Climent Picornell

700 ANYS DEL MERCAT DE SINEU DE MALLORCA. Climent Picornell

jcmllonja | 19 Novembre, 2006 16:16

 

 

700 anys del mercat de Sineu

CLIMENT PICORNELL

 

Sineu és una vila del Pla de Mallorca, plena de singularitats. Té camí directe desde Ciutat, sense passar per cap altre poble –el camí vell o la carretera de Sineu-, els seus habitants fan la “é” i els dimecres el poble canvia de dalt a baix la seva fesomia : hi ha mercat. Si existia, o existeix encara,  un mercat d’àmbit  comarcal al Pla és el de Sineu. El dimecres era, i encara ho és, una de les visites obligades per als pobles del Pla de Mallorca, i de tota l’illa. I a l’estiu, també,  aturada dels turistes. Ara fa 700 anys que un privilegi del Rei Jaume II, permetia la venda, entre altres coses de bestiar, actualment és l´únic mercat on encara es fa. El mercat del dimecres conserva una vitalitat i un atractiu importants després de 700 anys de la seva creació.

 

700 anys de Dimecres a Sineu. Sineu canvia de fesomia els dimecres

El mercat es celebrava, i encara ara, però ja ha desbordat el seu primitiu emplaçament, a l’antic fossar. L’actual plaça del Fossar és, avui en dia, un gran espai públic, resultat de l’ocupació d’un antic cementeri que abans havia estat usat per eres comunals, el seu primer topònim va ser el Fossar de les Eres. Hi queda també S’Abeurador, un lloc públic també, abans omplert d’aigua amb una sínia monumental i uns espais –el mercat cobert- que es dugueren a terme l’any 1956. Ja Geroni de Berard, l’any 1789, es referia a aquest lloc com “la plaza de las Ferias” . L’actual estructura de S’Abeurador és de 1904, un dipòsit circular amb coberta de porxada octogonal. Segurament aquests espais durant anys van encabir el mercat del dimecres, fins que el seu progressiu creixement el va anar fent envair, amb les seves paradetes de vendre, els carrerons que pugen cap a l’església, les escales i la plaça de davant el temple, els carrers de prop de la casa de la Vila –l’antic convent dels Mínims- i fins i tot els vials que duen a l’estació del tren. És per tant un mercat gran que té la fama consolidada, ajuntada a “fer barrina” i “fer dimecres”, que ha de concloure amb un bon “frit” de freixura en algun del nombrosos cellers de la localitat.

 

Evolució del comerç.

El mercat i la fira són quasi tan antics com l'home. Comprar, vendre o intercanviar són elements consubstancials a la civilització. La trama viària de les Balears i certs assentaments urbans són, en part, hereus de la funció de mercat o de fira. Tenim notícies de mercats àrabs i de fires medievals. El mercat de Sineu rebé a 1306 privilegi del rei Jaume II i la fira de maig, també  de Sineu, fou instituïda pel rei Sanç, l'any 1319. De totes les maneres, la tradició de les nostres fires i mercats, els que han arribat fins avui, són una conseqüència de l'auge agrícola que, a través del carro i el bestiar, marcaren i fixaren una sèrie de mercats i fires importants, a uns pobles, i de menor rang a altres. Passa això amb Sineu, un dels pocs mercats que encara conserva un radi d’atracció que desborda el seu terme municipal, és un mercat de caire comarcal-insular.

Val a dir que paral·lelament al desenvolupament de les noves eines de transport, els cercles mercantils s'han fet de radi més llarg, suprimint molts de mercats i fires secundaris. Al mateix temps, l'evolució de les modernes formes de comerç, de la botiga al gran magatzem, fins als hipermercats, han fet que la majoria de mercats de poble hagin anat perdent el seu objecte, que s'ha traspassat als pobles grans, als caps de comarca o a Palma. Alguns han  sobreviscut, però la majoria han quedat reduïts a no res. Poc a poc s'han anat revitalitzant, perdent el seu sentit primitiu, però ressorgint com a grans mercats d'exposició de menjars, d'artesanies, de mobles, d’antiguitats, de ramells, de roba, i al de Sineu –encara- el bestiar, i lloc d’encontre d’agricultors, ramaders, compradors i desenfeinats. El dimecres, és un fet, la vida del poble gira entorn del mercat, no és un dia qualsevol, és dimecres ! No crec que aquest fet succeeixi a cap altre lloc de Mallorca, per molt gran que sigui el seu mercat. És així, que el mercat de Sineu s’ha adaptat als canvis i ha sobreviscut aquests 700 cents anys.

 

 

De transaccions agrícoles a “símbol d’identitat”

Un grup de geògrafs –“COL.LECTIU PAGÉS”- han investigat el cas del mercat de Sineu ens diuen que el mercats tradicional jugaven un paper fonamental quan l’agricultura era la columna vertebral de Mallorca i el mercats eren el centre de transaccions comercials, i els inputs i outputs agrícoles, els protagonistes indiscutibles d’aquest escenari. Poc a poc el domini de la ciutat sobre el camp, han desvirtuat les relacions de proximitat i el mercat de Sineu és un bon exemple de mercat que ha sofert una mutació en el seu rol tradicional. Mutació fonamentada sobre dos eixos : 1.- La seva funció de transaccions agrícoles ha esdevingut testimonial, de la mateixa manera que l’activitat agrícola a tot Mallorca és relicte. 2.- S’ha transformat i instrumentalitzat el mercat com un “símbol d’identitat”, convertint-lo en un centre d’atracció turística per a la població illenca, i en temporada turística, també pel estrangers.

L’anàlisi del “COL.LECTIU PAGÈS”, es du a terme analitzant els productes que es venen actualment al mercat. Sobretot el que es mercadeja són manufactures tèxtils, calçat i souvenirs, aquestes tipologies d’objectes representen el 70 % del total. Per contraposició els elements més agrícoles representen només el 16 % del total.

Si es té esment als venedors segons el tipus de producte, els qui venen Hortalissa i Fruita ( 5, 41 %); Carn ( 0,45 %); Bestiar (3,15%); Flors (1,35%); Arbres (3,15%); Eines (4,50%); Maquinària agrícola (1,35%); Roba i Calçat (28, 83%); Souvenirs i objectes de regal (41,89%); Herbolari (1,80%); Llepolies (4,05%); Merceria i perfumeria (1,80%); Embotits (1,80%); Vi i Licors (0,45%).

Aquests venedors provenen bàsicament de Palma , quasi el 50 %, però hi trobam venedors que provenen de Magaluf, Cala d’Or, Alcúdia, Port d’Andratx... el que fa avinent que l’àmbit d’influència del mercat ultrapassa les fronteres merament locals, encara que els venedors de productes agrícoles són, majoritàriament,  originaris de Sineu i de municipis propers com Muro o Sa Pobla. La venda de bestiar, una de les singularitats del mercat, malgrat les dificultats –la pesta dels porcs, la llengua blava, la grip de les aus- que ha impedit temporalment la venda pública continua i encara es poden veure mercaders de bestiar gros –ases, someres i muls- record de quan Mallorca era una terra de pagesos.

En definitiva, és ben evident que el mercat de Sineu com mercat agrari es manté de forma residual, ja que els productes agraris –agrícoles i ramaders- tenen en conjunt un pes poc significatiu i en canvi han augmentat molt la tipologia d’altres productes, fins i tot hi ha unes paradetes -que van creixent progressivament- dedicades a la venda d’Antiguitats, els objectes per a la llar –tot i que encara es venen ganivets i petites eines per a l’agricultura-, el vestit i els souvenirs, amb la provinença de molts mercaders extracomunitaris, que donen una nova fesomia al mercat.

El mercat de Sineu, es pot dir que actualment, segons el “COL.LECTIU PAGÈS”, s’ha convertit el un Símbol d’Identitat i ho fa amb èxit, si es mesura per la gent que hi acudeix i sobretot perquè s’ha sabut mantenir el dimecres com a “meeting point”, punt de trobada, per fer negocis i transaccions, o únicament per l’encontre d’amics i coneguts, tot aprofitant la fita que des de fa 700 anys que es va produint. Per molts d’anys!

__________________________________________________________________________

 

 

El Mercat del Dimecres (en el segle XV)

 

Avançant els anys s’estenia més i més per la plaça del Mercadal, pròxima a la Quartera, lloc de compravenda de forments i altres productes, el comerç de les hortalisses, les taules d’atuells i eines del camp: picarols, trinxets i ganivets, olles i greixoneres i més calaportal propi de la casa i del camp. Aquest dia setmanal –el dimecres- prest es convertí en mitja diada festosa, necessària per a la provisió del que freturava a la casa. Era el dia apropiat perquè el saig fes les crides de temes molt variats, com: l’encantament d’una anyell perdut i guardat al corral del Rei; la venguda de cert mercer que rifava calces; de les olives temporeres; de peix més barat d’unes barcades que n’havien pescat molt i tantes coses més, si no hi havia ordres del Jurat en cap, donant disposicions sobre els pous de rentar o sobre el començament del Jubileu (“El saig fa moltes crides a toc de trompeta els dimecres”). El mercat de Sineu en no poques ocasions i, ja en els segles anteriors, com a fet ordinari, fou sempre considerat un privilegi reial.

___________________________________________________________________

( BARTOMEU MULET – RAMON ROSSELLÓ – JOSEP M. SALOM : La crisi de la vila de Sineu. Segle XV. Ed. Ajuntament de Sineu )

 

Comentaris

Demà dimecres

En Blai de S'hort | 21/11/2006, 15:25

Demà és dimecres, que hem de fer un frit a Sineu, l'amo en Climent ? Ja direu coses...

per que es el mes vell el mercat?''

michelle | 28/10/2010, 08:42

per que el mercat es el mes velll mo contestau per favor

per que es el mes vell el mercat?''

michelle | 28/10/2010, 08:42

per que el mercat es el mes vell
m ho contestau per favor

mercat sineu

michelle | 28/10/2010, 08:43

per que el mercat es el mes vell
m ho contestau per favor

ola

blanca | 28/10/2010, 08:45

que se pot trobar en es mercat de sineu ?per que es el mes vel ?
contestau per favor

ola

blanca | 28/10/2010, 08:45

que se pot trobar en es mercat de sineu ?per que es el mes vel ?
contestau per favor

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb