Climent Picornell

BLUES PER NA LOURDES. Climent Picornell

jcmllonja | 12 Novembre, 2004 11:38


(Fotografia : Guillem MUDOY)


BLUES PER NA LOURDES

Fa pocs dies va morir na Lourdes. L’han enterrada a Llucmajor . Na Lourdes Ramis i Rabassa era amiga meva. Millor dit : jo era amic seu. Que no és ben bé el mateix, és una categoria de la qual n’estava molt satisfet. Era una dona d’empenta, llesta. Bona gent. Amiga del seus amics. Fou professora de dret a la Universitat de les Illes Balears, una col.lega, fins i tot en el sentit que li donen els joves d’ara. Puc assegurar que tots l’enyorarem. I no vull fer-ne d’aquesta nota de recordança una necrològica, ja que els obituaris darrerament ens estrenyen. Se’n van molts, massa, amics. Na Lourdes s’havia empeltat, com un servidor, al bell mig del barri antic de Palma, però passavem els dos, molt de gust de contar-nos coses, ella de Llucmajor, jo de Sant Joan, coses d’un temps i d’uns llocs que havíem mitificat, a posta, però ens era igual. Ara que ja res era com abans. “Maria del Mar ! Maria del Terròs li poden posar...” havia contestat indignat un llucmajorer quan el seu fill gran havia romput la sacrosanta costum de no posar a la seva filla –la seva néta- els noms dels pares i mares...Va ser a una de les darreres xerrades que vaig tenir amb ella, ja molt malalta, però encara amb la gràcia a bastament per contar-me històries que ella sabia que m’agradaven. I així va ser na Lourdes, fins al final. Pensant més amb els altres que amb ella mateixa. Compaginant perfectament la dignitat i la seriositat, amb la simpatia i la bauxa. Elements tan mals de mesclar en les persones, ella els tenia en la perfecta mesura. Així veia jo na Lourdes.

Ahir la Facultat de Dret li feu un homenatge, en forma de recordatori, en el qual parlaren amics seus, a un auditori pleníssim de gent. Tancà l’acte Biel Mesquida el qual llegí, entre altres coses, un poema que havien traduït i versionat, na Cathy Sweeney i ell, de W. H. Auden. Em va emocionar el sentir-lo i li vaig dir. En Biel em regalà el paper i sense el seu permís, però amb el seu consentiment, estic segur, el penjaré seguidament al meu bloc. És ben cert que el dol és un sentiment del qual no cal fugir, ni escapar. Plorar els nostres és el sentit d’aquest blues. Però recordau que és ver, també, que hi haurà sempre temps i espais per les esperances. Encara que sigui en el records. O en les deixes dels qui ens estimaren. I no és un contrasentit. Serveixi, per tant, a tots el que llegireu el poema per no oblidar na Lourdes. Cosa molt improbable, si l’haguessiu coneguda.

BLUES PER UNA AMIGA

Aturau tots els rellotges, desconnectau el telèfon.

Donau un bon os als cans perquè no lladrin.

Que callin els pianos i amb un tambor esmorteït

treieu el taüt i que vénguin els íntims.

Que els avions facin cercles en l’aire

escrivint al cel el missatge : és morta.

Posau crespons als colls blancs dels funcionaris,

que els municipals duguin guants de cotó negre.

Ella era el meu nord, el meu sud, els meu est i el meu oest.

La meva jornada de treball i el descans del diumenge.

El meu migdia, la meva mitjanit, la meva paraula i la meva cançó.

Pensava que l’amor duraria per a sempre; em vaig equivocar.

Ara no calen estrelles, apagau-les totes;

embolicau la lluna i desmontau el sol.

Buidau l’oceà i agranau el bosc.

Perquè ara res no podrà ser com abans.

W. H. AUDEN



Comentaris

S/T

Guillem Martinez | 11/05/2006, 15:15

He intentat trobar Na Lourdes per preguntar-li pel seu germà Antoni que segons tinc entes va assistir a la Caputxinada.Veig q arribo tard. Hi hauria manera de localitzar-lo, a l'Antoni? Mercés. Bcn Maig 2006
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb