Climent Picornell

L'article de la setmana al Diari de Balears. Climent Picornell.

jcmllonja | 18 Agost, 2004 22:10


 Travessar Mallorca a l'estiu: paisatges en exercici

  Climent Picornell

Ni que fos una gran travessa. Però anant del Caló de Ferrutx, a Artà, fins a Palma, a l'estiu, hom té la impressió, lleugera i imprecisa, de deixar no sap ben bé què. O sí. De Caloscamps, pel Macar de sa Torre, s'abandona la Colònia de Sant Pere —lloc que m'ensenyà a estimar na Marita Camacho— d'esquena a la mar. Els quatre o cinc corbs marins que s'eixuguen damunt els Illotets —ales esteses i ben negres— pareix que entonen, com un cor de cambra banyat i salat, l'adéu corresponent. La capamunta és feixuga i mor, mira tu per on, al cementiri —«més marí que el seu»—; s'ha de passar entre el molí d'en Regalat, i la seva paretota llarguera d'esquena d'ase, i Villa Català, amb el seu corral de tapareres, fonoll marí i tamarells. A la dreta, per davant la porta de carxofes de ferro forjat del pintor «Cordella», després d'atalaiar la badia d'Alcúdia, s'arriba al sementer, maltractat i ple de gaies, de ses Tretes. Allà oliveres empeltades damunt ullastres, dispersos i desordenats, passada sa Clova des Xot. Als baixos, garballons majestuosos i respectats. I ben llaurat i net d'herbes. Les dunes i els pinars de sa Canova fan carreranys damunt l'arena. La vorera de mar és anunciada, ja molt abans, per l'olor dels llirirs de marina i de l'algar acumulat, sedimentat i podrit. El renou de les ones, amples i rotundes, com un «morendo». De prompte, passades unes mates i darrere uns pins barraquers, hi guaita el blau intens de més endins i el color de cel verdós de prop de la platja; unes veus de nins jugant, una mare temerosa dels engolidors, un ciutadà que fa «jogging» i l'horabaixa que fuig per darrere la serra de Ternelles. Just quan entram a la carretera de ses Comunes s'obri la marineta de Petra, deixam a un costat el torrent de na Borges i els seus pollancres i platers altíssims, un hortet i un conradís ordenat. D'entre les tomatigueres, enfilades a les canyes —pareix una maqueta d'aquelles que feia n'Enric Miralles— hi guaita un «don–diego–de–noche» multicolor, una mata alta que xucla de la mateixa aigua dels solcs propers i que l'amo ha deixat allà enmig, indultada. Blanc, lila, groc, rosa i altres flors de colors hibridats. Passat Son Doblons ja hi afinam la carretera, dreta com una llandera i al fons el puig de Sant Nofre, llunyà, desdibuixat per la calitja i, davant, l'església d'Ariany. Mates llentiscleres i estepes blanques, enrevoltillada la fulla, acalorades, i la simfonia de les xigales retrassades que acompanya fins a les maresseres de Son Ribot, enormes traus blaquinosos. Davallam cap a Petra per entremig de figueres excessives, melons i síndries i, vaja!, una plantació de centenars de palmeres forasteres de l'espècie Washingtonia sp. Entrar a Petra, i sortir–ne, és costós, pels revolts i les cantonades, i més si toca a l'estiu festa major, per Santa Praxedis. Davant el celler d'en Miquel Oliver un entreveu ja el puig de Bonany i la serra de Calicant, per un carreteró que mena cap al safareig de Son Rebassa, omplint–se del degoteig menut i constant d'un qanat musulmà que, encara ara avui, rega les quatre hortalisses de l'altra banda del camí. Just quan comença el tirany que du a les cases, massa majestuoses, dels Calderers, amagades darrere quatre pinots que la ventada de fa uns anys respectà, però deixà malmenats, després d'esbucar la boval. Son Cotxer i es Montagut entren a Sant Joan. La cantonada fresca de Can Tronca mostra sempre quatre taules i alguns fidels tertulians, sigui ben dematí, sigui ben a gran dia, arredossats pel campanar, ara electrificat, però que s'engalaverna i toca de mort, una bona estona, fins que l'escolà major el desconnecta. La baixada pel revolt des Pagos du ja cap al pla de Gossalba, una plana embassada fa un temps, plena d'albellons, d'on emergeixen les cases de Carrutxa, enfonsades entre el blat, ros i ben madur. Vigilant les seves messes Meià, Solanda i Tagamanent han hagut d'enfilar–se als costers. S'Almudaina fa la partió de Montuïri i Son Brondo, de frontis avinagrat i el casal de Sabó la de Llorito. Ben a prop dels talaiots de Son Forners, el torrentó que baixa de Randa i que du aigua quasi tot l'any, drena cap als baixos de Pina. El viatger, aturant el motor, l'escolta córrer. Pareix que fa menys calor amb el renou aquell. Però en fa. Alguna polla d'aigua, una colla de collblaus i una rata traginera per mig de les fulles d'aleixandrins i créixens bords. Davant, davant, i pujant quasi imperceptiblement, apareixen —com en un travelling de cinemascope— les ales de l'únic molí, amb el seu aqüeducte de mitjans, baix i llarguer; al fons la serra de Tramuntana, colorejada d'ocres i liles, tanca la tramoia de l'escena, coneguda i repetida. Els portals bovedats i els porxos disforjos, grossos a voler, dels hostals d'Algaida, són ja l'anunci que un guaita i entra dins un altre món. Tràfec, trull i tragí, hereus d'una carretera important, són com un tall en aquests altres mons que abandonam, i no queda més remei que deixar–se dur pel corrent, sense fer gens de força, cap a Ciutat. Les costes de Xorrigo ajuden a baixar cap al Prat de Sant Jordi, ple de molins, safareigs, alfals, blat de les índies i tota la parafernàlia periurbana —restaurants de carretera, hospitals, dessaladores i benzineres— que no s'atura ja fins a Can Blau, porta d'entrada pel barri de la Soledat cap a la ciutat de Palma. Aturat al primer semàfor en vermell, guait els enormes estols de gavines que tornen dels femers, plenes, cap al port. Acaba de gemegar Tom Waits, i comença un sermó Paolo Conte per una ràdio rara. Un nin em treu la llengua pel vidre de darrere del cotxe de davant. Amén.

 Climent Picornell, professor de la UIB // Adreça: www.diaridebalears.com // Diari de Balears - Tel. +34 971 78 8300 - e-mail: master@diaridebalears.com

Exposició retrospectiva de fotografies del meu cosí Climent Picornell.

jcmllonja | 18 Agost, 2004 21:35



Vaig enfeinat aquests dies acabant de preparar l'exposició de fotografies del meu cosí, també Climent Picornell (1956 - 2003), que es farà a l'Ajuntament de Sant Joan, durant els dies 22 al 31 d'Agost. Estarà oberta de les 19,30 a les 22,30 hores. He mirat d'arreplegar obra fotogràfica que tenien familiars i amics, per poder donar una perspectiva de les principals àrees d'interès d'en Climent : la fotografia dels ocells, de la Natura en general, dels paisatges i dels personatges. A la pàgina web de l ' AFONIB, dins Mallorcaweb, hi podreu trobar informació de la seva obra i a la pàgina web de "L'Observador del Pla de Mallorca" ( www.plademallorca.com ) hi ha penjades moltes de fotografies seves a la secció "Imatges del Pla". Hem editat un petit programa de vuit pàgines amb fotografies seves.



Benvinguts al Bloc. Climent Picornell.

jcmllonja | 15 Agost, 2004 15:55

Aprofitant l'estiu, i la convidada de "Mallorcaweb" i el seu nou espai gratuït per a les bitàcoles, altrament anomenades weblogs o blocs, he activat la pàgina del meu. He de dir que els meus blocs més visitats són els de dos companys. Un el d'en Llorenç Valverde ( lvalverde.net)  i el d'en Guillem Mudoy.  ( homepage.mac.com/gmudoy/bloc )

«Anterior   1 2 3 ... 49 50 51
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb