Climent Picornell

LONDRES 2012: BEATLES O ROLLING STONES, ENCARA? Climent Picornell

jcmllonja | 27 Agost, 2012 11:07

Londres, 2012: Beatles o Rolling Stones, encara ?

Climent Picornell

“El rock and roll és un salvatgisme persistent... en competència deliberada amb els ideals artístics de la selva” . Era l’opinió de l’Encyclopaedia Britannica, a l’anuari de 1956. Sis anys després, ara fa cinquanta anys, els Rolling Stones feren els primer concert i, posteriorment, la música pop anglesa es convertiria en un dels màxims ingressos econòmics de l’estat. I ara a l’agost de 2012 el Beatle “Sir Paul McCartney” clogué la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Londres. Fins i tot sonaren els Sex Pistols, els punkies més desballestadors, tot i que no amb la seva cançó “God Save the Queen, the fascist regime, etc.”

També a la cerimònia de clausura dels Jocs, la història de la música pop anglesa dels últims cinquanta anys fou el fil conductor del qual s’enorgulleixen ara els britànics. Malgrat haguessin de ressuscitar a Freddy Mercury (Queen), construïssin un panteó per a John Lennon i la seva Imagine o traguessin del geriàtric a Ray Davies (The Kinks) o Roger Daltrey (The Who).

El rock and roll que no era en origen contracultural, ni antiautoritari, ni amb excessiva crítica social -com ho fou determinada folk music, que Bob Dylan passà després al rock- creà una identitat específica de joves rebels. Entre els seus seguidors inicials a Europa, l’estudiant  John Lennon. En efecte, els Beatles començaren, i els seguiren els Rolling. Amb una diferència, que es pot explicar amb la metàfora: “els Rolling ens feren saber que després d’aficar mà, venia el follar”. Vegin un titular de Melody Maker: “Deixaries sortir una germana teva amb un Rolling Stone?”  Sembla que la deriva que duria a considerar els Beatles com a bons al·lots i els Stones com a dolents és una qüestió de marketing ideada pel manager A.Olhan. Optà per oposar-los i dibuixar els Rolling com a mal educats, diríem ara, anti-sistema, quan per provinença social els Rolling sorgien de classes més benestants. Tom Wolfe també ajudava: “Els Beatles et volen agafar la mà, els Rolling Stones volen cremar la ciutat”.

Així anà sorgint la divergència: “Tu de qui ets, dels Beatles o dels Rolling?” I cada pic, com si la decisió fos més excloent, i no com al ragazzo de Gianni Morandi che amava i Beatles e i Rolling Stones. El pas dels temps hi ajudà. Els Beatles jugaren un temporada a fer-se els hippies i les seves reflexions sobre la revolució eren més que reaccionàries i en canvi els Stones optaven més per una apologia lluitadora, i com exemple la seva peça Street fighting man, diuen que escrita per Mick Jagger després d’assistir a l’única manifestació que ha anat mai.

La polarització –o dels Beatles o dels Stones- només apareix en la ment de gent poc informada. Ho afirma Diego Manrique, fill, en el darrer número de la revista Rolling Stone. “En contra del tòpic, resultaven compatibles”. Fos com fos fins a la separació dels Beatles, quan Lennon i l’odiada Yoko Ono optaven ja per la via més reivindicativa, molts d’altres grups de la història del rock and roll havien emergit amb missatges més durs, socials, sexuals o de consum de drogues. Jimi Hendrix, The Doors, Grateful Dead, el gran Frank Zappa o Jefferson Airplane, aquests: “Mira el que passa als carrers / hi ha una revolució” (1969). Mentre el rumb dels Beatles era cap al  All You Need is Love...  que tenia també els seus acòlits melosos com Carole Kimg o James Taylor. David Bowie ja és anti-hippie (“Vull estrangular-los amb els seus collars de flors...”) prolegomen de què les coses guapes s’estaven transformant... en lletges? Els Ramones o els Sex Pistols amb el so potent de Anarchy in the U.K. (1976) tenien altres missatges per llençar que no eren els dels ja multimilionaris Rolling, Beatles o Pink Floyd.

El rap, el hip-hop i sobretot la música robòtica de l’acid-house i les festes ‘rave’ carregades d’èxtasi, on els intèrprets han estat substituïts per DJ, fan aparèixer la trobada hippie de Woodstock com una congregació d'escolanets. Però encara n'hi ha que s’enyoren i com una mala imitació de la senyoreta Pepis demanen: I tu de qui eres? Dels Stones o del Beatles?. Pregunta que és un remake de la Ballad of a Thin Man de Bob Dylan on un beneitó que li diuen Mister Jones no entén res del que està passant.

Que els Beatles eren Pop i els Stones Rock, tampoc és veritat, els Beatles foren molt més que Pop. Que es duien fatal entre ells, tampoc és veritat, Diego Manrique, pare, conta que els Rolling quedaren commocionats quan sentiren Love Me Do. Els Beatles es consideraven superiors i més avantguardistes que els Stones, i es sentien copiats per ells. Que els Stones eren perseguits i els Beatles acceptats, és un altre dels mites a rompre. S’acceptaren els Beatles quan aquests ja eren un fenomen massa enorme i és cert que durant anys “caçar un Stone” era el major trofeu al que aspirava la policia, a la qual dedicaren els Stones la seva cançó We Love You: Lennon i McCartney hi cantaven fent-hi els cors. Beatles o Rolling Stones? La pregunta ha perdut sentit. Sobretot després de l’edulcorada història del pop anglès que ens amollaren a la cloenda dels Jocs Olímpics aquesta setmana passada on no faltaven ni les Spice Girls. Aghhh!!!  Però Gran Bretanya mostrava al món la seva música pop com la icona més preuada i representativa, poca broma! De totes les maneres, no hi vaig veure ni Mick Jagger, ni Keith Richards fent cucaveles per damunt l'escenari i sí en Paul McCartney fent cantar Hey Jude a tot el món. Restes de la pugna Beatles o Rolling Stones?

________________________

IMATGE DE GUILLEM MUDOY 

Comentaris

Re: LONDRES 2012: BEATLES O ROLLING STONES, ENCARA? Climent Picornell

Joan Bauzà | 27/08/2012, 14:59

A més de les Spice Girls, es va poder gaudir amb la presència de Henry Charles Albert David -Príncep Harry- representant a la seva padrina durant la cerimònia de cloenda.

007 & Queen Elizabeth
Spice Girls & Prince Harry

Podriem cercar el seu equivalent si Madrid consegueix ser seu olímpica.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb