Climent Picornell

Notes de toponímia i onomàstica. Climent Picornell.

jcmllonja | 31 Octubre, 2004 11:38

QUAN REDACTAVA LA MEVA TESI DOCTORAL, SOBRE EL TURISME A LES ILLES BALEARS, VAIG COMENTAR LA QÜESTIÓ DE LA TOPONÍMIA TURÍSTICA A JOAN MIRALLES I MONTSERRAT –ARA CATEDRÀTIC DE FILOLOGIA CATALANA- QUI EM VA ANIMAR A PUBLICAR-HO AL BUTLLETÍ DE LA SOCIETAT D’ONOMÀSTICA. AIXÍ VA COMENÇAR LA MEVA RELACIÓ AMB L’ONOMÀSTICA I LA TOPONÍMIA. TEMPS DESPRÉS, I A TRAVÉS D’UNS CONTACTES D’EN BARTOMEU BARCELÓ I PONS –ARA CATEDRÀTIC JUBILAT DE GEOGRAFIA- VAIG HAVER DE TRACTAR AMB ELS MILITARS PER DUR A TERME LA TOPONÍMIA DEL “MAPA TOPOGRÁFICO NACIONAL 1: 50.000. ISLAS BALEARES”. HO VAIG HAVER DE FER A TRAVÉS D’UNA EMPRESA “GEÒGRAFS REUNITS S.L.” DE LA QUAL ERA EL PROPIETARI I ÚNIC EMPLEAT. AMB LA GENT QUE DUGUEREM A TERME AQUESTA TASCA, ES VA ANAR CREANT UN INTERÉS CREIXENT PER LA TOPONÍMIA DE LES ILLES BALEARS. DURANT ELS MEUS ANYS DE VICE-RECTOR DE L'UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS, ES VA POSAR EN MARXA EL QUE SERIA DESPRÉS EL "GABINET D'ONOMÀSTICA" DE LA UIB. JUNTAMENT AMB N’ANTONI ORDINAS VAM DIRIGIR LA TOPONÍMIA DE LES FULLES DEL MAPA DE BALEARS 1:5.000, MAPA DE REFERÈNCIA PER A LA CARTOGRAFIA AUTONÒMICA. EL FET QUE EN MIQUEL GRIMALT EM FES ARRIBAR EL SEU LLIBRE SOBRE ELS NOMS DELS NIGULS, EM VA FER AVINENT DUES COSES : UNA.- LA POSSIBLE REACTIVACIÓ D'UNA COL.LECCIÓ DE LLIBRES DE LA QUAL EM VAIG SER CO-DIRECTOR I QUE PUBLICÀ, ENTRE ALTRES, "LA TOPONÍMIA DE LES COLUMBRETS" D'EN FRANCESC CANUTO I "ELS NOMS DELS BOLETS" D'EN COSME AGUILÓ. DUES : LA PUBLICACIÓ DE L’ARTICLE QUE SEGUEIX A LA REVISTA DEL MEU POBLE, “MEL I SUCRE” DE SANT JOAN (MALLORCA).


(Fotografia : Gori SALVÀ )

Noms ( de niguls, també)

Climent Picornell

Els déus tenien, en l’antiguitat, la potestat de posar noms. Posar noms a les coses, als objectes, als fenomens, als llocs, als homes i les dones. Déu nostre senyor –el vertader, per suposat- quan hagué fet el món, en set dies justos, posà noms i descansà. Quedà ben a plaer. Se veu, però, que els déus –tots- no baixaven a batiar les coses menors i ja no en parlem de les més petites i utilitàries, sinó que amb tres o quatre noms fonamentals en tenien prou : mar, terra, home, dona, aire... i deixaven la resta sense anomenar. Per tant, els homes posaren noms. A tot o quasi tot. Tot toca tenir un nom i sinó en té, algú n’hi posa. I els déus no vigilen massa : duia el diari, que un pare volgué posar a la seua filla de nom “@”. “No sé si el meu nom és aquest, però quan el sent em gir” deia el filòsof dubtant de tot. L’Onomàstica és la disciplina que estudia els noms. De persones, de coses i de llocs. En aquest darrer cas li deien toponomàstica, ara ho coneixem com Toponímia. Per qüestions professionals vaig tenir contacte amb la Toponímia i vaig acabar fent-me membre de la molt benemèrita Societat d’Onomàstica, i esper sempre amb atenció el seu Butlletí. La meva dèria, motivada per la cartografia - els mapes solen tenir tres capes : l’altimetria, la planimetria i la toponímia- em dugué a preocupar-me pel procés de susbtitució dels nostres noms de lloc, que el turisme havia provocat sobretot ran-de-mar. Noms d’hotels i urbanitzacions havien sembrat el país d’una nova toponímia estranya, exòtica i ridícula. Al mateix temps sobrevivien encara els noms de carrers amb la deixa feixuga del franquisme –noms de falangistes i generals, sobretot- cosa que feia ben necessària una recuperació del bagatge dels noms tradicionals. Però un altre problema sobrevolava les nostres preocupacions. L’abandonament de la ruralia provocava que, qui encara en sabia, qui coneixia els noms petits, aquells despreciats pels déus d’abans i d’ara, els microtopònims, es perdien per sempre amb la mort de pagesos, pastors i garriguers. La feina per a la recollida i fixació d’aquests milers de topònims fou una de les fites a assolir. Primer uns pocs, filòlegs i geògrafs, després ja més gent, continuà la tasca, que no vull dir que estigui acabada, però sí ripuntada. Paralel.lament a tot això feia falta aplicar la correció toponímica, capolada per la cartografia oficial durant anys, feta per agrimensors i militars forasters, amb una ignorància i un despreci per la nostra llengua ben manifestos. Em vaig veure enmig de la correcció d’aquests mapes, primer els de l’estat i després els de la comunitat autònoma. Record encara un general, vestit d’uniforme, al seu despatx, al quarter de Madrid on després hi jutjaren els militars rebels del 23-F, el coronel Tejero, el general Milans dels Bosch i la resta; em deia el general, preocupat i indignat, davant la nova normativa que impulsava la correcció toponímica amb la normativa de la llengua catalana : “los nombres de los vértices geodésicos no los pueden tocar; los nombres oficiales de los municipios tampoco, si el municipio no ha pedido el cambio; ni el del Mar Mediterráneo!”. Bé. Històries d’un temps. Del “Temps d’en primer” que diuen a Menorca pel que nosaltres deim “històries d’en temps primer”. Ara, arriba a les meves mans una petita joia de l’onomàstica : “Els noms dels niguls a Mallorca”, de na Maria Bonet i en Miquel Grimalt, editat per Documenta Balear i amb la fotografia de la coberta feta pel meu cosí, també Climent Picornell, ja desaparegut. Idò sí, els niguls tenen també noms propis a més dels seus noms científics, expressats aquests tal com ho feu Linneu per les plantes. Aquesta terminologia “nigulística” tan aviat és decidida i concisa com “cel tavellat” quan el cel és cobert de niguls petits en forma de tavells de llana, com màgica i delirant quan imagina ciutats en el cel –amb murades, torres i campanars- en el nigul anomenat “la ciutat de Troia”. Altres pics s’enrevolta d’un tel poètic com quan les boires són “boires tendres”. He de confessar que tenc un sentiment de reconfortament quan llegesc obres com aquestes –i sobretot ara que els cels de tardor són espectaculars-, obres que fixen i conserven noms. De “na Ruixamantells” als “fadrins de Felanitx”, passant per “sa fel d’en Judes”, aquest, no podia ser d’altra manera, és un cap de fibló que fa feredat.

Comentaris

Poner códigos de texto

Fabián | 31/10/2004, 17:36

Se hace difícil la lectura. Conviene poner códigos de párrafo, negritas, etc. Mira en el bloc de Balearweb las "preguntes freqüents" o estas páginas: ------ http://bloc.balearweb.net/category/58/143 --------------

el Figueró-Montmany

Pau | 26/11/2004, 20:21

La toponímia és una disciplina ben interessant. És trist, però, que després els topònims els acaben posant les persones sense cap tipus de bagatge i sensibilitat cap a la geografia i la història. D'aquests, dins del meu gremi -tècnics que creuen saber-ho tot-, n'està ple. Darrerament, al terme municipal del Figaró-Montmany han fet una consulta popular de si s'havia de normalitzar el topònim. L'IEC recomanava actualitza-lo a El Figueró-Montmany. El plebiscit ha donat un resultat negatiu per als partidaris del canvi de nom.

...

... | 31/12/2005, 14:44

Jo crec que està molt bé aquest test però hi podria haver més informació ja que per fer un treball per una universidat no basta.
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb