Climent Picornell

EL CORREDOR MEDITERRANI, EL "MADRITERRANI" I ALTRES Climent Picornell

jcmllonja | 10 Octubre, 2011 13:18

El Corredor Mediterrani, el  “Madriterrani” i altres

 

Climent  Picornell

 

El Corredor del Mediterrani designa l’eix que uneix València i Barcelona i es prolonga cap el nord fins a Perpinyà i al sud cap a Alacant ...i Múrcia i Andalusia Oriental. El seu hinterland d’influència inclou les illes Balears, amb els seus nodus portuaris. Eliseu Climent a través de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa fa anys que promou l’EURAM o Euroregió de l’Arc Mediterrani, amb els territoris del país Valencià, Catalunya, Balears, Andorra i Catalunya Nord, un clúster econòmic, però també social i cultural. Tant el Corredor com l’Euram, se situen damunt terres apropades al Mediterrani que han estat sempre un niu de relacions i intercanvis des de l’antiguitat i ara agrupen gran part de la indústria i el comerç de l’estat espanyol.

 

En aquests moments es mouen les seves forces polítiques, sobretot per reivindicar el que sempre s’ha negat des de Madrid:  una atenció especial a les seves comunicacions ferroviàries. La crisi econòmica ha posat en alerta aquesta “euroregió” conscient de què s’haurà d’enfrontar a un nou mapa europeu i a una nova etapa històrica, amb la necessitat d’acostar-se als més de cinc-cents milions de consumidors europeus i que el risc de quedar allunyats dels centres de gravetat comporta un altíssim perill de pèrdua de competitivitat. A més, ara, la fàbrica del món és Àsia i l’entrada a Europa és pel Mediterrani, no per l’Atlàntic com abans.

 

L’estat espanyol no ha invertit en la potenciació d’aquest eix de transport mediterrani de persones i mercaderies i ha abocat els fons europeus en un model radiocèntric madrileny que, com ha demostrat Germà Bel, i la crisi ho ha reafirmat, és equivocat i ruïnós. Fa anys que es tenen les mateixes carreteres i les mateixes línies de tren que impedeixen una bona connexió, també amb els ports, entre ells els de les Balears.

La setmana passada es reuniren a Castelló els batles d’Alacant, Barcelona, Castelló, Girona, Palma,Tarragona,València i també els de Múrcia, Almeria, Granada, Màlaga i Cadis -socialistes, populars i nacionalistes- per fer pressió i demanar a Europa –i a Madrid- que la Xarxa Central Transeuropea de Transport (full de ruta 2030) inclogui el Corredor Mediterrani. El batle de Castelló considera que la trobada mostra la unitat que hi ha per aconseguir mostrar a la Unió Europea que és una qüestió estratègica ineludible també per a tot el continent; la infraestructura més convenient en termes de rendibilitat, sostenibilitat i inversions.

 

Segons el geògraf Joan Vicent Boira “És una visió moderna de la geografia, multiescalar, una reivindicació que afecta des del territori més petit, un municipi, a la gran economia continental, europea. Aquest és l'efecte poderós del Corredor Mediterrani respecte d’altres corredors, que són igualment grans, però que no són músculs del territori, té una dimensió econòmica, però en té una altra: reenfocar les relacions entre Catalunya i València”.

 

Dimecres passat, a València, els representants de les patronals i les cambres de comerç de Catalunya, València, Mallorca, Andalusia i Múrcia, també feren una declaració ferma exigint el mateix al Govern: que ho defensi davant la Comissió Europea; hi assistí Alberto Fabra, president de la Generalitat Valenciana. Fabra i Valcàrcel, de Múrcia, dijous visitaren J. R. Bauzà i s’espera que contactin al seu homòleg Artur Mas a Barcelona.

 

Per què aquesta pressió per una causa tan clarament manifesta? Perquè sempre Espanya ha estat contrària a unir com toca València amb Catalunya. A més la unió de Madrid amb França i Europa és perpetrava per altres llocs. No fou fins a desembre de 2010 que s’inaugurava la línia d’AVE Madrid-València, el que anomenaren alguns la línia del “Madriterráneo” i el corredor prioritari amb França ha estat sempre el central, Algeciras-Madrid-Saragossa-Canfranc, ho decidí el PP l’any 2003. Però els francesos han dit  (2010) que l’entrada a França volen que sigui pel Mediterrani. El Corredor Central actual -previst- sortirà d’Algeciras, Madrid,  Saragossa cap a Tarragona, Barcelona i la frontera cap a Perpinyà. Però i al sud de Tarragona? I l’enllaç amb València que possibilitaria la via al grandiós trànsit de les altres regions mediterrànies?

 

Ja han sortit els qui demanen  i no tenen ni xarxa, ni línia, ni densitat,  per emprar paraules de Boira. J.A. Monago, J.A. Griñán, M.D. de Cospedal, Esperanza Aguirre i L.F. Rudi es reunien dijous passat amb el ministre Blanco –qui embullà la troca amb quatre corredors diferents!- exigint el Central, l’eix 16, que passa per les seves comunitats, amb l’argument de què s’aprovà abans. Malgrat el ministre francès de transports i el comissari europeu hagin dit públicament que l’entrada ha de ser per la via de Barcelona.

 

Falten pocs dies perquè la UE decideixi. El fet de que el Corredor del Mediterrani disposi de fons europeus és d’importància cabdal per al futur de les illes Balears, la nostra inclusió dins les àrees geoeconòmiques de València i Barcelona fa que sigui vital que aquestes funcionin amb eficiència. L’Espanya radial i ineficient que s’ha reforçat aquests últims anys, tudant enormes inversions, és molt potent ideològicament, però la “real-politik” és molt tossuda, tant que es faria de mal digerir que Madrid decidís uns eixos o corredors prioritaris que, al contrari del Mediterrani, siguin buits de contingut.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb