiositats que podria dur-te a la dispersió, i saps també que la base del plat és feta amb tanta personalitat que tot, finalment, hi lliga. Segurament –segur- és una qüestió de cultura. La cultura és el gran tema de la vida i dels escrits de Climent Picornell, el coneixement de les coses i els automatismes per posar-les en valor i per crear un espai escènic en el qual tota persona, cosa i notícia hi siguin, més que compatibles, complementaris.

Climent Picornell, segurament i a la vista d’aquesta varietat d’interessos i curiositats, hauria pogut elegir moltes altres disciplines acadèmiques, però, vist ara en perspectiva, la geografia és la ciència que millor li permetria organitzar els seus coneixements. A partir d’un espai, un país. Tan senzill, tan complex com tot això. A partir d’un espai, un món. Segurament aquest és el principi actiu de la proximitat i transparència de l’escriptura de Climent Picornell, qui recorda ara que mantingué una secció setmanal, fa anys, “Talaia alta”: alta, però amb els fonaments molt ben localitzats. Alta per guanyar perspectiva: distància, humor, ironia, i un fluid del qual no sé com dir-ne, però sí sé que és fet d’escepticisme i d’amor alhora. El secret de la recepta, les dosis, també és el secret de l’estil de Climent Picornell. Amb aquest estil parla d’una manera molt particular de nosaltres, nosaltres som els seus –és una prosa que cada punt ens fa l’ullet, una prosa plena de sobrentesos-, i ens pot dir de tot: però alerta, que cap extern no s’equivoqui. Climent Picornell és antropològicament tribal, però és un membre de la tribu que ha passat pel Renaixement, per la Il·lustració i per la Modernitat. Els seus processos de sedimentació són exemplars.

Els escrits de Climent Picornell a Diari de Balears  havien de tenir una altra oportunitat, i servidor som dels que celebram l’edició d’aquest recull: no tant perquè el llibre sigui o no un suport més noble que el diari, sinó perquè la biblioteca és molt més accessible que l’hemeroteca. En realitat, no són els escrits, els que necessitaven una altra oportunitat, som nosaltres, els lectors, els que són massa joves o els que som massa vells. El dia a dia empeny massa fort, no és com altre temps, i no hi ha res més vell que el diari d’avui llegit d’horabaixa. Això és una catàstrofe, una rierada que ho arrossega tot, llots i cotxes. Aquest llibret se n’ha pogut salvar. Per ara. Però ara és molt.    

Guillem Frontera

 

 

____

_(Fotografia de Pep Torro)_____________________________________________________

"La Biblioteca d'Autors Mallorquins abraça una gran diversitat de gèneres literaris. La literatura a Mallorca s'ha expressat generosament a través de la poesia, i, efectivament, la poesia ocupa una part molt significativa de títols de la col·lecció. Els poetes de la Renaixença, Costa i Alcover, l'Escola Mallorquina, Bartomeu Rosselló Pòrcel, la generació dels Llompart, Vidal Alcover, Moyà o Blai Bonet, Miquel Àngel Riera i fins als més joves, la veu dels poetes ha acompanyat els mallorquins amb fidelitat admirable.

La crònica històrica (Llibre dels fets), la introspeccio mística (Ramon Llull), l'autobiografia i el conflicte religiós (Anselm Turmeda), la narració (Salvador Galmés, els costumistes (Rosselló de Son Forteza, etc.), la novel·la (de Jaume Vidal Alcover i Blai Bonet a Maria de la Pau Janer, passant per Baltasar Porcel, Antoni Mus, Antoni Serra, Antònia Vicens, Gabriel Janer Manila, Jaume Pomar, Antoni Vidal Ferrando, Guillem Frontera o Llorenç Capellà); el teatre (Joan Bonet, amb la peça inèdita Quasi una dona moderna, o Llorenç Villalonga); l'assaig històric (Josep Massot, Pere Fullana), la crítica literària (Rosselló Bover, Damià Pons); l'assaig polític (Guillem Forteza, Josep Melià), la crítica de la cultura (Joan Estelrich, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, Pere Serra, Damià Ferrà-Ponç); l'assaig biogràfic (Antoni Maria Alcover, Josep Sureda Blanes, Miquel Serra Pastor), hi són adequadament representats. Per ventura allò que té de més innovador aquesta Biblioteca com a tal, i en la nostra cultura, és la importància que es reconeix al periodisme o a l'assaig concebut i escrit en format de diari. Així, s'inclouen volums amb treballs periodístics que depassen el marc temporal en el qual han estat publicats en la seva forma original, i se'ls dóna una vida més llarga. Els noms de Josep Maria Llauradó, Bartomeu Fiol, Sebastià Alzamora o Climent Picornell suggereixen al lector un to i unes qualitats literàries que s'acolliran sense estretors al format de llibre."

(Extret del DIARI DE BALEARS) 

 

Comentaris

Uep Climent !

Tomeu | 28/11/2006, 19:57

Ja he dit a ma mare que me'n reservi un parell. Una abraçada
d'en Tomeu B. des de Zurich.

per no perdre el nord

pedra plana | 30/11/2006, 13:58

Diu En Borja Moll referint-se al mot talaia: "allò que serveix de custòdia,de prevenció contra perills" i també de l´acció d´atalaiar:
"mirar des d´un lloc alt per vigilar o veure de lluny alguna cosa,estar a l´aguait". Un luxe tenir-te a tu per donar-nos avís del que observes per, si de cas, arrecerar-nos.I de franc.
Un bon present per regalar, ara que vé Nadal i tothom va desorientat amb tant desori.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb