Climent Picornell

" I TU D'ON ETS ? " (ELS NOVÍSSIMS MALLORQUINS) Climent Picornell

jcmllonja | 13 Juliol, 2011 09:12

“I tu d’on ets?” (Els novíssims mallorquins)

 

Climent Picornell

 

(“Puc arribar a pensar com una mallorquina, viure com ella, però sempre seré xinesa”).

Dels grans canvis que han afectat les Balears els darrers cinquanta anys, amb el turisme com a factor desencadenant i la globalització com a variable generalista, el fenomen de la immigració és el més potent. Començà quan els peninsulars vengueren a fer feina a l’hoteleria i la construcció i s’accelerà amb immigració procedent de l’Europa comunitària, uns per residir-hi, els acomodats, i altres a fer feina. Damunt aquestes onades de gent durant els darrers vint anys s’accentuà la immigració d’Àfrica, d’Amèrica i d’Àsia. El resultat és la conformació d’una nova societat, multicultural, multiètnica, globalista o com es vulgui anomenar. Els illencs de nissaga antiga són ja minoria. La gent nascuda fora de les Balears són més. Són els nous, i novíssims, mallorquins i ho són senzillament, perquè viuen aquí. D’aquests novíssims, molts d’ells no parlen mallorquí, alguns ni espanyol, ni saben molt bé què és ser mallorquí més enllà de viure a Mallorca.

 

(“El català només l’utilitzo a les classes que m’ho demanen, el castellà el faig servir amb els amics”). Conèixer d’on es senten és una recerca apassionant que ha duit a terme el geògraf Andreu Mir Gual a la seva Memòria de Recerca a la UIB, amb la màxima puntuació, Identitat i Immigració. El cas dels adolescents argentins, marroquins i xinesos a l’eixample de Palma. M’agrada més com a títol  “I tu d’on ets?”, que li he manllevat. La tria de l’adolescència no és arbitraria ja que és el moment decisiu en la persona en la modelació del seu “jo”. En els adolescents immigrants augmenta la seva complexitat, per la diferent cohesió familiar, pel desconeixement de l’idioma o pels canvis de residència. Conformen, en paraules de Mir , “nous contingents inèdits en la memòria col·lectiva de les illes Balears”. Més enllà de l’autoimatge, l’autoestima o l’autorealització que conflueixen en el bessó de la identitat, hem de tenir en compte,  a més, elements socials i culturals que formen part del dia a dia del concepte  -entre la narrativa de la identitat nacional i la dimensió global de la identitat-,  afegint-hi el manteniment de les seves arrels d’origen. Complicat i complex, un fenomen que es mou entre la multiculturalitat o l’assimilisme forçat d’alguns estats.  Són uns joves que basculen entre el manteniment de la seva identitat ètnica i els processos d’aculturació, quan són integrats pels països de destí.

 

(“Mai he tastat el tumbet; i la coca amb trempó una vegada que en feren a l’Institut”). Amb un magnífic apartat teòric, Andreu Mir, es proposa mesurar com es va conformant la identitat en una mostra d’aquests adolescents, després ho farà a tot Mallorca. La tasca es dugué a terme als  barris de l’eixample de Palma  amb avaluacions reglades i amb entrevistes de llarga durada amb aquests novíssims mallorquins dels quals en sabem poca cosa. I amb la hipòtesi de si serien iguals que els de la resta de ciutats europees. Els resultats donen uns perfils conformats pels anys acumulats vivint a Palma, pel seu entorn familiar i socioeconòmic i per la trajectòria acadèmica, a més del compromís amb els seus orígens, amb  la família com variable determinant, i els amics com el lligam predominant amb la societat d’acollida. Tot i que consumeixen mitjans de comunicació globals, tenen contacte - Internet i el satèl·lit són els viàtics- amb els països d’origen, més els xinesos i els argentins que els marroquins, per a aquests la religió és un factor més determinant; xinesos i marroquins creuen que la gent té mal concepte del seu origen, no així els argentins. El consumisme occidental és un procés, silenciós, però implacable, i els valors que més admiren de la societat d’acollida són la llibertat, la seguretat, la higiene...  tot i que per a ells molts són a l’espai públic i social, no han arribat a l’interior de les seves cases.

 

(“Sempre m’agrada pensar  que les meues filles tendran coses de les dues cultures”). La feina d’Andreu Mir ens acosta a històries de vida d’adolescents de  “l’eixample de Palma uns dels espais més dinàmics i canviants del territori de les illes Balears”. La lluita entre la cultura dels seus llocs d’origen i la d’aquí és una constant, per això són més oberts a adquirir noves competències culturals, frenats però pel seu menor poder adquisitiu i per la seva família, menys oberta. “Ens trobam davant el naixement d’una nova subcultura a la ciutat de Palma, amb nouvinguts que estructuren les seves identitats amb elements procedents de la societat d’acollida i altres del seu origen, alguns contraposats”.  “I si els demanen d’on són? La resposta no troba fissures: són d’allà on procedeixen, mai d’allà on viuen. Fins i tot aquells nascuts a Palma es consideren marroquins, argentins o xinesos, com una senya d’identitat que no esborra cap paper ni cap itinerari vital”.  Han construït identitats diferents a les de les societats d’on provenen, però mantenen fermament que són d’allà. Pocs es senten mallorquins, però tenen un comportament assimilat als joves d’una societat occidentalitzada

_____________________

IMATGE: PEP TORRO 

Comentaris

Majorca made in China

foraster | 29/09/2011, 14:52

Dir que hi ha més forasters que mallorquins a l'illa és una valoració poc encertada; una altra cosa és que siguin més visibles, més diferenciables per la resta o socialment més renouers. Sembla més assenyalable que tots els souvenirs amb la paraula "Mallorca" impressa siguin de procedència oriental, i qui diu souvenirs, diu també sabates. No que una tal Xiao Lu Chin sigui mallorquina de naixement.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb