Climent Picornell

LA CATARSI DE L'ECOTAXA : ENTRE EL DEBAT FURTAT I EL PENEDIMENT. Climent Picornell

jcmllonja | 22 Març, 2006 21:28



La catarsi de l’ecotaxa : entre el debat furtat i el penediment.

Climent Picornell

M’havia resistit a escriure sobre la revifalla del tema ecotaxil, però, vaja, he escrit molt en aquest diari sobre els hotelers i l’ecotaxa com per ara, no dir-hi la meva. Però no diré res excessivament original. La cosa va de que, com recorden, el Pacte de Progrés, socialista-nacionalista-comunista-verd, 1999-2003, instaurà un impost sobre les estades turístiques reglades, l’ecotaxa, un euro per turista i dia –per fer via ho direm així-; aquests doblers s’invertirien en mitigar els efectes negatius del turisme i afavorir el seu desenvolupament, amb esment. Els hotelers -que farien de recaptadors, ja que el govern central rebutjà cobrar-ho a ports i aeroports- s’indignaren, entre altres coses per haver de fer aquesta tasca –i per alguns efectes col.laterals més- i també, deien, perquè quedaven sense cobrar les estades turístiques als establiments no reglats, que no pagaven imposts, i havien crescut moltíssim – el 40 % del total, deien ells-. Per afegitó, això els forçà a la seva sortida al camp polític, que els abocava, progressivament, a una mala imatge social, la seva “demonització”, quan ells creien que l’havien detenir molt bona, la imatge, per haver estat els responsables del progrés econòmic i social d’aquestes illes en els últims anys. Simplific molt, però qui ho vulgui seguir de prop i passa a passa, Joan Amer, que en va fer la seva tesi doctoral, ara ho ha publicat a l’editorial Documenta Balear : Turisme i Política. L’empresariat hoteler de Mallorca. Això m’excusa de ser més primmirat.

El fet és que l’ex-president Antich llançà, ara fa poc, una “pedra-sonda” més que un globus-sonda, dient que els socialistes es repensarien, el tornar a posar en marxa l’ecotaxa –volia dir que no ho farien-, i això, em sembla, ha fet més mal que bé en les seves files, i en altres, que depositaren en l’ecotaxa i en el seu debat, més coses que el que volia significar l’ecotaxa en sí : un envit als qui sempre havien comandat, una defensa dels interessos generals i del país, per damunt d’uns interessos particulars. Quasi un torçabraços amb els poderosos, que, com saben, el guanyaren ells, cosa que no vol dir, però, que els rics tenguin sempre la raó, ni que Déu sigui només al seu costat. Però ara, amb aquest nou discurs socialista, ara, dic, tot sonava a marxa enrera, a demanar perdó, a acceptar la misèria de que el be general, l’interès públic estava sotmès ínclitament als interessos privats, dels quals en depenia –és la tesi dels hotelers- el benestar d’aquesta comunitat. Es va rectificar de forma vaudevilesca, per més que el portant-veu de n’Antich volgués dir que n’Antich no ho havia dit, fins que n’Antich ha dit que no ho havia volgut dir.

Deixant de banda si l’ecotaxa fou bona o no ( per a uns havia de ser regeneracionista, pels altres fou devastadora), si convenia o no -en pla cínic puc donar la raó als dos- el debat sobre la seva instauració fou un tema que generà un discurs col.lectiu potent, fins al punt que, per primera vegada, la societat de les illes Balears posà el turisme en primer pla de discussió. Les eleccions de 1999 i el descabalgament de la dreta del poder convertiren una qüestió tècnica, la instauració d’un impost, en una vertadera catarsi social, que anà en augment fins que s’acostaren les eleccions de 2003. Els discursos socials, però, quan es tenyeixen de sentiment i passió deriven de cap al maniqueisme, o blanc o negre, o a favor o en contra, en aquest cas de l’impost ecotaxil. No valien matisos, o al costat dels hotelers i l’oferta complementària turística o en contra d’ells, o “a favor del progrés, que a les illes Balears ha vengut de la mà del turisme”, o a estar en contra del progrés, com ho feia segons els hotelers, valgui la paradoxa, el Pacte de Progrés. I així la llarga lletania. El debat tengué els seus gurús corresponents a cada part, amb les seves interpretacions estadístiques, a cada part; amb el seu “agit-prop” i imatge de marca, a cada part.



La societat illenca en sap de turisme, però el president dels hoteler trobà exagerat que tothom en parlàs, reclamant subtilment l’ús exclusiu, quasi segrestant el debat, que venia a dir : els qui en sabem d’això som nosaltres, i qui opina en contra, “demonitza el turisme i els hotelers”. I així la consabuda cadena : “qui demonitza els hotelers, demonitza el turisme, demonitza els interessos de Balears...”; però, els poble de Balears que fa més de cinquanta anys que hi viu, i hi conviu, amb el turisme –amb totes les seves cares, no només amb la gestió econòmica dels hotels- hi tengué també la seva intervenció. A favor i en contra, efectivament. No val, per tant, fer aparèixer les eleccions com el plebiscit, únic i definitiu, sobre aquest tema. Tot i que Matas guanyà, d’un pèl, amb les ajudes de les forces de dreta tradicionals i els seus mètodes moderns, però caciquils, d’un pèl, també, hagués pogut guanyar Antich. De fet és guanyà, com a peça clau, a Eivissa i Formentera, per la intervenció decisiva i evident de la maquinària potent dels interessos turístics, i per la gestió indecisa del Pacte de Progrés, desfent-se a si mateix en bregues internes, perdent de vista la necessitat del poder polític com eina de transformació social. Però, com deia la meva padrina : “Deu mos guard d’un ja està fet”.

Les discussions passionals deixen sempre pòsit, “baixos”, com en les botelles de vi. I ara, només pel fet de que els socialistes recomposin el seu “think-tank” i les seves positures de cap als hotelers, com a passa prèvia a re-aconseguir el poder, un dels temes a repensar és el de l’ecotaxa com “aigua passada, que ja no mol al molí”. I no. No ha estat així. L’ecotaxa, torn a repetir, deixant a part si fou bona o dolenta, representà una eina de debat social i polític de la qual molta gent no n’ha volgut abjurar. Al manco intel·lectualment. Políticament, servidor no en pot parlar, perquè som un analista polític miserable ( i intel.lectual, pèssim) però, el fet que l’actual conseller de Turisme trobi que no es convenient reobrir el debat, ja diu coses a favor del debat. Evidentment que les seves raons seran les del be de les illes Balears, el be del turisme, el be del sector turístic, el be dels hotelers, el be dels bens. Però no cal furtar cap debat, ni voler tornar a confondre debat sobre turisme amb Foment del turisme, ni la gimnàsia amb la magnèsia.


Hi ha vegades que els diaris actuen subliminarment de forma més potent que un titular de primera pàgina. Duien, el mateix dia que n’Antich renunciava a l’ecotaxa, que Gabriel Escarrer, un dels líders anti-ecotaxa, president del grup hoteler SOL, era un dels homes més rics del món i que la seva fortuna s’havia acreixentat. La conclusió, massa bona i directa : sense l’ecotaxa, no li ha anat massa malament. Segurament amb l’ecotaxa tampoc li hagués anat d’allò pitjor. Tanmateix enguany vendran tants o més turistes que l’any passat, perquè sí i perquè el grip de les aus i dels pollastres o les bregues per les caricatures d’en Mahoma, fan la carambola que torna a mostrar “Mallorca” com a destí refugi pels turistes; venguin per Touroperator, contractin per Internet, en vol de baix cost o en tot inclòs, els turistes majoritaris són, per definició, porucs, i miren els seus interessos. Vagi això per contradir, els desitjos inconfessables d’alguna gent que espera, secreta revenja, que el turisme vagi malament, de tot, que tot faci un tro i que els hotelers se’n vagin a ca una puta. Això si que seria una catarsi, i una catàstrofe. Però que ni tan sols hi pugui haver discussió sobre un impost, que al cap i a la fi el que perseguia era, qui sap si ingènuament, fer sostenible i durador el turisme a les illes Balears, és exagerat. El que els deia, l’ecotaxa fou, i és ja, només, una qüestió sentimental. Però alerta amb els sentiments ! I amb la butxaca, també...

_________________________
(Les imtages són de la col.lecció de la Societat d'Història Natural de Filadelfia. Accessibles on line)


Comentaris

Sa moneia

T | 23/03/2006, 18:20

M'agrada tot menys sa moneia i sa cotorra des corn. T

PELOTASSO CAN DOMENGE - FINS I TOT EL JURAT

SA PRINCESSA DE MALLORCA | 01/04/2006, 06:32

Sabeu lo darrer del hipr-mega-super pelotasso de Ca'n domenge? Fins i tot el jurat es il.legal i dirigit. L'arquitecte Jordi Garcès (Català i jurat) fa feina amb el supost guanyador Jean Nouvel (que no pot signar projectes, els hi signa una empresa d'engenyeria IDOM) al projecte "Valencia Litoral", una operació d'especul.lació remodeladora de la costa che. A més IDOM fa feina pel CIM (I QUE NO ES GUAPO AIXO?)

EHH DESPERTA

A | 03/04/2006, 22:04

EHHHHHHHHHHHHH CLIMENT DESPERTA...T'ENYOR
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb