Climent Picornell

MÉS APUNTS DEL PLA DE MALLORCA A L'AGOST Climent Picornell

jcmllonja | 10 Agost, 2011 09:44

 

Més apunts del Pla de Mallorca a l’agost

 

Climent Picornell

 

El paisatge des de la finestra té el contrapunt de l’espàrec enorme d’una atzavara que s’entrecreua amb els niguls, l’ombra de la pita, la gran donarda, permanent. “Com se graten ses tortugues?” demanava l’infant, amb insistència a son pare, que no li fa cas, mentre passen.  Els corrals se toquen i sentim els veïnats sobretot ara a l’estiu. L’amo en Biel Montagut ha perdut el capet, el guarda una equatoriana que el tracta bé i l’estima. En haver acabat de berenar té ordres d’asseure’l a l’excusat i de no aixecar-lo fins que hagi fet del cos. ‘¿Sale ya, Gabriel?’ demana ella. ‘No’, respon ell, assegudet a la tassa i amb els calçons baixos. Al cap d’un minut: ‘¿Sale?’ Fins que a la fi, com un infant menut, satisfet d’ell mateix crida fort: ‘Ya sale, ahora sale!’.  I tots els veïnats sabem que l’amo en Biel ha fet les feines quan tocava.

Si els sembla una frivolitat transcriure les converses dels amics, veïnats i passejants,  a un servidor també; mira aquest,  dirà més d’un, quin notari de menudències, quin quadre de sarsuela pagesa, com s’entretén,  mentre el deute de l’estat trontolla o els intel·lectuals orgànics transmutats en homes indignats creixen pels cantons de les grans ciutats. Frivolitats?

 

Al cafè: “Ara els fics se poden llevar per telèfon mòbil”, anuncia en Joan Vertrana, “els has de comptar, sense deixar-ne ni un, envies un SMS i ja està”. “I funciona? Perquè, abans, era més complicat, havies de tirar una pedreta dins el pou sense sentir-la caure dins l’aigua  o fer un caramullet amb pedres i qui l’esbucava se’n duia el mal, i ara...”. “És que abans ses persones que feien de curanderos tenien ses coses més clares, l’amo en Toni Blaivo anava a cercar murtons per  “sancogema”,  feia carbó de llenya de xiprer -cremat un dia que no fos diumenge-, emprava caragols cercats el Divendres Sant per curar el dolor, feia picadís d’anguila seca dins un tassó de vi blanc, bullia brotets de ruda collits el dia de sant Joan sol ixent... però això de llevar fics per telèfono, me fa cara que és com aquests que surten per televisió i els telefonen i diuen “sí cariño...” i ja ho tenen arreglat. Ca barret! No és tan bo de fer!”

 

Sent les campanes, madò Vicenteta és morta. De nina la tragueren de l’inclusa i uns nebots a qui feia hereus la tenien al sostre, no fos cosa els altres els prenguessin l’herència. ‘Tenc gana’, la sentien de baix que deia i li fregaven dues llesques de pa amb tomàtiga. La menaven estreta . Ella, d’amagat entrava a la cuina, se’n duia el que trobava per amunt, al seu quarto, i ho saberen perquè un dia la moixa davallava l’escala amb un enfilall de tres botifarrons...  i la tancaren amb pany. Pobra dona!

 

Faig tertúlia sovint a ca les meves cosines, a veïnat hi ha una família  magrebina, la dona fa pa tot el dia, és com el forn del poble per als musulmans, uns pans rodons, d’un gruix de dos dits, blans. Tota la vetlada vénen moros, toquen el timbre i se’n duen bosses plenes. Aquest dia, havia començat el Ramadà, i na Joana de sa Coma duia una conversa poc en sintonia amb els veïnats: “Ara he trobat un camaiot que no me puja. Es nostro me fa agrura, no sé si són ses espicis. I me’n menj una tallada gruixada de tot, cada dia. No tenc sucre, tenc sa sang bé, idò en vull menjar, fins que pugui o es metge m’ho privi”. L’amo en Toni de sa Botigueta s’atura, obri la porta de la furgoneta : “Triau. Tanmateix ho he de regalar tot”. Tomàtigues, carabassins, cebes, carabassó rodó, peres, prunes de frare llarg... “A lo millor tenen qualque corc, però jo m’estim més un cuc que haver d’esquitxar. Mira tu que enguany els conills m’han pegat als pebrers i a ses meloneres i a lo millor no en tendré, però...”.

 

Disminueixen els efectius que prenim la fresca. Els veïnats de més prop són a l’hospital de Manacor, ell ha tengut com una embòlia i ha quedat sense xerrar. Li deman al nét com està el padrí i me diu que ahir vespre, mentre somiava, va dir:  vatuadell! i la padrina ho digué al metge que els va fer a saber que era una bona notícia, que tornaria a parlar, poc a poc. Se mou vent, símptoma de canvi de temps, l’amo en Toni Perauba  tenia un canterano que feia renous, la fusta grinyolava, si el temps venia d’aigua. “Es canterano quan morí mon pare va tocar a sa meva germana i  ara he de mirar sa televisió per sabre el temps que farà”. Passa una joveneta, arregladeta i fent bona olor, quan ja enfila la capovalla diu a madò Joana Rafelina: “En Miquel Gras vos envia memòries”.  “Me sents? Li pots dir que encara en tenc de s’altre pic que me’n va enviar”. Se gira: “Aquest Gras vol ser molt i tots els qui se creuen ser més que els altres no són més que  una mierda detrás de un cantón!”.

______________________
IMATGE: Nevada de Febrer de l'any 1956 a Sant Joan (Pla de Mallorca) Turó des Revellar. 

Comentaris

Re: MÉS APUNTS DEL PLA DE MALLORCA A L'AGOST Climent Picornell

Pere | 17/08/2011, 20:12

Frivolitats? En tot cas, estan tan ben explicades que és un gust llegir-les. Són com petits contes.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb