Climent Picornell

SETMANA SANTA SLOW Climent Picornell

jcmllonja | 28 Abril, 2011 10:35

 

Setmana Santa Slow

 

Climent Picornell

 

Ahir vaig veure una gentada comprant panades i rubiols al supermercat. Dins unes capsetes de plàstic ben etiquetades, caducaven al cap d’una setmana i avisaven de tots els additius –un caramull-. Vaig tenir, com amb moltes altres coses d’aquesta Mallorca d’avui, una doble sensació.  De tot d’una em vaig dir: ‘jo no en menjaria mai d’aquestes!’ I per un altre costat vaig pensar que era una acomodació als signes del temps: coses que perduren deslligades del seu costumari. Vull dir que, progressivament, la gent va abandonant la feinada que suposa el fer panades, rubiols, crespells i el frit de freixura i se’n du les panades del supermercat o les que ha comanades al forn –on en fan tot l’any lluny del cicle de Pasqua-  i fuig del trull que implica haver-se d’arromangar i posar la cuina a tota: fer tallades del me, farina, saïm, ous, suc de taronja, ribells, llaunes, trempar la carn i el brossat, els pots de confitura, aprimadors, foc al forn o dur-les a coure... Ca barret! Massa feina! Així, uns perquè no ho han fet mai –estrangers i nouvinguts- uns altres perquè la mare ja és morta i era la que aguantava la força de la tradició i ... tanmateix al forn les fan molt bones, les panades i els rubiols, i el frit de freixura es pot menjar a un restaurant o encarregar-lo a un take-away nostrat (‘Es Cruce’ de Vilafranca deu servir aquest dies milers de racions de frit de Pasqua, amb el fonoll necessari).

 

Damunt pautes socials ben assentades –les dones també fan feina fora casa, la gent no va a missa, la setmana santa d’avui són primordialment dies de vacances...- part del personal se’n va a fora, o a un hotelet de l’illa –amb spa! No se pensin-. I, a més, els costums alimentaris ja no són els de menjar panadotes ensaïmades, plenes de xulla i sobrassada, ara s’usa l’Slowfod i no és bo ‘atiborrar-se’, s’acosta l’estiu: val més fer footing o north-walking que no tanta caloria o tanta confitura de rubiol. I els més jovenets, no per tradició, van a disfressar-se a les processons amb les amigues conformant com un Halloween d’aquí, amb més actors que espectadors, més encapironats o caperutxes –cuculles diuen al meu poble- que gent que les guaita.

 

Qui vulgui la Setmana Santa d’abans ha de llegir la magnífica descripció que va fer el canonge ultramuntà Antoni M. Alcover, el mateix de les rondalles i el macro diccionari, a l’obreta Corema, Setmana Santa i Pasco. Se’n temerà de com era Mallorca, abans. Del domini total del tempo i de l’escenografia per part de l’església, que muntava una tramoia teatral mai vista, sotmetent la societat al seu ritme i aprofitant per fer caixa, A un servidor no li cal  rellegir-la, encara me retronen les processons (‘Per vostre passió sagradaaaaaa...’)  La culpa de la humanitat, explicada i expiada, enclavant i desenclavant el Bon Jesús. La Setmana Santa d’abans quin remenat! Amb l’escenificació dels dotze sermons, i les tres caigudes de Crist –es comentava molt si l’actuant fent de Crist queia bé o malament- ; la família dels Garavins que sempre duien –homes forts i abrinats, mudats aquell dia- el sant Cristo de la Sang. La processó del Sant Enterro amb els enormes foguerons que il·luminaven les possessions del terme, el meu padrí era qui feia el més gros; el so de les matraques al campanar, no podien sonar les campanes. Tal dia com avui, dissabte sant, al matí, la funció del ‘llum nou’ davant el portal de les dones, s’encenia el ciri pasqual amb els cinc grans d’encens recordant les cinc nafres de Crist i ja repicaven les campanes: Gloria in excelsis Deo!

 

Els caçadors disparaven les escopetes a l’aire, els nins pels carrers cantàvem “Aranyetes sortiu

que el Bonjesusset és viu!”; servidor de nin -ruquet posat- he acompanyat el salpasser a beneir cases, una imatge de l’edat mitja. La gent  es confessava el dissabte sant per acomplir el precepte de combregar al menys un pic a l’any. Trec la carpeta dels records i hi surten les butlles que comprava mon pare, permetien menjar carn durant els dies de Quaresma –quin fenomenal negoci- i el bitllets que donaven a l’església “Ha combregat amb mi” i l’acròstic misteriós SLDC (les inicials de ‘Sap La Doctrina Cristiana’). La processó de l’Encontrada, el Matinal de Pasqua on el quaresmer feia l’únic sermó curtet, un any va posar messions que duraria un minut: “Crist ha ressuscitat / i se n’ha pujat al cel / toc l’orgue senyor Miquel / que es sermó ja s’ha acabat”. I a dinar-berenar de frit de freixura, costelles de mè, panades, rubiols i crespells. I a la segona festa captar (‘cantar’) panades, a la tercera festa els pancaritats –la tribu pujant als turons- i els balls dels quintos...

 

D’això, que en queda? Quatre restes del ‘tequemeneque’ ideològic nacional-catolicista transformades en moments d’espiritualitat. Perduda la gran escenografia eclesiàstica d’abans, ara les cerimònies són curtes i a deshora perquè no hi ha capellans a bastament que han de fer dues i tres funcions a llocs diferents. Davall-davall d’aquell costumari de quan les cuines feien flamada, apareixen les panades comprades, amb els rubiols i el frit de freixura que de cada cop, me creguin, es deslliurarà més de la llar familiar, per motius de l’oci o dels nous comportaments, més urbans i més globals. En quedaran restes disperses com l’assistència a algun concert presumptuós –molt millor si es un rèquiem de Fauré, Verdi o Mozart- pagat per alguna empresa important o un ‘Davallament’ amb efectes especials; un cap de setmana a una ciutat estranya o un dies de contacte amb la natura, lluny del saïmot panader. Ai el saïm! Element que contamina una gastronomia a la que -fort i no et moguis- li volem trobar un origen hebreu. Que si l’anyell pasqual i els jueus o que si els crespells i l’estrella de David, quan, tanmateix, les panades ja fa temps que duen saïm, xulla i sobrassada i ja se’n fan de tota casta, a més de les canòniques de me, les de carns mesclades i pèsols, n’he vistes de sèpia, de pèsols tots sols, de carxofes i els rubiols (de brossat, de crema i de confitures) ara ja n’hi ha de torró d’ametla, de xocolata, de ‘dulce de leche’ o de moniato i els crespells de motlles inimaginables (amb el perfil de Goethe o el mapa de Mallorca).

 

En fi. Tres o quatre dies de vacances, una panada calenta, la processó de l’encontrada i quatre coses més ens fan viure l’emmirallament d’un cicle etnològic esbravant-se, per molt que alguns mallorquins de ronyó clos practiquin l’ortodòxia o que els inevitables folklòrics ploramiques volguem desenterrar-hi fets ocults, qui sap si pagans, darrera les restes de la simbologia pasqual. Tal vegada tot acabi sent objecte de venda a les tendes de disfresses o material didàctic a les escoles o de compra als menjars asèptics dels hipermercats. O convertit en fer quatre voltes amb bicicleta per fora vila, menjant una panada de verduretes, sense saïm i sense xot: la setmana santa slow. Així potser sia. Però sense bitllet, perquè no S.L.D.C.

-----------------------

IMATGE DE PEP TORRO

 

Comentaris

shieriaKivewww.christianlouboutinsalefly.com

shieriaKive | 22/05/2013, 00:04

Brees was the best amateur on the best aggregation in the NFL endure seasonRoethlisberger threw 12 yards to your wide open Miller with the touchdown five plays later
Maurkice Pouncey and Roethlisberger ended up hurt inside Steelers' video game towards the Cleveland Browns in Week Roethlisberger joined during the teaching camp on the limited foundation on Friday and SaturdayFashionistas anyplace within the world possess a preference for these glasses because it shields adequate from the eyes and encounter with no hampering your appearance

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb