Climent Picornell

BALEARS CAPITAL PARÍS Climent Picornell

jcmllonja | 17 Maig, 2011 17:09

 

 

Balears capital París

 

Climent Picornell

 

Espanya, capital París. Tots els camins porten a Madrid. Aquest és el llibre de Germà Bel on demostra fefaentment que l’obsessió continuada -des de  l’establiment dels Borbons- de convertir Madrid en la capital única de l’Estat espanyol, com París a França, té una sèrie d’elements primordials, un d’ells les comunicacions centralitzades a través de la priorització d’un esquema radial amb centre al Gran Madrid. No sé si és l’estaló més important,  però sí el que millor serveix a la ideologia centralista i unitarista que va fixar el km 0 a Madrid des del qual tothom havia de partir, a través del “camins reials” finançats amb doblers públics. La resta de camins –després carreteres , autopistes i aeroports- anirien a càrrec de qui en tengués necessitat. Aquest esquema sobreviu clar i llampant i  ultra-caríssim. ADENA gestionant els aeroports i el trànsit aeroportuari i l’AVE, el tren ràpid, en són exemples, segons J.L.Ordóñez: “Construir l’AVE ha estat com bastir enormes catedrals ara que ja ningú va a missa”. Grans inversions per aconseguir dur gent de forma ràpida a Madrid, mega-estructures deficitàries que han de ser subvencionades constantment, i que després les perifèries de l’Estat, com els habitants de les illes Balears, hem de pagar també el bitllet de qui hi viatja.

 

Diu A. Costas que G. Bel ha entès que la manera més eloqüent de posar en evidència l’obsessió centralista no és amb discursos, sinó repassant amb rigor la història de les infraestructures, amb capítols sobre les autopistes,  l’AVE –la gran obra faraònica de l’Espanya contemporània- i la gestió dels aeroports. El que costa cada quilòmetre d’AVE, amb la unió de ciutats per on circula poca gent, a la que -repetesc- pagarem el bitllet, converteix en patató (en no res) les petites inversions que fan, o que ens neguen i per les que ens barallam. La subseqüent ocultació de les xifres econòmiques no és sinó per tapar, per exemple, que Son Sant Joan de Palma paga les obres, també faraòniques, de Barajas, la qual cosa aboca les economies com la nostra a economies de tercera classe, fruit de la inversió prioritzada cap a aquestes idees.

 

Tot això constatat amb xifres per Bel, màster per la universitat de Chicago, investigador a Harvard i professor a la universitat de Cornell. Els 100.000 milions d’euros que haurà costat tot el programa d’AVE és una xifra enorme, quasi com el rescat actual d’Irlanda empantanegada per la crisi. I poca gent l’usa: tretze mil viatges amb l’AVE Sevilla-Madrid cada dia, per un parell de milions amb els trens de “rodalies”; trenta milions d’euros pot arribar a costar un km d’AVE! I en tenim més que França i Alemanya juntes, això sí, de forma radial madrilenya, abandonant el “corredor mediterrani”, l’enllaç amb França i Europa, tot per una mania de situar Madrid a poques hores de tothom. Ara es farà l’AVE Ourense-Burgos que tampoc anirà massa ple, deixant de banda zones vitalistes de la perifèria llevantina només per seguir conformant el que Ricard Pérez Casado anomena  el “Pop central”.  S’obeeix a un manament absolutament equivocat i malbaratador: Fer trens d’alta velocitat allà on no hi va quasi ningú i així, creuen, es desenvoluparan aquests llocs. En canvi on hi ha vitalitat econòmica, ja s’ho faran ells tots sols. Aquesta  forma d’actuar, desfressada i oculta per les xifres del finançament de l’Estat,  ha aconseguit unir a les illes Balears una plataforma diversa amb presència empresarial, que ha comprès que sense inversions en infraestructures es perd “el tren” del desenvolupament. Tot i que això ha significat acceptar un dels elements més preuats dels nacionalisme i l’independentisme polític,  el furt dels recursos cap a Madrid per fer inversions ideològiques i de dubtós caire econòmic: el pop centralista. En tornaré a parlar més envant.

 

Un altre exemple clarivident és el de la gestió centralitzada amb un model ‘soviètic’, o ‘feixista’, del aeroports. Als països democràtics els aeroports i ports són gestionats per diferents models descentralitzats, per cambres de comerç, ajuntaments, regions,  societats mixtes o  empreses privades. Aquí no. AENA de forma quasi secreta els gestiona des de Madrid. Barajas l’any 2010 fou l’aeroport que més perdé (184 milions d’euros) i Palma qui més guanyà (44 milions). Quan es reclama un finançament just, i no només en el cas dels aeroports,  la resposta ràpida i reduccionista, i no només  de la dreta, és: “España se rompe”. Què vol dir: “No volem deixar de fer els comptes nosaltres”.

 

La presentació del llibre de Germà Bel a la Cambra de Comerç de Palma, organitzada per l’ Institut I. Villalonga d’Economia i Empresa que impulsa l’Euroregió de l’Arc Mediterrani  (Euram) i que ha publicat el Llibre Blanc de les Infrastructures de l’Euram, va ser un acte curiós. No per la presentació de l’autor, impecable, sinó pel públic assistent. Hi havia associats de la Cambra, economistes, el president del Consell Econòmic i Social, gent de companyies aèries com Álvaro Middelmann, d’Air Berlin, però també un bon gruix de persones que pertanyien al món del nacionalisme i  l’independentisme polític, representants del PSM, d’Esquerra Republicana  i del Lobby per la Independència. Més curiós fou que el primer en intervenir -després del president de la Cambra de Comerç, d’acord amb les tesis de Bel- fos Middelmann -autor d’unes declaracions vexatòries contra l’ús del català als seus avions-, qui elogià Bel, es feia evident que hi havia coneixença. Sembla, per tant, que la força dels arguments econòmics clarifica la irracionalitat política-econòmica-centralista? Forçant la ingenuïtat, l’eslògan España se rompe que  podria ser compartit per molts dels empresaris i gent de dretes d’allà dins estant,  ¿ja no deu servir per tapar les irracionalitats faraònico-madrilenyistes que posen en perill, eixutes de la inversió pertinent, el desenvolupament dels territoris com el nostre que allotgen parts vives de l’economia? I si això s’ha demostrat  tan absolutament per les  infraestructures ja ens podem imaginar per altres segments, des de l’agricultura a la cultura. I nosaltres, ens barallam pel patató.

 

“En diuen solidaritat, igualtat i eficiència i es tracta només de control polític” afirma G. Bel. Persisteixen models de gestió amb arrels en les èpoques de control militar,  quan, en aquests moments de competència, els aeroports són claus i decisius –i molt més a les Balears- per desenvolupar les potencialitats del territori al qual donen servei. La decisió de privatitzar una part d’AENA no modificarà en res aquesta política. “Des dels Borbons, s’ha provat de convertir Madrid en la capital total a imatge de París, però els aeroports de Lió o de Marsella no es gestionen des de París i el govern francès no té l’objectiu de connectar totes les capitals de província amb TGV i els peatges -a les autopistes- també es paguen a les que duen a París”. Durant la transició aquest control polític centralista era més soterrat, ara s’ha fet explícit i xulesc.  “Aquesta és l’ànima perversa que jau darrera el discurs de la recuperació de competències per part de l’Estat, les propostes que van en aquesta direcció lluny de vetllar per la qualitat del sistema educatiu o del sanitari pateixen una obsessió malaltissa per reconduir les particularitats lingüístiques i culturals, ‘distorsionants de l’homogeneïtat d’Espanya’. El resultat serà un país en el qual molts no ens sentiríem reconeguts (ens hi sentim encara?)  i on veurien (no les hi veim ja?) menystingudes les nostres oportunitats econòmiques, socials i culturals”.

________________________________

IMATGE DE MIQUEL BARCELÓ

 

Comentaris

Independència

Madalena | 20/05/2011, 12:13

Jo mai passo pel centre, sempre faré la volta, per on sigui, per no passar per Madrit.

Para Madalena

Jesús G. M. | 03/06/2011, 07:18

Madalena: tienes que pasar por lo que desconoces.
Un abrazo, climent.
J.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb