Climent Picornell

EXTRATERRESTRES ( LES "FRESQUES" DELS POBLES DE MALLORCA). Climent Picornell.

jcmllonja | 28 Juliol, 2006 16:07




EXTRATERRESTRES (LES “FRESQUES” DELS POBLES DE MALLORCA).

Climent Picornell

Els puc assegurar que havia aconseguit entrades pel concert de Nina Hagen ( ròssecs de quan un era més jove); també em sol·licitaven per a una funció de circ cultural. Tot m’assegurava sortir a les pàgines de “societat” de n’Eugènia Planas al BRISAS. Però al darrer moment (que s’havien pensat !) vaig optar -me va fer vessa, la veritat-, per seure a l’escalonet de ca madò Gorreta, just devora ca meva.

La casa és a les estribacions del serral que du cap al Revellar; són els turons que juntament amb les roques del Dimoni i el puig d’en Baldiri, menen cap al puig de Sant Nofre i fan de contrafort al poble. El carrer Major comença just devora ca nostra –una casa del segle XVI amb un parral a la façana- i davalla quasi un quilòmetre fins als horts de Baix de la Vila, seguint naturalment el rost de l’aigua quan plou. Aquí dalt, a l’enfront del carrer, s’hi situa una de les rotllades a la fresca del poble, amb una situació privilegiada. A l’entreforc amb el carrers del Revellar i del Vent, s’hi col·loca un grupet de gent a imaginar-se que passa fresca, en aquests dies torrefactes de l’estiu de Mallorca. El ritual és com segueix; a mitjan horabaixa, quan l’ombra ja és més potent, surten els primers; ara l’amo en Toni “Malé” i en Joan “Bujarró”, amb na Maria, sa seva dona, i s’hi afegeix tot d’una na Joanaina “Joanona”. Aquest és a hores d’ara el nucli fix i, poc a poc, un dia nosaltres, un altre les filles i els gendres de l’amo en Toni o na Margalida “Massena” que hi puja de més avall. Un temps, la vetlla a la fresca d’aquí d’alt era potentíssima, més d’una dotzena i mitja de persones ( els “Calatravins”, na Matarina, madó Trona...). Molts d’ells són morts i ara el grupet ha minvat i és més ajustadet.

La cosa va de xerrar. Temes com si fa fresca o no. Si més que ahir o no. Si ara fa una bufadeta. De totes les maneres la justificació de la calor és “que ara és es temps i no fa lleig, que no és ver?”. Ara passa el pastor “Jovenet”, que ve d’arreglar els mens amb un canet fermat amb una cordeta i s’atura, l’han operat de cataractes i hi veu millor sense ulleres, però no les se treu per si un cas. En Miquel “Frasó” passa -amb el cotxe- i va arreglar els porcs, els té a lloure, “però tenen un cobro on anar, així, a lloure per dins el pinar i el conradís, se fan més bons”. Una metgessa –del càncer, diu una- passa per amunt, “s’ha fet un casal per aquí darrera, té molt bona vista, però ara s’ha venut un solar i taparan a tres o quatre si hi fan pisos”. Sempre seguit passa gent, per amunt i per avall (“així el món no trabuca”, deia sempre madò Gorreta, al cel sia). Tothom que passa se’n du el comentari aferrat. “Aquest que no era el fill d’en Rafa ?”. “No, és el fill d’en Toni ‘Vaina’, que té una administració de loteria al ‘Correofur’ de Palma”. “Aquest que no era el de sa Claveguera”. “Sí, té una finqueta just-su-aquí-dalt”. “Aquest són externs, saps que n’hi ha, veus molts de caràcters que no són del poble”. Uns alemanys van a la piscina de sa Talaia de s’Alga, un restaurant d’un germà d’en Joan “Bujarró”, casat amb una filla de na Catalina “Festera” que hi trobà aigua, damunt el turó !



De damunt la costa estant s’observa bé la gent i el trull fins a ca na Joana “Mitalera”, un xalet de baix del carrer Major. Que si travessa el camió de n’Amador “Bastó”, “només sap fer feina, festejava dins la palera, mentre feia síquies”. Que si al forn hi duen a rostir les porcelles, hi ha sopar a Can Bronca; que si na Joana “Llagosta”, tot lo dia és per defora i escomet tothom, conegut i desconegut, “té unes cames de foc, jo en canvi tenc ses plantes des peu sempre fredes ( és l’amo en Toni, 88 anys ) tenc mala circulació, però sa mestressa “Jordaneta” en farà 100 pel novembre i mira-la, se’n recorda de tot”. En Joan encara se sent la cama que li tallaren, com si encara hi fos al seu lloc, “quina cosa eh ?”. Na Margalida i na Maria de Cas Saig van a comprar un rameller, per Santa Margalida, i ja se sap “que la monja l’encén...”

El frare de Solanda, vestit de frare, apareix per la part de Cas Sabateró i xerra a la plaça amb més gent, “deu haver de començar el rosari, sa mare se morí ahir “. Un cotxe passa escapat, “Vatuadell aquest !”, o, “Bonjesús, saps que frissen !” “Uep ! I n’Arnau ha tret sa bicicleta i ha deixat es Mobylette”. “Va a fer exercici, li ha ‘ordonat’ el metge, està carregat de greix a sa sang, i ara es metges recepten molt anar a peu i beure aigua, ja me diràs tu quin dos remeis, més vells que es pastar!”. “Record quan el teu padrí ‘Ferrer’, al cel sia, mos contava que a Roma feien pagar per beure una botelleta d’aigua. No se’n podia avenir! Pagar per beure aigo !” En Guillem de ca na Soca, volta cap al carrer Estret, la filla ha fet una bona casa amb piscina i aire condicionat. “Avui l’he topat, que comprava llaunes de menjar de moix, he pensat vaja que ha tornat de fi, i com que m’ho mirava m’ha dit : ‘és per les fures, els agrada i no agafen diarrea’. En Julià amb una furgoneta : “és de l’empresa”, puntualitza un dels entesos de la rotllada. Algú me crida per anar a cercar melicotons a son Burixó, telefon al mòbil de n’Andreu ‘de Gossalba’, “feis via que he d’anar al funeral”.

Més avall, ja han sortit altres vetlles a la fresca. Davant ca ma mare, cas Saig, més avall, davant ca S’Almudaina, davant ca na Trobiguera –l’amo en Rafel no està molt bé-..., na Francisca Molinera i na Guerreta, ja són també defora al cap de cantó on dues botelles de plàstic fermades amb un filferro eviten que els cans el compixin i així no hi han de tirar flor de sofre sempre seguit. Més avall ja vé sa plaça Vella, amb els cafès i la gent asseguda a les taules. Les estades a la fresca fan de competidors amb la televisió, durant tot l’estiu la gent que és defora no la mira. Prefereixen el xerrar, el conversar, l’escorxar el germà proïsme que també és un art profitós –aquella s’ha separat, aquell va estar tancat a la presó, aquell no té un duro, aquella n’ha robat molts- passa també gent honrada, de tot hi ha als pobles. Criticar, demanar, aclarir, fins que ja, nit tancada, ha aparegut la carrera de sant Jaume -nebulosa blanquinosa, carregada d’estels- solcada per avions i satèl·lits artificials, habitada per extraterrestres, com nosaltres, habitants de móns, com el nostre, que acaben i, qui sap, si recomencen. De promte, algú agafa la cadira i s’aixeca, es posa el punt i final i fins demà a uns dels emblemes, esmorteïts, de l’estiu de Mallorca.


____________________________________________________________________
Les figures han aparegut als conreus del Pla de Mallorca. La primera de totes, molt similar a les populars "casques" o coquetes que es reparteixen el Quart Diumenge de Quaresma a l'ermita de Consolació de Sant Joan de Mallorca, s'ha trobada dins un sementer d'ordi transgènic entre Ariany i Petra. Les altres han mostrat preferència pel blat-xeixa i els cereals híbrids.

Comentaris

Alienígena

Joan V. | 30/07/2006, 16:40

Tu si que ets un bon extraterrestre, bergant ! Salut i no amollis...

NOoooo!!

Pedro | 03/10/2006, 11:07

Aquesta fotografia no es d'Ariany.

Et conec?

Toni | 09/01/2007, 07:17

Ola bones, tenia un amic que nomia climent que anava a mata de jonc...no se, si ets tu, pero bè igualment un text interessant.

ND:Podries escriure un llibre,xdxd

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb