jcmllonja | 11 Febrer, 2021 10:06
Jardins (d'altri)
He dedicat dos llibres a acoblar citacions transcendents, banals o esburbades, tan se val, com feia amb molta més manya que un servidor, Adolfo Bioy Casares a De jardines ajenos. Ara que el tancament de les discoteques, per mor de la COVID-19, ha provocat assistències tumultuoses a les llibreries, reprenc el quefer en aquest article. Qui tengui ganes de festa pot meditar, encara que si s'avorreix i li pega badallera recordi que “Sempre he pensat que el badall és un símptoma de pau espiritual” (Iñaki Uriarte, Bostezar ante Dios, 2019). Ja hi haurà temps després de la pandèmia per fer festa: “Les festes són la sutura que cus les nostres ferides any rere any” (C. Lévi-Strauss).
Entre cita i cita em faig un dry, amb oliva. I pens en el que va dir Dorothy Parker, referint-se al Dry Martini: 'Dos com a molt. Deprés del tercer som davall la taula. Després del quart som davall el meu amfitrió”. Més de Dry Martinis; l'advocat i amic Antoni Coll feu una intervenció magistral a la taula rodona en homenatge a Andreu Ferret: “A n'Andreu li agradaven el mar i el Mar... tini!” Alçà la copa i acabà. Curtet i alegret.
“Gaudir dels inestimables beneficis que ens procura la llibertat de premsa, du aparellat els maldecaps que ens provoca” (Alexis de Tocqueville). Ara en temps de pandèmia sembla que ho hem oblidat. Tanmateix, el capitalisme, o millor, com diuen uns amics, el “turbocapitalisme” ens ha deixat l'illa feta pols. “Primer callàrem, i oblidàrem les cançons. Després tancàrem els ulls, i oblidàrem els paisatges” (Toni Gomila, Acorar). De totes les maneres cal recordar que “L'ecologisme sense lluita de classes és jardineria”. Ara demanen ajuda, els turbocapitalistes hotelers, però obliden que “El capitalisme sense bancarrota és com el catolicisme sense Infern” (ho diuen per Wall Street). I ja se sap que “Donde no hay justícia es peligroso tener razón” (Quevedo, 1580-1645).
“La poesia” deia Robert Graves “invoca aquelles coses que no hauríem d'oblidar mai”. Una altra de poesia; “Somos de la 'poesía secreta', digueren Pablo Neruda i Federico García Lorca als qui els anaren a cercar a l'estació del tren i no els trobaren, aquests cregueren que la ‘policia secreta’ els havia detengut. No, ells eren la 'poesia secreta'. Té una certa gràcia , no? “No nos une el amor sino el espanto, / será por eso que te quiero tanto”. És de J. L. Borges, però, ohhh!, no es referia a cap dona en concret, sinó a la ciutat de Buenos Aires. Val també per esmentar la poesia per a cantautors i la poesia popular. “La ausencia de integración entre géneros llevó al circuito de cantautores a ser 'cansautores' y creo que nos lo merecíamos” (Jorge Drexler). Una lletra canvia el sentit de la frase de Drexler; així mateix passa amb el rètol que he vist d'una botiga: “Lady Ganga”. Ara, la poesia popular: “El cura de mi pueblo / dijo al Obispo: / 'Si me quitas la moza, / me cago en Cristo” (Popular d'Astúries, la me contà en Fruela Fernández).
“Amb els budells del darrer capellà, penjarem al darrer capitalista”. Deia una pintada del Maig del 68. Era una reelaboració d'uns versos de Diderot al seu poema Els Eleutèromans que deia una cosa així com: “ Si la Humanitat escoltàs el seu cor... / … les seves mans teixirien els budells dels sacerdots / a falta d'una corda per estrangular els reis”. Denis Diderot (1713-1784) fou empresonat per publicar el 1749 Carta sobre els cecs per a ús dels qui hi veuen. Tres mesos a la garjola. Aprengué la lliçó i a fer dues cares, quan li convenia. Anys després es va morir, per cert, mentre menjava un albercoc,
Ja se sap que hom pot tenir dues o més cares, com deia el representant del músic i compositor argentí Àstor Piazzolla: “Arriba en el escenario, un Dios. Abajo, en el suelo, un hijo de puta”.
Climent Picornell
« | Febrer 2021 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |