Climent Picornell

RENOU ( SOROLL, RUÍDO, BRUIT, NOISE...) Climent Picornell

jcmllonja | 17 Maig, 2006 10:54


 


            Renou. ( Soroll, ruído, bruit, noise...)

 

            Climent Picornell

 

            El renou, entès com un so molest i no desitjat, és una plaga  que ataca la salut dels ciutadans. L’administració pública pren, molt poc a poc, consciència de que ha de vetllar per la qualitat de vida dels seus administrats, però encara no ho fa amb la contundència de les darreres sentències judicials que condemnen enviant a la presó a empresaris i polítics per atemptar, amb renou, contra el dret que tenim tots a descansar tranquil·lament dins ca nostra. Dues associacions han estat capdavanteres en l’estudi i la defensa de la ciutadania, front a la passivitat de l’administració i són de consulta obligada per saber qualsevol cosa d’aquesta temàtica. Són www.ruidos.org  i www.peacram.com  Des de qualsevol d’aquestes podreu accedir a les plataformes de defensa contra el renou de l’estat espanyol i, també,  a la història del barri de Sa Llonja de Palma en lluita contra la concentració abusiva de locals d’oci i la problemàtica que generaren.

            Les solucions a la qüestió del renou i les molèsties que causen les activitats d’oci són difícils, massa vegades des d’una òptica reduccionista, reduïdes a enviar els joves a uns anomenats “polígons d’oci”. D’això van els articles que els meus àlies Joan Pi i Apol.lònia Manresa publiquen a “L’Observador del Pla de Mallorca” aquest mes.

 

 

“Marxa” i “Botellot” al Pla de Mallorca.

Joan Pi

 

El tema de la “marxa nocturna” per part dels joves i sobretot la convocatòria de “botellots multitudinaris” remarquen un dels comportaments més generals de l’oci juvenil. També al Pla de Mallorca.

            Herbert MARCUSE, un pensador de moda fa uns anys,  anomenava la “inversió històrica” al fet que el temps d’oci sobrepassàs en molt al temps de treball a les societats modernes, encara no s’usava dir post-modernes. I malgrat nombrosos moviments han intentat “educar” pel temps lliure –amb molt d’esment ho feren el marxisme i el feixisme- s’imposa la contra-màxima de que el treball no santifica i tanmateix l’oci ja no és la mare de tots els vicis. L’oci és el més gran negoci de l’actualitat i això el capitalisme liberal ho descobrí ja fa temps. Des de navegar per Internet fins fer turisme, una munió immensa de comportaments durant el nostre temps lliure ens fan passar per caixa. Des de tenir una segona residència a comprar una entrada per un concert de Serrat o “El canto del Loco”. El que guanyem treballant ho fotem per passar-nos-ho bé.

            No cal confondre oci , amb semi-ocis, ni amb temps lliure, ni amb temps alliberat. Volem dir amb això que hi ha ja aproximacions científiques fines a què fa la gent quan no té res a fer, i sobretot on va a fer-ho. El perquè ho fa, ja és massa demanar. Els fenòmens dels ocis massius generen també els seus efectes col·laterals no desitjats. Com el turisme de masses, el nostre sol i platja,  amb els seus impactes negatius. O el “botellot” i la “marxa” amb els problemes que genera als ajuntaments, als veïnats o a la salut.

            Uns dels ocis emergents entre els joves és el que es coneix com sortir de “marxa” els caps de setmana, i tot i que hi ha algunes similituds entre comportaments dels joves europeus o americans ( recordin la “febre del dissabte a la nit” i en Travolta fent de ballarí cursi), el fenomen pren característiques particulars a l’estat espanyol. I a les illes. Més del 70% dels joves de Balears van de marxa, un 80 % amb cotxes o motos, només un 5% amb transport públic i un 15 % a peu. Al Pla de Mallorca aquests percentatges varien, ja que el transport públic a les nits és inexistent. Poden fer les reflexions pertinents, però els joves, que ara manegen més doblers que mai, són els qui tenen en la nit un camp privilegiat per divertir-se, de la manera que sigui, i arribar tard a ca seva, sobretot els caps de setmana i les vacances. Les joves, les femelles,  ho diuen les estadístiques, més tard que els joves mascles.

 

            On es va de marxa ?

            Una de les variables del tema és “on” van de marxa. A les ciutats i als nuclis de població, la marxa cerca la concentració de “marxosos” i, si és possible, als barris antics, barris centrals. Abans d’anar a llocs de pagament, primer es pot fer botellot –comprant ells mateixos les begudes i el gel, per una qüestió de preus- als espais lliures públics o alguns privats com aparcaments o esplanades i després, anar a cercar els diferents “baretos” de trobada.

            Al Pla els llocs de marxa són, en primer lloc, els espais de trobada públics, primordialment les places, i després els bars o pubs específicament per a joves o amb “reservats”  per a ells. La gent –“gento con gento”-, la música i el consum d’alcohol són dos elements importants en aquesta cerimònia. I les drogues. Tot i que no es pot generalitzar, ni molt menys. Com tampoc es pot generalitzar el resultat més mediàtic i dramàtic que són les morts de joves per accidents de trànsit quan es desplaçaven o tornaven de llocs de marxa. Però són elements d’alarma familiar i social.

            Al Pla cada un dels nostres municipis té aquests equipament d’oci. Però després hi ha alguns nuclis que tenen una certa atracció supramunicipal. I aquí hi entra, com hem dit,  un dels elements perillosos de la marxa, el transport, el desplaçament d’un municipi a l’altre, en moto o amb cotxe. Sineu fou, i dic fou perquè sembla que ja no ho és tant, el municipi que generà una certa concentració de pubs a l’entorn de l’estació del tren. Petra amb un carrer amb tres o quatre bars per a joves prengué el relleu i atreu, fins i tot gent de fora de la comarca. Lloret amb dos establiments coneguts funciona com element de trobada de sineuers, santjoaners i montuïrers. Porreres té un altre centre gravitacional a Campos, on s’hi establiren macropubs i discoteques i on hi hagué, fa unes setmanes,  un intent de convocatòria de “MACROBOTELLOT” comarcal amb l’assistència d’un parell de cents de joves. Santa Eugènia, Sencelles i Costitx fluctuen cap a Inca. I els de Llubí i Maria, cap a Santa Margalida, Muro i Can Picafort. Val a dir que durant les èpoques de vacances, les festes patronals o els concerts importants es genera un tragí de joves caps als altres nuclis o fins i tot a la vorera de la mar, des de la platja d’Alcúdia, el “rivetó” del Port de Manacor o la colònia de Sant Jordi, on, els joves del Pla aprofiten els llocs de música i copes que s’obrin per la temporada turística. Es mesclen guiris i gent dels nostres pobles.

Palma, tal vegada exceptuant Algaida,  és per a la majoria de residents del Pla un lloc llunyà en qüestions de marxa de caps de setmana, encara que alguns joves hi puguin residir, els focus d’atracció de la gent del Pla de Mallorca pivoten en aquests altres llocs.

 

Alguns conflictes amb la marxa

La marxa genera alguns inconvenients. Un, els renous i les molèsties al veïnats; dos, el botellots provoquen les  desídies dels propietaris de bars i similars que volen que gastin als seus antres; tres, problemes per a l’ordre i la salut pública que inclou concentracions, brutor, conduccions temeràries pels efectes de les drogues i l’alcohol, que els mateixos joves confessen usar en la majoria d’estudis i enquestes que s’han fet sobre la joventut a les Balears.  En la pràctica ja s’ha vist que les autoritats no han intentat prohibir taxativament les concentracions botellonístiques, ni tan sols fent acomplir les seves pròpies ordenances municipals que prohibeixen des del consum d’alcohol i drogues -o a tothom o a menors d’edat-, i més en la via publica. O l’excés de renous. La solució ? No entrarem ara en les motivacions i en les solucions que solen tenir un caire moralitzant, que tocaria. Anem a les sortides pragmàtiques , alguna l’he vist escrita dotzenes de vegades, com és ara la d’allunyar les concentracions botellonístiques i les concentracions d’establiments de música i consum d’alcohol dels centres urbans. Enviar-los a això que s’anomenen “polígons d’oci”. Que són ? Idò alguna cosa així com Polígons industrials -en els qual hi ha indústries-  però en aquests hi hauria oci, entès com els llocs que freqüenten els joves : bars, més bars, xiringuitos, més xiringuitos, boleres, sales de joc, restaurants de menjar ràpid, locals amb música en viu o de “dijeis”...etc. La concentració d’aquestes tipologies s’ha intentat per part privada i per part municipal. El “Festival Park” de Marratxí és un polígon d’oci privat, un parell de quarterades urbanitzades a set o vuit quilometres de Palma, ben a veïnat d’una autopista, amb el reclam principal dels cinemes, bars, restaurants, botigues i alguna altra cosa per atreure la gent; és una fòrmula molt repetida a Estats Units i ara ha entrat a Europa amb força.. És a fora de la ciutat i per tant no crea conflictes d’usos amb els veïnats tradicionals. A altres parts, Granada o Madrid, es va intentar fer polígons d’oci públics, sense que tenguessin èxit i amb molts de problemes d’ordre públic. No s’eliminaria amb això el transport, però es podria augmentar el transport públic.
Però, tanmateix,  la genteta que surt els vespres, ho tornam repetir, cerca els barris antics. Els llocs que ells van creant com a llocs de concentració, a l’explanada d’algun espai lliure públic urbà, un jardí, una plaça pública grossa a bastament,  als aparcaments d’algun edifici, davant una església... Aquests són llocs de concentració, però després, sempre hi ha la necessitat de partir cap al nucli urbà on hi ha els locals de la “moguda”. Que aquesta és una altra. La concentració abusiva de bars i similars en els barris antics, fabrica, a la seva manera,  polígons d’oci dins barris tradicionals. Es el  cas de la Llonja de Palma,  del Rivetó del Port de Manacor, de l’Estació del Tren de Sineu, on  s’han consentit densitats abusives de locals d’oci. El conflicte d’usos d’aquestes altes densitats de bars amb els altres habitants de les ciutats i els pobles és, primordialment, el renou. Ja sigui el renou dins els locals que se filtra als edificis de veïnat, ja sigui els renou per la concentració de gent als carrers. I és aquesta una problemàtica que només té una solució, la prohibició i la limitació de les emissions sonores molestes en funció d’un dret que instaura la constitució, el dret al descans dels veïnats, que està per damunt qualsevol altre dret que es vulgui esgrimir.

Si s’hagués d’explicar alguna novetat entorn d’aquesta problemàtica al nostre país, diria que la marquen darrerament els jutges, perquè els mateixos ajuntaments -que s’han vestit amb unes ordenances municipals modèl.liques-,  les incumpleixen. Però la jurisprudència marca de cada dia més que el renou, és un element que incideix en el medi ambient i en la salut de les persones, i per tant la seva transgressió és ben igual que qualsevol agressió al medi ambient i a la salut pública. Els jutges marquen ja amb penes de presó o amb multes molt significatives als empresaris i als polítics que es passen pel folro les ordenances i les lleis contra el renou.

 

Polígons d’oci ?

Apol.lònia Manresa

La cosa té mala solució. Si és que en té. Fluctua entre el desig dels adolescents a sortir, fugir de casa seva i tornar-hi tardíssim, i la pena dels pares o de les autoritats enfront dels perills socials que la marxa i el botellot genera. Però entre l’apetència que tenen els joves pels nuclis urbans, donar com única solució que els enviem a polígons d’oci apartats i segregats, ja veuen vostès com es va moguent la cosa. I sinó vegin l’exemple del barri ciutadà de Sa Llonja, per solucionar el seu problema de renou i brutor, els veïnats varen haver d’anar als jutjats contra el seu propi ajuntament i contra els empresaris renouers. Si alguna cosa es va arreglar va ser a força de plets. Si fos ara i amb les darreres sentències damunt la taula, alguna política del temps del renou no se’n hagués rigut tant dels seus veïnats. Mentrestant els joves generen sempre noves tàctiques. Passa com amb els bordells, fa milers d’anys que es proven d’evitar, però canvien de lloc i d’estratègia. Amb els joves, el beure i el renou passa el mateix, que ja fa milers d’anys també, canvien de lloc i generen nous usos i noves formes. Ara s’autoconvoquen a botellots monumentals. I ja ho sabem que el beure alcohol fa mal, el drogar-se també, està prohibit, perseguit i penat i tanmateix els macrobotellots aconsegueixen ajuntar milers de joves, davant els nassos i la poca intervenció de l’autoritat. I vostè com ho resoldria,  els enviaria a porgar fum o a un polígon d’oci ? Ja no se’n recorda de quan tenia setze o devuit anys ?

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb