jcmllonja | 03 Març, 2006 20:00
(Imatge de Guillem Mudoy)
Els meus àlies, Apol.lònia Manresa i Arnau Matemales, han enviat això per publicar al proper número de "L'Observador del Pla de Mallorca)
Meteorologia popular del Pla de Mallorca
Apol.lònia Manresa
“Si de
Xorrigo veus Cabrera, bon temps t’espera”. La vida moderna ens allunya de
les inclemències del temps, al menys com les sentien els nostres avantpassats.
I l’acusació al “canvi climàtic”, provocat per la contaminació atmosfèrica, ens
fa pensar que els fenòmens anormals són el seu resultat. Així, pluges intenses,
nevades fora temps o calors sobtades ens volem fer creure que abans, això, no
passava. Res més lluny de la veritat. Però, l’abandó de la vida agrària com a
centre de l’esdevenir social del Pla de
Mallorca, ha fet que l’observació del temps i de les seves conseqüències
agrícoles hagi passat a segon o a tercer terme. Tanmateix és un dels temes
recurrents de conversa més habituals. És per això que hom descobreix, i redescobreix,
que la sabiduria popular, radicada en l’experiència de la natura, fruit de
l’acumulació de sabers generacionals es manifesta generosa en les dites,
parèmies i consells, habilitats en els refranyers i “parenòstics” populars, que
no són més que l’expressió condensada d’anys i panys de contacte amb la mare
natura. Per molta modernor i “qualitat de vida” que ara ens volguem apropiar,
tanmateix retornam sempre, perquè ho hem de menester, al contacte amb el medi
ambient.
El pas
del temps.
Acostumats com estam a veure aparèixer les
imatges de satèl.lit per la televisió amb els pronòstics dels meteoròlegs professionals
–ajudats per una gran parafernàlia tècnica- hem deixat de banda tota la saviesa
popular. Per a L’Observador del Pla de Mallorca hem fet una arreplegada de
refranys, que es coneixen als pobles del Pla, sobre els pas del temps, ja sigui
el pas de l’any i les estacions o mes a mes, així com referències sobre
prediccions i senyes climatològiques. El
fet de tenir a les illes una climatologia irregular ( “Temps, homos, vents, dones i fortuna, fan més voltes que la Lluna”),
sobretot pel que fa referència a les pluges, ha fet brostar una interessantíssima
meteorologia popular. Encara que la variabilitat del temps deixa sempre oberta la
porta.
-Quan
Déu ho vol, de tot vent plou.
-Quan
Déu vol, s’ennigula i plou.
-Quan
Déu vol, sense ennigulats i tot, plou.
-En no
cantar es puput, es dematí banyat i es capvespre eixut.
-Es mal
temps amb pa, és més bo de passar.
Els mesos
i les estacions de l’any.
Els refranys o parèmies, en aquest cas, són
una font inesgotable de referències al temps.
-Per sa tardor, ni fred ni calor.
-En
s’estiu tota cuca viu i en s’hivern perd son govern.
-Qui diu
mal de s’estiu, no sap que diu.
-Si tens
fred, estreny es culet.
-Quant
es dia creix, es fred neix.
-Gener
gelat, febrer amerat, març ventòs, abril aigolòs i maig humit, fan un pagès
ric.
-Març ventós,
abril plujós, treuen es maig gojós.
-Per
sant Antoni fredura, per sant Llorenç calura ( però ni una, ni s’altra, dura )
-Si sant
Antoni està embromat, sant Joan serà estrellat.
Així, durant l’any, mes a mes, els fenòmens
climatològics que preocupaven a la pagesia del Pla de Mallorca, hi són
relatats. Ja sigui en connexió amb l’agricultura, ja sigui en funció del
santoral que feia de guia i de predicció del temps que havia de venir.
Gener
-Aigo de
gener, umpl ses botes i es graner.
-Aigo de
gener tot l’any va bé.
-Brusques
de gener, bon any mos ve.
-Moltes
aigos pes gener, mala anyada solen fer.
-Pel
gener floreix s’ametler.
-Suor de
desembre, sedes pes gener.
-Ai
gener, generot, m’has mort s’ovella i s’esquellot.
-Gener
abeurat, febrer gelat.
-Gener
amerat, mig any assegurat.
-Gener
eixut, tot l’any put.
-Mes de
gener, mes malfener.
-Si no
fa fred pes gener, quant n’ha de fer ?
-Per
sant Sebastià, fa un fred que no se pot aguantar.
-Per
sant Antoni, fa un fred del dimoni.
-Gener,
mes malfener.
-Sant
Vicenç xalest, s’hivern acabarà prest.
Febrer.
-Febrer
curt, pitjor que turc.
-Febreret
curt, si entra dolent, pitjor en surt.
-Pes
febrer, un dia a n’es sol i s’altre a n’es braser.
-Si tenc
calor pes febrer, per Pasco tremolaré.
-Aigo de
febrer, estalvia es femer.
-Es
febrer nou cares té.
-Es
febrer, més geler.
-Pes
febrer, abriga’t bé.
-Febrer,
mes mentider.
-Pes
febrer, s’oliva aixecaré.
-Mai ha
passat es febrer, sense vestir s’ametler.
-La
Candelera, fred davant i fred darrera.
Març
-Març
que marceja, mata i malmaneja.
-Març
marçot, mata sa vella devora es foc ( i sa jove si pot).
-Març
marçot, es vells se’n du a n’es clot.
-Març
marçot, no et treguis s’abrigot.
-No hi
ha març sense neu ( ni sense mare de Déu )
-Boires
de març, fred en es maig.
-Quan
març fa d’abril, abril fa de març.
-Aigo de
març, faves a sacs.
-Pes
març i pes abril de roba no te’n llevis ni un fil ( si ho fas te’n penediràs)
-Quant a
ca teva vulguis obrar, pes març has de començar.
Abril
-Aigo
d’abril, cada gota en val mil.
-D’abril
i maig en surt es raig.
-Pes
abril no et treguis ni un fil.
-Pluges
pes abril, bajoques mil.
-Aigos
pes abril i pes maig roades, fan ses anyades.
-No
donis s’hivern per passat, que es abril no sia acabat.
-Abril
mes gentil.
-No és tan
dolç s’abril florit, que mos gela qualque pic.
-Si
refreda s’ abril dolç, és es més dolent de tots.
-Si per
s’abril trona, s’anyada és bona.
-Aigo
d’abril, de fil en fil.
-Si
trona pes abril, ve un bon estiu.
Maig
-Maig
ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment.
-Aigo de
maig, tot l’any dura es raig.
-Aigo de
maig, de raig en raig.
-Maig
humit fa es pagès ric.
-Pes
maig, a segar vaig.
Juny
-Pes
juny, sa falç a n’es puny.
-Pes
juny sa pluja és lluny.
-Pes
juny cada gota es com es puny.
-Si plou
pes juny, es bon temps és lluny.
-Es juny
qualque vegada, du calabruixada.
-No hi
ha juny sense sol, ni nit sense mussol.
-Des
juny cap enllà, es dia comença a baixar.
Juliol
-Aigo de
juliol umpl es cossiol.
-Aigo de
juliol encén es sol.
-Juliol
arreplega es sol.
-Pes
juliol val més ombra que sol.
-Sant
Arnau tanca es vent en clau.
Agost
-Aigo
d’agost fa mel i most.
-Aigo
d’agost, a tot posa corc.
-Per la
mare de Déu d’agost, a les set ja es fosc.
-Déu mos
guard sobretot, de pols de maig i fang d’agost.
-Sant
Llorenç escura es torrents.
-Aigo
per sant Llorenç, sempre arriba a temps.
-Per
sant Bernat, es jac cordat.
-Per sant
Bernat, tapa’t es cap.
Setembre
-Es
setembre o eixuga ses fonts, o arrabassa es ponts.
-El nom
de Maria, aigo envia.
-Per
sant Mateu, verma tot déu.
Octubre
-Octubre
fred, mata es cuquet.
-Quan
s’octubre ha acabat, se mor sa mosca i es moscart.
-Sembra
per sant Lluc. Sigui banyat o eixut.
Novembre
-Novembre
humit te farà ric.
-De
novembre cap allà, agafa sa manta i no la deixis estar.
-Si pes
novembre trona, sa collita serà bona.
-Entre
Tots Sants i Nadal, ni boires, ni Mestral.
-Per
sant Martí, mata es porc i tasta es vi.
Desembre
-Desembre
nevat, bon anys pes blat.
-Si per
Nadal fa estiu, Pasco prop des caliu.
-Nadal
sense lluna, mal any assegura.
-Per
santa Llucia, llarga és sa nit i curt és es dia.
-Si plou
per santa Bibiana, plourà quaranta dies i una setmana.
-Hivern
per la Concepció ? En tendrem doble ració.
Les
previsions eren una de les funcions del refranyer,
talment com a “pronòstics” o previsions del temps, moltes de vegades reposades
en el santoral. També existien “senyes” del temps. Per exemple : si les
formigues fan llargues fileres, és senyal de que ha de ploure. Si les mosques es posen de cap per avall i
piquen –es diu que van « mortals »- o el bestiar s’espolsa nerviós,
també és senyal de que ha de ploure o si cau la sutja, negra de les foganyes.
Si les figueres es torben a perdre la fulla, és senyal de que es torbarà a
ploure. I així moltes senyes. Com les “Témpores”; les Témpores són els dotze
dies que van del 12 al 23 de setembre, el temps que fa cada dia, d’aquests
dotze, és el pronòstic del temps que
farà cada un dels dotze mesos d’aquell any.
-Gelades
per sant Antoni, ruixades per sant Llorenç.
-Sant
Antoni el gela, sant Vicenç el mata, la Candelera l’enterra ( a l’hivern).
-Per
l’Ascensió, no és ametla ni ametló i per Cincogema ja és ametla plena.
-Per
sant Pere enrevolten sa figuera.
-Per
sant Pere i sant Pau, l’espiga cau.
-Si la
Candelera riu, lluny es s’estiu, i si plora s’hivern és fora ( Però, també “Tan si plora com
si riu, lluny és s’estiu”)
("Perfil de l'illa de Cabrera". Fotografia de Pep Torro)
Altres
fenòmens meteorològics.
Els vents, la lluna, els niguls, la boira, el
fred, l’arc de Sant Martí i altres elements que composen el fenomen canviant
del clima són objectes d’aquesta meteorologia popular al Pla de Mallorca. Per
exemple la influència de la Lluna, no sols damunt el temps sinó també sobre
moltes altres coses és ben manifesta. O els llamps i trons. O els niguls que
són bons indicadors, sobretot si surten damunt determinades muntanyes, en el cas
del Pla, damunt la muntanya de Randa, molts d’ells tenen noms propis. L’Arc de
Sant Martí –el “Arco Iris”, “Arc-en-ciel”, “Rainbow”, “Arco-baleno”, en altres
llengües- també és interpretat com a senya del temps.
Vent
-A un
mateix vent, aquí li diuen bo i allà dolent.
-Els
vents abans d’enfadar-se, mostren ses dents.
-Dia de vent,
posa’t a s’arrecer i estaràs calent.
-Sol
rogent, o aigo o vent.
-Vermell
a ponent, o aigo o vent.
-De
Ponent, ni gent, ni vent.
-Tramuntana
no té amic i homo pobre no té abric.
-Tramuntana
morta, Llebeig a sa porta
-Per
sant Pere, bon vent a s’era.
-Vent de
Mestral, entra per sa porta i surt pes fumeral.
-Fa més
mal que es Mestral.
-De jorn
sa colga es Mestral, cansat de fer mal ( Però no se pot dormir i s’aixeca de matí).
-Es
Mestral no acaba mai es jornal.
-Pes
Llevant i pes Xaloc, tres dies són poc.
-Migjorn
a sa posta, Mestral a sa porta.
-Migjorn
a s’hivern, purga de l’Infern.
-Es vent
de Llevant, fa fugir sa gent des camp.
-Llebeig,
aigo veig.
-Amb
vent de Ponent, no troba arrecer sa gent.
-Vent de
Ponent, fa fugir sa gent.
-Grans
ventades, acaben banyades.
Lluna
-Lluna
amb rebosillo, sol dur aigo en es cordonsillo.
-Si sa Lluna
té un braverol, demà no veurem es Sol.
-Sa
Lluna, de blau i blanc, té més vestits que la Sang.
-Sa
Lluna és una bruixa, juga amb sos niguls i els arruixa.
Neu i
Gelades.
-Fred en
es Pla, neu a sa muntanya.
-Any de
neu, any de Déu.
-Una
nevada, una femada.
-Ametler
no fassis via, que gelarà qualque dia.
-Llaura
amb sa gelada i mataràs s’herbada.
-Tres
dies de gelada, aigua assegurada.
-Fam i
fred, posen s’homo molt estret.
Boira
-Una
bona boirada : una bona solellada.
-Boira
que pastura, aigo segura.
Pluja
-Aigo de
bimbolla, a tot el món assadolla.
-Si plou
a mig dia, plou tot lo dia.
-Quan
plou, per tots plou.
-De Ponent
no corr es torrent, i si corr, corr rabent.
-Per quan
ploga, val més un paraigo que una pistola.
-Val més
una gota, que una bóta.
Niguls
-Cel de
cotó, Llevant bufador.
-Cel
tavellat, aigo a dalt del terrat.
-Cel
tavellat, prest eixut o prest banyat.
-Niguls
en creu, aigo veureu.
-Nigul
geperut, pareix net i du brut.
Trons i
llamps
-Si
trona, sa collita serà bona.
-Si
trona pes abril, vendrà un bon estiu.
Arc de
sant Martí.
-S’ Arc
de sant Martí, si surt es matí pots fer llarg camí; si surt es capvespre ni
treguis es cap per sa finestra.
-S’Arc
de sant Martí : desjuny es bous i ja pots fugir.
__________________________________________________________
(Andrea Mantegna 1431-1506)
De la predicció popular a les rogatives.
Arnau Matemales
Si les previsions del temps sortien errades, en
temps primer, ja fos per massa o per massa poc, sempre quedava el remei de les rogatives. Es passejava el
sant corresponent, la mare de déu o el sant cristo gros, si el cas era greu i
la sequera era severa. Restes, qui sap, d’antics rituals o de danses pluvials
prehistòriques. Si tot això fallava, quedava encara el recurs de la
flestomia : « Jo voldria que
bufàs / vent tota sa setmana /i a Sant Pere i a Santa Bibiana / als dos es cap
els tomàs / i dins lo cel no hi quedàs / fonament ni paret plana / i a’s sant
que està de setmana / sa bufeta li esclatàs”. El recurs a la crueltat també
formava part d’aquestes experiències; he sentit a dir que si es vol que plogui
s’ha d’enterrar de viu en viu, un llagost gros, cap per endins i mostrant la
coa: abans de morir ja haurà plogut. Per sort, si ara algú fes això li
aplicarien la sentència del refrany que diu : “En aquest li manca una saó, i sa des abril, que és sa millor”. Ja
se diu que el refranyer popular està amarat de sentit comú. I parlant
d’amarar-se, vegin sinó : “Qui aigo para
davall fulla, tres vegades se remulla.” O també : “Brusqueta menuda engana es pastors, quant arriba es vespre els ha
banyat tots”.
MAC | 08/03/2006, 23:16
Laura | 24/01/2009, 12:41
una cosa, si jo sento raucs de les granotes, que vol dir?
i si veig les escates de les pinyes apretades les unes contra les altres?
i si veig les fulles de trèvol alçades?
QUE VOL DIR????
RESPESTA URGENT!!!!!!!!
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Desde Estocolm
Chano Márquez Cladera | 04/03/2006, 04:24