Climent Picornell

LLIÇÓ D'ART D'UN COMPIXADOR D'ESCULTURES. Climent Picornell.

jcmllonja | 03 Octubre, 2006 15:05

 


Lliçó d’art d’un compixador d’escultures.

 

Climent Picornell

 

Si es passegen Dalt Murada, just a baix de la Seu, hi trobaran aquests dies, espargides, unes escultures de gran format de l’artista Igor Mitoraj. Són figures realistes una mica modulades. Dins una d’elles, un cap de persona enorme, hi vaig trobar un home que hi pixava. Vaja ! vaig pensar, un prostàtic o un begut. Un, en aquests casos, fa com si no ves res... Però el fulano aquell surt de dins el cap i cordant-se la bragueta venia cap a un servidor : “Climent, Climent...” Bono ! Era en Simó Rapes. “T’he vist pel forat d’un ull. Ara compixava un poc això”. “Bona feina” vaig contestar, com qui diu, bé, idò... adéu. Però en Simó, tenia ganes de conversa i, com que m’ensenyaren a tenir coneixement pels qui no en tenen, el vaig escoltar una estona. Vet ací. “Ara m’he fet compixador d’escultures”. Vaig pensar en l’adjectiu d’ “Anti-vandàlic” aplicat al mobiliari urbà, resistent a les envestides i animalades, però no l’havia pensat per a les escultures en espais pùblics; de totes les maneres una figura exposada a la gent ha d’estar disposada a tot.

“N’he compixades per tot el món. A mi el que m’agrada es compixar, sobretot, escultures modernes, el meu record de Bilbao, és haver compixat una escultura d’en Richard Serra que hi ha al Guggenheim, fa com una espècie d’essa, un laberint, allà li he amollat, com que està rovellada es pot dir que he col·laborat al seu rovell. La millor però és una que hi ha al Centre Cultural de La Caixa, a Barcelona,  són com uns escalons, hi ha aigua, sents aquell renouet, i allò encara te fa més pixera. Aqueixes tan grosses, de n’Anthony Caro, a l’entrada del museu d’Es Baluard, també les he compixades, fa una raconedeta que t’amaga de la gent...” “Però també m’agraden les figures, la cosa figurativa, saps? Hi ha una espècie de via que fuig dels corrents marcats a l’Història de l’Art des de l’impressionisme, el fauvisme i el cubisme; per a uns és la forma, per als altres el color; el dadaisme –el Cabaret Voltaire a Zuric és un clar producte de la guerra- el surrealisme, el cubisme, això modern expressionista, l’”action painting” dels americans... És a dir, n’hi ha que s’en surten del solc marcat i fan el se propi camí, figuratiu; bé, qualcú també fuig per un  altre costat, com  Mondrian.”


“Balthus, Giacometti, Morandi, Freud. En Freud, el pintor,  era nét d’en Freud, eh poca broma amb això ! Balthus era fill d’en Rilke; bé, de la seva amant, o una cosa així... no va haver de fer la torniola a ningú, feu de secretari d’en Rodin, en Picasso li comprava obra -que li costava pasta- els va donar al Louvre els Balthus que tenia, però Balthus només venia a quatre o cinc, en Rotschild entre ells. Què vull dir amb això ? Idò que ja se´n  podia fotre en Bacon d’aquest figuratius, ell tanmateix no en sabia ni la meitat, ni eren maricons com ell. En Giacometti tenia una presència i un magnetisme brutals, foren un grup de surrealistes qui l’escometeren a un bar, no va ser ell qui els va anar a cercar, fins que se’n va cansar i un dia digué a Breton “me’n vaig a pintar el cap del meu germà que ha de venir a l’estudi”. “Un cap ?” li digué Breton. “Sí, un cap”, digué ell. “Però un cap tothom sap com se fa”. “Jo no”, respongué ell... i tot això. Morandi, m’interessa. A La Dolce Vita, ja en Fellini el mostra, hi ha una escena en que un intel·lectual com a noble i d’esquerres, discuteix amb un ric i es veuen quadres d’en Morandi i parlen d’ell. Ara en fa una exposició, val la pena que t’hi aturis si vas a Salamanca, camí de Madrid. En Picasso jo crec que era un gran hipòcrita, el matí feia una dona, ara dirien deconstruïda, i al mateix horabaixa era capaç de fer -hi ho feia moltes vegades- un dibuix que pareix un Velázquez, el que passava és que necessitava ser per mig, estar “a la mode” o més enllà, enlluernar femelles i les pintava així com les veia, però comprava Balthus ! Dels nostres t’he de dir que en Maties Quetglas volia fer d’Antoñito López, però poc a poc s’ha cansat de la treballositat d’aquesta pintura i ara fa un poc més de via, com en Miquel Barceló, una figuració més expressionista.”


Curiosament la conversa es desenvolupava a pocs metres de la façana del Mirador de la Seu de Palma, on en Gaspar Valero m’havia mostrat un ban, del segle XIV, que encara es pot llegir : “ q. sutzuras hic farà, X sols de bans parrà”. En llenguatge d’avui : “ qui farà brutors aquí, pagarà deu sous de multa”. “Un vespre vaig beneir un objecte enorme de n’Arnaldo Pomodoro a la plaça de la Llonja, i a la Torre Cega de Cala Rajada un Henri Moore...” “Bé, Simó, he de partir...” li vaig enflocar per acabar la lliçó d’història d’Art contemporani a l’aire lliure, i, sobretot, per por de que li pegàs més pixera i anàs a beneir, com deia ell, per ventura i ja que era prop, aquella espècie de puzzle que va fer en Guinovart al Parc de la Mar o “la karateka” que li diuen els joves a aquella senyora – “El geni de les illes”- prop d’on arriba la barca dels Reis d’Orient o la bubota d’en Ramon Llull, de n’Horacio d’Eguia, al passeig d’en Sagrera. Per si un cas, vaig partir.

           

 

_____________________________________________________________

Les Imatges d'aquest post són ( de dalt a baix). Retrat d'Igor Mitoraj. Autoretrat de L. Freud. Escultura de Richard Serra al Guggenheim. "Teresa somniant" pintura de Balthus de l'any 1938.

Comentaris

Guapo

Elisa | 03/10/2006, 16:12

Guapo l'articlet...

PIXAR I COMPIXAR

M | 04/10/2006, 07:21

Innudariem es Born si tots ens descordassim es calçons o ens acotasim per tot allò que es fa compixera.Està bé el catàleg d'horrors final

inicials

inspector clouseau | 06/10/2006, 10:03

Simó Rapes, el compixador, és un nom inventat o un personatge inexistent o són les inicials d'algún conegut ?

passar d' una maqueta a l' escultura x 10

joan crispi escursell | 01/01/2007, 22:30

Perdoneu l'atreviment,jo cerco qui pot fer aquesta feina amb una escultura de ciment, pedra artificial o xapa de ferro.Es per un concurs d'escultura per la ciutat de DELTEBRE, jo tinc la maqueta pro cal presentar un presupost
Gràcies a l`avançada

COMPIXAR

pep | 06/05/2007, 13:27

Ara han arribat les escultures
a la Rambla Catalunya de Barcelona.
Això de pixar no ho havia pensat però potser es podria fotografiar també per posar-ho a flickr.
Clar que s'hauria de fer amb una certa gràcia ...

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb