Climent Picornell

LA MARE TERESA DE CALCUTA, LA MEVA VEÏNADA. Climent Picornell

jcmllonja | 04 Novembre, 2006 18:53

 


La mare Teresa de Calcuta, la meva veïnada.

Climent Picornell

Eren les dues i mitja i la mare Teresa de Calcuta es preparava per anar-se’n. Crec que em va mirar, sap que l’observ sempre que puc. Es va treure l’hàbit, el va aplegar, es va embutxacar les almoines, va engirgolar-ho tot dins una bossa negra d’esport, va muntar un carretet metàl·lic i va partir.

Teresa de Calcuta, era Agnès Gonxhe Bojaxhiu i havia nascut el 1910 a Skopje, avui Macedònia, d’ètnia albanesa i catòlica. Als 18 anys ja era a Calcuta, amb l’orde religiosa de les "Germanes de Loreto". Es va nacionalitzar índia i el 1950 va fundar les "Missioneres de la caritat", que ajudaven als nombrosíssims pobres i moribunds, fou premi Nobel de la Pau, morí l’any 1977. Si els he de ser franc, de tot l’star-system del món de la solidaritat preglobalitzada no era de les que em queia millor. A l’inrevés em queia malament, molt dretanota, no he entès mai molt bé aquesta caritat malèvola i sobrada, ni que fos perquè havia detectat un problema greu que tanmateix el govern indi no solucionaria, i  “mentre tant...” calia, al manco, posar una mica d’ungüent a la nafra. Ja ho sé.

Ara hem intimat, si es pot dir així. Ve cada dia a la meva plaça, la plaça de la Llonja. Arriba i quasi devora el cap de cantó, davall l’estàtua de Sant Joan, munta la seva cadireta i la seva paradeta. S’hi guanya les sopes. Ella és rossa, alta, va en xandall, poc a poc es maquilla la cara de blanc, es posa l’hàbit -aquell hàbit blanc amb un ribets blavosos- col·loca davant ella dos cartells; un amb uns escrits i foto del personatge autèntic,  i l’altre amb una màquina de fotografiar dibuixada que posa : “1 euro”. S’ha transformada amb un doble de l’original. I així s’hi passa hores i hores, asseguda, immòbil. Fins que algú li posa una moneda a la canastreta, aleshores aixeca les mans cap al cel, molt amunt, com qui estira una gràcia divina,  tira dues besades i li fa la senyal de la santa creu amb una mà com si fos el papa, un bisbe important o un rectoret de poble. I torna a la seva positura, fins que algú altre, li torna a tirar algun dobleret. Però, vaja !, si algú li fa una foto, sense “retratar-se” abans -dipositant una moneda-, s’emprenya, s’indigna, es posa el cartell d’un euro davant la cara, i amb els poca-vergonyes majúsculs, s’aixeca i els incrimina i recrimina.

Els cambrers i mossos de cuina dels bars i restaurants de prop de la Llonja, que són molts, quan van a tirar el fems, han de passar-li per davant, alguns parlen amb ella, que els contesta sense moure’s de la seva positura : les mans com en posició d’oració, un poc separades.

La gent es sorprèn, s’interroga i sempre hi ha algun entès que explica qui era la mare Teresa, “lo leí en el Pronto”, vaig sentir que deia, un. Els infants són capaços d’estar-s’hi hores, mentre el seus pares seuen a la terrassa d’algun bar. La miren fascinats. Els gats, els beguts, que es retiren tard, curiosament són molt generosos amb ella. Per això aguanta fins tan tard assegudeta d’esquena a la Llonja : fa el calaix gruixat quan la gent es retira. Els grups nombrosos també són generosos, i emprenyosos, li fan ‘hechures’ davant la cara com si fos cega, i altres impertinències. Tots els demés? Sí, alguns donen, però són més el que miren i esperen que algú li posi alguns cèntims d’euro per veure-la fer aquells moviments, com en cambra lenta, molt lenta : braços amunt, besades, benedicció; i així, un diner : braços amunt –poc a poc-, besades –mirant el benefactor-, benedicció ( amb indulgència plenària, supòs).

Té telèfon mòbil, la mare Teresa, l’he vista parlar. Tal vegada amb accent argentí? Gosaria dir que del barri de La Boca. Hi parla, abans de començar, quasi mai mentre està treballant, repartint les seves benediccions “urbi et orbe” als turistes nocturns i noctàmbuls.

Si hi ha algun acte oficial dins la Llonja, la desplacen fins al carrer de Sant Joan, un poc esquerra-mà; si fa alguna ploguda de tardor, es refugia davall l’àngel de la mercaderia, amb les faldetes un poc arregussades, si fa vent s’acosta el dos cartells perquè li volen; si, com ara, ja entrat el mes d’octubre, més enllà de la una de la nit, passa poca gent i les terrasses ja han recollit taules, cadires i parasols, ella encara hi és. Avui hi era, tota sola, la plaça buida, i ella, erraqueteerra, allà, sense moure’s gens ni mica. I ningú. He esperat fins quan aguantaria. A les dues menys quart ha baixat les mans, ha fet com un exercicis gimnàstics, ha arreplegat els cartellets, els doblerets, s’ha desmaquillat, s’ha pentinat la mitja melena rossa, ha fet el boliquet i per amunt cap al passeig de Sagrera.

Ja sé que aquestes figures de la immobilitat -que sols es desperten pel dringar de les monedes- han passat a formar part del mobiliari urbà. He vist centurions romans pintats de purpurina, el Zorro, toreros, l’estàtua de la llibertat, faunes maquillats de verd damunt una olivera al Parc de la Mar, un peruà vestit com de rei asteca ( “Lo Cortés no quita lo Moctezuma”, diu sempre en Mesquida), però...la Mare Teresa de Calcuta en versió nocturna! Quan ho degué pensar? Qui li degué aconsellar? Degué provar alguns personatges abans d’aquest ? Tal vegada. Qui sap si deu treure a bastament per viure, o si deu fer una altra feina en de dia, i, per això, només ve a les nits. O deu dormir i escoltar tangos, o acompanyar les filles a escola, o enviar doblers a Bones Aires... Jo que sé. No em ve de ganes fer-li una entrevista, però s’ha convertit amb una companyia inevitable, com una bubota amable i blanquinosa. La veig des del meu sofà, sent els que la miren quan surt al balcó. L’intuesc solitària, amb el fred de les nits de tardor després d’hores i hores de jornal, com avui, tota sola davall l’ombra invisible de les palmeres. No gos ni demanar-me com es comportaria davant la misèria, la pudor i la brutor de la pobresa i la vellesa de Calcuta. Deu ser estugosa la de la LLonja ?

Comentaris

a vegades...

enric | 10/11/2006, 07:31

aquests que se dediquen a estar inmòbils per doblers, a vegades ajuden a les lladres gitanes les clavelleres, dient-les que hi ha algun policia d'incògnit...

aquesta actitut me pareix lamentable.

Per mí, qui ajuda a un lladre es converteix en un lladre pitjor que el primer.

Salut!

res

anonim | 11/11/2006, 14:19

res

Re: LA MARE TERESA DE CALCUTA, LA MEVA VEÏNADA. Climent Picornell

jaja | 11/11/2006, 14:20

jaja
aixo no magrda gens!!
^^
xDxD

MARIA TERESA DE CALCUTA

anonim | 15/12/2006, 09:29

wenas!
som 2 adulecens k ns avburrim a clase!!!!
un peto per ls meus amiks!! k lñs estimu un webo!
besus!

Re: LA MARE TERESA DE CALCUTA, LA MEVA VEÏNADA. Climent Picornell

anonim | 15/12/2006, 09:46

amors!
ens awurrim a klase, som bst friends de les dos adulescens akestas.
ens mola l'abel martinez lois, que es un nen que fa anuncis i que esta kom un putu tren!
viva la madre teresa de calcuta!

WEnas!!!!!!11

elsuky i jaki | 12/01/2007, 09:22

Wwenas wpiximas!!!!!!
en stos momentos stamos en clase de imformatica aciendo un trabhajo de religionn sobre la maria teresa de calcuta. Keriamos oferecer-le nuestros respecto i k la adoramos!!!! Kisses mare teresa!!!

olaaaa

marta mireia mercè | 25/01/2007, 08:42

olaaa som mireia mercè i marta!!!! mos aburrim tmb.. bskan infrmacio dstaaa!! weno nores un beset a totss! i viska lo barçaaaaa

ampollonaaa

marta i mireia | 25/01/2007, 08:44

mercee no studie stannn ampolonaaaa

Re: LA MARE TERESA DE CALCUTA, LA MEVA VEÏNADA. Climent Picornell

anonim | 27/01/2007, 09:53

hola

Re: LA MARE TERESA DE CALCUTA, LA MEVA VEÏNADA. Climent Picornell

2 anonimes | 27/01/2007, 09:54

maria teresa de calcuta la millor, la veneida

Re: LA MARE TERESA DE CALCUTA, LA MEVA VEÏNADA. Climent Picornell

CAS | 08/04/2007, 10:02

WOOOOOOOOOOOOLAAAAAAAA

Re: LA MARE TERESA DE CALCUTA, LA MEVA VEÏNADA. Climent Picornell

CAS | 08/04/2007, 10:02

WOOOOOOOOOOOOLAAAAAAAA

LA SANTA GUAI

anonim | 09/05/2007, 20:16

ei k ets molt coneguda i estimada.home clar ets una santa molt bona i molt vfalenta.

LA SANTA GUAI

anonim | 09/05/2007, 20:16

ei k ets molt coneguda i estimada.home clar ets una santa molt bona i molt vfalenta.

MARIA TERESA

jerònima | 18/10/2007, 08:52

maria teresa, feia maionesa haha
ya sabeu com....

porcs d merda....T_T

Re: LA MARE TERESA DE CALCUTA, LA MEVA VEÏNADA. Climent Picornell

georgina | 13/11/2007, 18:46

la mare teresa de cal cuta va ser una persona molt important va cuida a molta gent i va ser una dona molt regionista!!

Re: LA MARE TERESA DE CALCUTA, LA MEVA VEÏNADA. Climent Picornell

georgina | 14/11/2007, 18:28

LA MARE TERESA VA MORIR AL 5 DE SETEMBRE DE L'ANY 1997 A L'EDAD DE 87 ANYS

Re: LA MARE TERESA DE CALCUTA, LA MEVA VEÏNADA. Climent Picornell

. . . | 11/01/2008, 07:29

viva :) !

11.01.08

anonimo

anonimo | 16/06/2008, 19:01

wenu k estic fen aki un trebal de la maria de teresa de calcuta i k deixo un misatge dew

anonimo

anonimo | 16/06/2008, 19:01

wenu k estic fen aki un trebal de la maria de teresa de calcuta i k deixo un misatge dew

MARE TERESA DE CALCUTA

NATALIA | 12/02/2009, 16:24

ES GUAPA ES MOLT MONA I BONA

Maria Teresa de Calcuta

Anonima | 20/01/2010, 17:42

lLo que volia opinar sobre aquesta maravillosa dona encara que jo no sigui cristiana dic que na Maria Teresa de Calcuta va ser un molt bona dona va cuidar a moltes persones que li estan agraïdes, el que em sorprèn més d'ella son les frases com:
La vida es una oportunidad, aprofítala.
A mi este tipo de frases me inspiran mucho.

això

berta | 05/05/2011, 16:30

és un rollazoooooo

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb