Climent Picornell

LA CULTURA ENTRE L'UCI I EL RESET Climent Picornell

jcmllonja | 02 Maig, 2013 12:28

 

 La Cultura entre l’UCI i el reset

Climent Picornell

És cert que la crisi ha modificat l’escenari del finançament del sistema cultural i que l’augment estrambòtic de l’Iva cultural provoca víctimes en el comerç i el consum de l’art, transformat en objecte de luxe. Descensos de més del 35 % en la recaptació del teatre o de més del 50% en l’edició de llibres a Balears empenyeran molts de gestors i creadors a fer com els  músics de carrer: pidolant la voluntat del qui passa. Nogensmenys, el públic resisteix, al menys a Catalunya: ‘El pes més important del  finançament cultural correspon a les aportacions dels ciutadans mateixos. Per cada euro aportat a la cultura per la Generalitat de Catalunya, l’Estat espanyol n’aporta 0,2 i els ens locals, 2,2; els turistes n’aporten 1; les caixes d’estalvis, 0,3,  mentre que els ciutadans n’aporten 5,9. Amb això es supera el tòpic de què la cultura és una activitat majoritàriament subvencionada’.

Són dades que maneja Carles Duarte, president del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts), que vengué a Palma convidat per Cultura i País, grup d’anàlisi i opinió sobre el fet cultural de les illes Balears. La intenció del diàleg amb Duarte, persona experimentada en la gestió cultural -és també president de la Fundació Lluís Carulla- era intercanviar, i aprofitar, idees a partir de la recent presentació, març de 2013, per part del CoNCA, del seu informe sobre l’ Estat de la Cultura i de les Arts, 01-2013 –dirigit per Norbert Tomàs Bilbeny- i que  han subtitulat: ‘Crisi, Incerteses, Sinergies’. Una sèrie d’eixos són l’estaló de l’informe (la digitalització, l’educació artística, el redisseny del mapa cultural...) i les propostes per afrontar la situació es mouen entre les conegudes, les innovadores, la internacionalització, l’excel·lència... que s’entremesclen amb les situacions més desesperades d’alguns col·lectius. Se’m fa difícil resumir un document dens, que es pot consultar al web del CoNCA, per això n’extrec algunes citacions quasi sempre literals.

En quan al paradigma digital es planteja ‘fer un reset de la cultura’, com reiniciar un ordenador,  ja que la implantació de les tecnologies de la informació ha superat la capacitat d'adaptació de les administracions, de la indústria cultural -tradicionalment innovadora-, del món educatiu, i dels mateixos creadors. ‘S’han de redefinir nous models de negoci, que impliquen una reducció de les cadenes d’intermediaris, una diversificació  de les activitats i una personalització més acurada del producte. Sense necessitat de grans estructures s’obren oportunitats de negoci per als continguts digitals’. No podem oblidar el sorgiment d’una nova forma de consum: ‘el seu objecte ja no és la propietat del bé, sinó  l’accessibilitat als continguts’. Vull remarcar el cas, exemplificador, del consumidors de música per Internet que han demostrat que només els interessa comprar les cançons que ells volen i no les que ells volen més la mitja dotzena que venien d’afegitó en un compacte; està en entredit la distribució física de la música, no la retribució dels autors, ja que les vendes digitals s’estan consolidant com el canal més viable de la distribució la qual cosa posa en dubte que ‘la pirateria mati la cultura’, segons Llorenç Valverde, i s’han de cercar altres culpables.

L’informe fa un toc d’atenció a la importància dels ensenyaments artístics considerant-los una prioritat, ja que  no tenen un reconeixement homologat amb itineraris d’altres coneixements científics, socials i humanístics. I més ara que l’aposta municipal i autonòmica per oferir espais de formació artística -en què les escoles  municipals de música n'han estat protagonistes- s’ha vist estroncada  per la reducció de pressupostos. ‘L’Avantprojecte de la llei orgànica per a la  millora de la qualitat educativa (LOMCE) –a més de l’alteració del model d’immersió lingüística–, menysté els ensenyaments artístics. Es fa indispensable plantejar-hi alternatives’.

Les polítiques culturals han de tenir en compte el territori. S’ha de redissenyar el mapa cultural, per sobre de les limitacions municipals, promoguent el que anomenen ‘pols d’atracció’ distribuïts de manera geogràficament equilibrada, articulant així una nova xarxa cultural que demanarà una major connectivitat –i mobilitat- però rebrà l’ajuda de la immediatesa que permeten les tecnologies de la informació.

S’ha de redefinir el model del món de la cultura, ‘al qual li fa falta musculatura i estructures sòlides’. ‘Disposem de creadors amb talent però s’han de convertir les bones idees en projectes empresarials sòlids’. En els casos en què un projecte cultural compleix una funció de cohesió social, d’educació, de creativitat, de recuperació patrimonial o d’innovació, el lideratge i el suport públic és imprescindible. Però s’han  de desenvolupar noves fórmules mixtes que  permetin una millor participació ciutadana, un compromís del sector privat, promoure la figura dels business angels, aprofitar la Unió Europea a través del seu programa Creative Europe o nous sistemes de finançament, com el micromecenatge. ‘Es necessiten gestors culturals que aportin més visió empresarial als projectes culturals i una administració pública més compromesa’. S’han de promoure noves estratègies en la captació i la fidelització del públic amb l'impuls d’una agenda  cultural compartida i amb la promoció de campanyes que ofereixin més visibilitat als projectes culturals. Garantir la transparència i traçabilitat dels espais culturals i un compromís més gran dels  mitjans de comunicació amb la cultura.

Cal apostar per reforçar la coordinació institucional per a la internacionalització. Ara bé, ‘la voluntat de ser presents  internacionalment exigeix un alt nivell i la mesura d’excel·lència no pot ser avaluada amb uns criteris de cultura interna i endogàmica’. A tot això s’hi ha de sumar la defensa d’un increment del pressupost dels Departaments de Cultura, la creació d’una plataforma d’assessorament i formació amb l’objectiu d’ajudar el sector menys industrialitzat a  introduir-se en el mercat digital. Posar en marxa un Institut Superior de les Arts. Convocar beques i afavorir la  transversalitat entre la cultura humanista i la cultura tecnocientífica. Promoure la redacció d’un Estatut de l’Artista per regular el dret a la llibertat de creació, la protecció dels drets patrimonials, d’imatge, els aspectes jurídics, socials i laborals de la seva condició professional. I també impulsar la constitució d’un Observatori de la  Cultura.

No estaria gens malament crear un organisme semblant al CoNCA a Balears, ja que els anomenats ‘pactes culturals’ entre institucions no arribaren a funcionar mai. El CoNCA es va crear –al manco ho diuen els seus estatuts-  per renovar les polítiques culturals, millorar, ampliar i estabilitzar el suport a la creació, amb el convenciment que les polítiques de foment i d'expansió de la cultura s'han de mantenir al marge dels canvis de govern. En definitiva, l’informe sobre l’Estat de la Cultura i de les Arts, 01- 2013, mostra ben conscientment que ‘la cultura viu al nostres països una situació d'emergència però que ara és també un moment de reptes enormes i d'oportunitats per corregir errors i, sobretot, de lluitar contra la pèrdua de consciència del paper decisiu que té la cultura en la vida col·lectiva’.

____________________________

IMATGE: Miquel Barceló (2007) 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb