Climent Picornell

APUNTS DEL PLA DE MALLORCA : ARRI I OU !! Climent Picornell

jcmllonja | 24 Abril, 2014 20:23

 

APUNTS DEL PLA.  Arri i ou!

 

Climent Picornell

 

Els ropits deven haver sentit les ganes de partir de Mallorca; els dies assolellats i més llargs així els ho deuen manar. Ve el nostre ropit a acomiadar-se, abans ens fa una demostració d’aerodinàmica pels branquillons del magraner i se’n va. Enfora, fins l’any que ve.

 

Abans dels ropits arribar, vaig sentir una conversa de cap de cantó que anava de serps. Algú n’havia trobades pels camins i els havia trobades molt llargues. Això desfermà l’alarma al poble. “Han vengudes dins els pans de terra quan duen oliveres grosses de fora Mallorca”. “Mosseguen” asseguraven algunes dones dins el forn, n’hi ha que les imaginen com una Boa constrictor menjant-se porcells sencers o com Anacondes berenant-se un estol de biciclistes, estrangers per suposat, per devers Biniali. “Ses serps avancen i ja són prop des poble” deia  madò Tonina Fergona i na Bàrbara Sonella li contesta: “Ho havien d’haver pensat abans, no és en haver cagat que han d’estrènyer”. En Marc, biòleg, em puntualitza que no són verinoses i l’únic perill està en que desplacin les espècies de serps autòctones.

 

El mateix dia vaig veure, en un passe privat i com a primícia, el documental 'El Pla de Mallorca: velocitat d'un canvi' els autors d'aquest treball audiovisual, Aina Socias i Pere Sureda, a més d'Ana María Peña, que s'ha fet càrrec de les tasques  de realització varen obtenir la Beca d’Investigació 2011 de Cultura Popular concedida per la Fundació Cases Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet. El seu contingut passarà a formar part de l’Arxiu de Memòria Oral de Mallorca, que gestiona la Casa Museu Pare Ginard, com a equipament dedicat específicament a l’estudi i divulgació d’aquest autor i del Patrimoni Oral de la nostra illa. Es pretén mostrar a través de vivències dels propis personatges com la realitat social, ecològica, econòmica i cultural ha canviat radicalment en un període breu de temps. 

 

Bona feina, pulcra, sobre el canvi al Pla de Mallorca. Vaig trobar molt potent l’explicació d’un home major que els deia mirant a la càmera i aguantant el mul per les riendes preparat per llaurar: “perquè se posi en marxa han de dir, arri!! I perquè s’aturi han de dir: ou!! Això que forma part de la memòria genètica de la pagesia, entre els tractors i els efectes encadenats del fenomen turístic, aquell homonet se n’havia temut que ja no l’entenien i que havia d’explicar els secrets de l’ utillatge: arri i ou. Quina collonada diran alguns però la cosa és molt més significativa del que ens pensam. Es una passa més cap a la Mallorca profunda, amagada i anegada. Els ciutadans acabaran tenint la raó?

 

Al mercat dels dijous hi trob la tertúlia dels homes grans, i savis a la seva manera, amb reflexions alambinades. Deia l’amo en Joan Tortico: “Madò Coloma de cas Sant ahir se queixava  quan passava el camió des fems; “Quina pudorassa!” deia un i altre pic ja que s’havia aturat davant ca seva. El femater li  va contestar amb bon dret: “Madona  sa pudor també és un poc vostra, sa que hi ha dins es camión vull dir”. I va callar en sec na Coloma. “Bona resposta i intel·ligent”, replica en Pontico.

 

Feim coa  al pollastrer, un camionet que du una torradora de pollastres, mig poble en menja els dijousos, als altres pobles passa el mateix el dia de mercat. Mentre giren els pollastres en Joan Pontico pontifica: “ D’una truja plena, es porcellet que mama primer és es que surt primer o és es que va més viu que els altres?”  Davant les cares d’ignorància dels altres se respon a ell mateix, “Idò dins es ventre ja n’hi ha preparat un per sortir primer i mamar davant”·. “Això me recorda mon pare, al cel sia”, diu en Toni Ferrall, “que,  quan sa cussa feia es cussons, els hi canviava de lloc. Sa mare anava a n’es jaç i el trobava buit i per s’olor arribava a on mon pare els havia deixat. Sa cussa n’agafava un amb ses barres i el traginava i, després, ets altres. Mon pare s’hi fixava i només li deixava  es primer, es qui sa cussa havia triat, ets altres no els volia perquè deia que per qualque raó sa mare l’havia triat es primer”. Alguna cosa he après fent coa.

 

Torn cap a ca nostra a dalt del turó i pas per davant ca els meus pares, una casa ara tancada -va tocar a la meva germana- i de sobte em ve al cap el poema de N. Giovanni. “Sempre queda dins nostre / una part d’aquell nin que necessita aferrar-se / a una mà forta”. 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb