Climent Picornell

La diversificació econòmica a Balears

jcmllonja | 02 Octubre, 2004 16:26



(Pintura del pintor felanitxer Miquel Barceló)

"Entre apocalíptics i integrats: el vell discurs de la diversificació econòmica balear".


Climent Picornell.

 No es pensin, he manllevat una part del títol a Umberto Eco, però l'article pretén anar de cosa actual: del model turístic, que si està axhaurit o no, i si es pot dir o no, i de si està ferit i s'ha de pensar a arreglar-ho o, ja, començar a pensar en altres alternatives -alternatives al turisme, bonjesuset!- o si s'ha de diversificar el nostre turisme i pensar en altres dinàmiques per als altres sectors, o connectar-los, o una cosa així. Vostès ja m'entenen. O no. El que volia dir és que, de forma curiosa, quan algunes ràtios o índexs vénen a dir-nos que creixem manco que altres, que ja no som els primers en els rànquings, la vena apocalíptica d'alguns, i els desitjos incofesables d'un altres, temen -o desitgen- que això s'enfonsi. En una paraula ens anuncien que el model de creixement, sostingut sobre el turisme, la construcció i les inversions immobiliàries, passa per ull, fa figa. Fins aquí els discursos eren coneguts i congruents: s'ha d'ajustar el model turístic. De la manera que sigui. El «Pacte de Progrés» obrí unes vies, de contenció i diversificació, amb l'ecotaxa com a imatge de marca. El PP n'ha obert unes altres, amb la vista massa posada a transformar hotels en vivendes o a fer una llei per controlar el turisme que va a segones residències, que és un component important del model actual. Sigui com sigui: ajustar el model. Tots s'aferren a la sostenibilitat, com si, només dir la paraula màgica, «sostenible», ja servís. Però, i aquí ve el però, ara resulta que n'hi ha que han desenterrat l'espectre de la «diversificació econòmica». Allò del terror al monocultiu turístic, i la necessitat de l'equilibri o la dinamització dels altres sectors econòmics. Creia, un servidor, que aquest era un discurs que s'havia enterrat tot sol, un discurs dels temps de la transició, recorden allò de «primer ens hem de posar d'acord sobre quin model econòmic de desenvolupament volem, aquest ha de ser equilibrat i respectuós, després ve el model territorial, etc., etc.» i mentre la gent discutia, s'anaven dibuixant els models i submodels d'unes illes turistitzades, amb enormes problemes generats pel seu propi desenvolupament. Problemes que després, als pràctics, i als teòrics també, no els quedava més remei que pensar a posar pegats, perquè el model, que s'havia dibuixat per ell mateix, seguís funcionant de forma eficient. Quina paradoxa! Idò ara torna, en forma discurs, la diversificació. La necessitat de pensar-hi, «el turisme no serà etern, tenim indicadors que ens espanten... comencem a pensar solucions per a aquesta malaltia balear». No sé si recorden que dues de les últimes propostes, amb fonament, per diversificar la nostra economia -ho pos com dos exemples- van ser: una, el pacte intersectorial turisme-agricultura i l'altra, capgirar la indústria balear cap a subsectors d'alt valor afegit (indústries grises, sector quaternari, parcs tecnotelemàtics... que tot ve a ser una mateixa idea). Els dos fracassaren estrepitosament. El pacte intersectorial pretenia que el consum de comestibles dels no residents, els turistes i visitants, fos subministrat per la nostra agricultura, «si tenim tantíssims turistes i aquests consumeixen coses fetes aquí, el sector agrari farà una bona estirada i s'enlairarà». El silogisme era clar, però no funcionà. Alguns subsectors agrícoles han fet el cap viu, però molt testimonialment. Les grans compres, els grans grups les fan on és més barat. Normalment fora de les Balears. L'altra sortida, diversificar la indústria cap a sectors de components molt tecnificats: res de res. Des del «sainete» de la fàbrica de bombetes dels japonesos, passant pels intents de parcs tecnològics; bona idea aquesta que va ser prostituïda als dos dies de posar-se el govern a fer-hi feina (i a més, l'intent més paradigmàtic, la instal·lació d'un «call center» informàtic de tres gegants econòmics a Palma, va com va); és ver que alguns altres subsectors industrials s'han espavilat i en disseny i moda fan, també, el cap viu, però la nostra indústria és ben subsidiària del turisme i la construcció. Idò ara ens informen que com que a Massachussets ho feren, i a Flandes també, afectats per la «dutch disease», la malaltia holandesa, convendria que nosaltres ens ho comencéssim a pensar. El que me fa escriure, però, no és que això ho diguin uns esquerrans, amb la seva malaltia infantil que ja va dictaminar Lenin, ni uns teòrics d'avantguarda de la UIB, afectats no sé de quina malaltia, o sí que ho sé, ni tan sols que la idea aparegui en algun document, del Govern actual o passat, comanat a un «consulting» de fora, important i caríssim, sinó que aquests missatges provenen d'alguna institució econòmica amb molta de solera i implantació a les illes. Això em fa pensar: Deu ser veritat? Deu fer falta? És més gros del que ens pensem? Saben coses que nosaltres no sabem? Han vist coses que nosaltres no sabem veure? O, és una serpent d'estiu? Tanmateix els turistes tornaran, acabam pensant els integrats, com un servidor, els qui fa anys que analitzam les anades i vengudes dels estrangers, amb pujades i davallades, amb algun sotrac, però després tot torna a lloc. Hem après a llegir els planys continuats dels hotelers en clau de «bé enguany no guanyaran tant, però, ja tenen el seu racó fet», tal vegada l'oferta complementària ho deu passar més pillo, amb l'augment del «tot inclòs», però... La immigració continua arribant, senyal que hi ha feina, la que no poden o no volen fer els residents. El discurs de diversificar ja és acceptat, però diversificar, únicament, el model unitari de turisme de sol i platja, no com una alternativa, sinó com un complement. És a dir, potenciar altres tipologies de turisme, des de l'esportiu al cultural, però, ho torn a repetir, com un complement. El tema de la desestacionalització queda molt bé el plantejar-lo, però a l'hivern, i fa d'això més de trenta anys, no vénen els turistes que vénen a l'estiu, ni prop fer-s'hi, ni vendran mai; algú comenta a les meves espatlles «tanta sort! Si això fos un estiu permanent no hi hauria qui hi visqués!». La veritat és que s'han assajat quasi totes les estratègies. La metàfora de l'hivern, els ametlers florits, ben aviat serà també, només això: una metàfora llunyana. La diversificació econòmica és un discurs atractiu, teòricament atractiu. El turisme, però, s'ha demostrat com un sector fort, resistent com el que més, o més i tot, a crisis conjunturals i estructurals. Per què aquesta vegada no se n'ha de sortir? S'accepten com a respostes visions apocalíptiques i integrades del tema, però una mica fonamentades. Per favor.

Adreça: www.diaridebalears.com

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb