Climent Picornell

LA "TEMATITZACIÓ" DE LES FIRES TRADICIONALS DE MALLORCA. Climent Picornell.

jcmllonja | 29 Desembre, 2004 22:06

A imatge del que han fet en els negocis del turisme i de l'oci, tot es va "tematitzant". És a dir es cerca un tema que diferencïi la nostra mercaderia de la del veïnat. Els museus, les festes, els parcs naturals i no en parlem ja del "Parcs temàtics". Això ha anat passant, paulatinament, amb les fires tradicionals de Mallorca. Aquest era el "tema" del meu article setmanal al "Diari de Balears".

(Il.lustració de Joan Sharrock)


Climent Picornell
Les fires d'ara, de la «tematització» a l'espectacle

Climent Picornell.

Una fira, segons Mossèn Alcover i F. de B. Moll és «un mercat més important que l'ordinari, celebrat en lloc públic i en dies assenyalats, que generalment són de festa a la localitat on es celebra». I cita a Ramon Llull «... ni en neguna fira ni en neguna plassa no pot atrobar tanta bona mercaderia a comprar ni a vendre». Les dues acepcions ens donen un bon sentit al que era una fira als pobles de Mallorca. Efectivament, un lloc d'encontre per comprar i vendre, coses corrents o de freqüència més baixa, que, no es trobaven al poble normalment i que, en canvi, a la fira hi havia mercaders que ho venien. Això, en una Mallorca on els hipermercats o els grans comerços especialitzats no existien i la gent no baixava a Palma, mai. Les fires atreien, també, un altre conjunt d'interessos, entre els quals els imprescindibles venedors de coses dolces -les «torroneres», «coqueres» o «avellaneres»-, les joguines per als infants -antigament amb un siurell es conformaven-, atraccions i saltinbanquis diversos. De fet «el Ram» de Palma, «la fira del Ram» ha perdut completament el caire comercial i s'ha mantengut com un espai de divertiments diversos. Ja ho saben: «qui va a fira sense doblers, veurà moltes coses, però no firarà res».

Les fires seguien el cicle agrícola de la sembra a la recollida i es concentraven en la primavera i la tardor, l'estiu és per les festes. En funció del calendari, abastien d'eines o productes per vermar -prop de Sant Miquel- o dels productes necessaris per a la matança i l'obrament del porc o de la compra del bestiar gros, que era també un element planificat de les feines de foravila. Les grans fires, tenien uns començaments, la primera fira, la segona..., que acabaven en la «darrera fira», la més important (és així encara a Inca, Manacor o Llucmajor). I, l'endemà hi havia «firó», per rematar. En algun lloc el «firó» té més anomenada, com el cas de Sóller, per mor de la batalla entre «moros i cristians».

El mercat i la fira són quasi tan antics com l'home. Comprar, vendre o intercanviar són elements consubstancials a la civilització. La trama viària de les Balears i certs assentaments urbans són, en part, hereus de la funció de mercat o de fira. Tenim notícies de mercats àrabs, de fires medievals. La fira de maig de Sineu fou instituïda pel rei Sanç, l'any 1319. De totes les maneres la tradició de les nostres fires, les que ens han arribat, són una conseqüència de l'auge agrícola que, a través del carro i el bestiar, marcaren una sèrie de mercats i fires importants a uns pobles i de menor rang a altres. La fira de Sineu o el Dijous Bo, a Inca, juntament amb les de Manacor i Llucmajor eren les fires per antonomàsia de la Mallorca rural; moltes fires secundàries eren deutores d'aquest calendari de fires majors.

Val a dir que paral·lelament al desenvolupament de les noves eines de transport, els cercles mercantils s'han fet de radi més llarg, suprimint molts de mercats i fires secundaris. Al mateix temps, l'evolució de les modernes formes de comerç, de la botiga al gran magatzem, fins als hipermercats, han fet que aquests mercats de poble i, també les fires hagin anat perdent el seu objecte, que s'ha traspassat als pobles grans, als caps de comarca o a Palma. Algunes fires sobrevisqueren, però la majoria quedaren reduïdes a no res. Fins que l'auge econòmic subministrat pel turisme encomanà a les fires tradicionals una nova empenta, desvinculada del mercadeig tradicional i més lligada a un divertiment de la gent, una passejada, un recurs turístic. Poc a poc s'han anat revitalitzant, perdent el seu sentit primitiu, però ressorgint com a grans mercats d'exposició de menjars, d'artesanies, de mobles, de ramells, de festa al poble. Hi podem trobar des del «curandero», fins al representant de tractors agrícoles. Els Ajuntaments, conscients de la seva promoció, han rodejat la «fira» d'actes culturals, d'exposicions, conferències, actes esportius i mostres diverses.

Paral·lelament a aquest rejoveniment de les fires antigues, convertides en un expositor variat, molt repetitiu -el mateix model d'un poble a un altre- han anat sorgint fires amb un segell propi per fer-les diferents del veïnat: s'han anat «tematitzant». Han triat un tema principal, tot i que la resta siguin marxandos de baratillo. Així han anat apareixent coses com la fira de s'Aviram i dels Ferrers (Sencelles), la de les Herbes (Selva), la del Fang a Marratxí, la de l'Oliva (Caimari), la de la Perdiu (Montuïri), la del Mercat d'Ocasió o Es baratillo des Pla (Maria), la de la Mel (Llubí), la del Vi a Consell, la de l'Artesania (Pollença), la dels Bolets (Mancor) o se n'han revitalitzat altres, com la del Prebe Bord (Felanitx) i la Ramadera (Campos) o s'han adaptat festes temàtiques, inventades uns anys abans -com la del Caragol a Sant Jordi, la del Butifarró a Sant Joan, la del Bunyol a Petra o la de la Figa a Llorito- i s'han convertit en fires, com la del Meló a Vilafranca. Tambés es fan provatures com la de fer la de l'Ametla a Inca, o com han fet a Calvià amb la fira del bestiar Oví i Cabrum. Aquesta recerca d'una temàtica particular ha donat varietat a les trobades i ha assegurat un públic que d'altra manera es cansava d'assistir sempre a la mateixa fira, a pobles distints. Hi ha també fires alternatives, fires nocturnes o fires medievals. Les alternatives venen productes fets per col·lectius artesans, hippies o marginals; les fires nocturnes es munten durant l'estiu, a les nits, quan fa més ganes passejar, són semblants a les alternatives, i les fires medievals, en les quals les paradetes, que són castellets medievals de cartó-pedra, són ocupades per personatges desfressats amb vestits com de l'edat mitjana que fan artesanies diverses davant els espectadors-compradors, mentre grups de saltimbanquis entretenen el personal. Malgrat la seva artificiositat tenen una gran demanda per part dels ajuntaments, festes patronals o de celebracions com la diada de Mallorca i coses així. Tot sigui per vendre i per entretenir.

«Qui va a fires sense doblers, embossa els carrers». Està ben clar que en l'evolució de les fires a Mallorca, s'ha anat perdent el seu sentit primitiu, i ara no tenen més finalitat que engalanar els carrers, on s'hi col·loquen els marxandos i les paradetes que el dia anterior o la setmana següent trobarem -els mateixos- als pobles de veïnat. La repetició dels «tenderetes» és usual, des dels que venen «sabons ecològics», fins als qui venen «jamons biològics». La gent del poble surt, però els carrers i les carreteres s'embossen de gent que ha acudit a la crida de la fira del poble. Senyal que la gent té ganes de sortir; la realitat és que, si el temps acompanya, a les fires hi ha una gentada. Ara bé, des de fa un parell d'anys que el públic demanava novetats, s'inventen fires. Per qui hagi acabat la imaginació podem proposar la fira de la tomàtiga de ramellet, per exemple, segur que seria un exitarro! Que sí! Que aquest és un dels bastions d'una fira, i ho ha estat sempre: comprar, vendre i escurar les butxaques dels qui hi van. 

 
Principi

Comentaris

Moltes gràcies!

paula | 16/11/2005, 19:18

Hola, soc una noia de 13 anys, volia donar les gràcies perqu aquest petit article ma proporcionat molta informació la qual no trobava en lloc, caldria destacar més objectes o la mercancia que s'utilitzava en els mercats o les fires medievals, peró està molts be atentament : Paula
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb