Climent Picornell

JARDINS D'ALTRI A LA PORTA D'ESTIU Climent Picornell

jcmllonja | 16 Juny, 2009 13:52

 

Jardins d’altri a la porta d’estiu.

 

Climent Picornell

 

Un pic, per cada estació de l’any, pellucam per dins els textos d’altri. Fou Mark Twain, i quina raó tenia!, qui digué: “La gent pel que fa a la religió i a la política ha adquirit les seves creences de segona mà. Sense analitzar-les gens”. Ja sigui de les religions de caire més integrista, on, a més, hi sol haver també sociolingüistes titulats, i sinó vegin el que digué una governadora de Texas: “Si a Jesucrist li bastà amb l’anglès, haurà de bastar també als nins de Texas”; no emprenyin, per tant, amb altres llengües. També hi ha trui amb les ‘noves’ religions, tenyides d’ONG. Tariq Ali, a la New Left Review: “ Un país destrossat com Afganistan, ha estat sotmès a les activitats predatòries combinades de les ONG i de l’OTAN. 10.000 membres d’ONG’s s’hi han precipitat com una plaga de llagosts i han convertit Kabul en una ciutat semblant a aquelles de la febre de l’Or. Viatgen en tot-terrenys blindats i gasten extraordinàries quantitats de doblers -dels altres- molts més que els militars». He aplegat les citacions anteriors del meu jardí de revistes de la Biblioteca Pública, on hi sol haver bona collita. Ja saben que els intel·lectuals som aquelles persones que anam a les biblioteques també els dies que no plou. Tres més; una d’un falcó, una altre d’un règim desdibuixat i d’un neofetitxisme. Antonio Golmar, a Samuel Huntington, el penúltimo profeta, ens presenta un text seu, de 1996: “A algun lloc d’Orient Mitjà dotzenes de joves en calçons vaqueros que beven Coca-Cola i escolten música rap, podrien, entre oració i oració de cara a La Meca, estar preparant una bomba per fer explotar un avió d’alguna companyia nord-americana”. “Fou”, diu Golmar,  “qui més s’acostà a endevinar l’11 de setembre i  l’agonia nord-americana a Iraq; mentre els seus col·legues cercaven mèl·leres blanques, Huntington estava atent a l’aparició de cignes negres…”. Liu Shi-Diing ( Macao, colonia casino) : «  Macao és la capital del joc d’Àsia per mor de l’aliança de les elits locals, els empresaris de Las Vegas i la mirada aprovadora i satisfeta de Pequín. Una orgia immobiliària, plena de desigualtats i corrupció, una descolonització de llums de neó”. Emmanuel Lizcano, a Archipiélago: “De la mà invisible a l’angoixa de les borses”. “Hem entrat en un neofetitxisme del mercat. Existeix una representació del sistema econòmic i dels seus agents com si fossin pacients que van al metge: gent intoxicada (per hipoteques fems), es necessiten transfusions (de doblers de l’estat), per evitar el col·lapse ( del sistema financer)”. Mentre, els pocavergonyes de sempre han posat mà al calaix.

 

Qui sap si ens hem posat massa seriosos, i no ho toquen ser els nostres jardins. Els havia anunciat un article sobre llegendes urbanes que deixaré per més envant (On enterren els xinesos morts a Occident? Acumulant envoltoris i cintes de capses de tabac regalen una cadira ortopèdica per a discapacitats? Fumar pell de plàtan torrada col·loca més que la marihuana? Els americans han arribat a la lluna? Els trens italians eren puntuals en temps de Mussolini?...). Però, per provar la rialla gruixuda, aniré a collir dins el món de les errades, voluntàries o no. Les errades, les d’impremta, els lapsus linguae o els lapsus calami solen fer tanta gràcia com aquests programes de televisió on la gent travela i cau, són les desgràcies dels altres... Aquestes són dels batxillers de 2008: “Els emperadors romans organitzaven combats de radiadors; Les àguiles tenen tan bona vista que poden llegir un diari a 1500 metres de distància; Els calamars gegants aferren les seves preses amb els seus gegantins testicles; Al cervell femení li diuen el cerebel; Clovis va morir al final de la seva vida; Per conservar millor el gel, cal congelar-lo; La Gioconda fou pintada per Leotardo da Vinci; El conills es reprodueixen molt ràpidament, quasi a la velocitat del so”. Per a un servidor, sens dubte la millor, una vertadera genialitat: “El niguls de major càrrega de pluja són els cunnilingus”.

 

Tenen en el fons, les errades, un cert caire d’acudit tocat pel surrealisme, com les nostres dècimes desbaratades. És el cas de Juan Ángel Evaristo, a Texturas, qui per dilucidar  si és més important saber el que menjam, o amb qui ho menjam, o on ho menjam, o com ens ho menjam, conta que  “en un restaurant d’aquests que presenten menjar ‘deconstruït’, per no tenir sorpreses demanarem un steak-tartare, que admet poques deconstruccions, al cap i a la fi un steak-tartare sense carn seria com aquella imatge, tan estimada pels surrealistes, del ganivet sense fulla al que li faltava el mànec”. Però el meu superrealista preferit és l’amic Quimi Portet, qui ja anuncia en el seu “puestu” web el nou disc per a la tardor  -Viatge a Montserrat-, proposa un management especial de la seva patafísica cartera d’artistes: “Sabem que heu tingut problemes amb els conjunts de peluts que heu contractat darrerament. Sabem que aquesta colla de ximples descreguts se us han drogat als camerinos i han deixat molt mala impressió entre la gaia jovenalla local. Heu trobat el que necessiteu perquè... Beauty Free Management també representa a: "D. J. Muermo" (darreres tendències en punxamenta musical i ip op); "Caramellaires de Guantànamo" (amb el seu admirable vestuari de color taronja); "Endesa teatre experimental" (amb el seu corprenedor muntatge "las tinieblas autonómicas del doctor Pizarro". Per fi en castellà); "Processó i enramades de corpus de sant Baldiri de les Mongetes + manaies eròtics de Castellgloper" (oferim opcions cristiana, musulmana i pilates. En preparació versió d'auto-ajuda genèrica amb apoteosi vegetariana opcional i ginkama feng-xui); "Flavio Floppa e Beppo Flappa" (cançó napoletana feta a Terrassa); "Josep Piqué i el seu esbart separatista" (disbauxes autonòmiques i desintegració d'estats. Ara d'oferta!!!); "Sòl solet -edificable edificablet." (gresca i xerinola immobiliària); "Pastorets pedòfils del bisbat de Mataró" (amb magna cabalgata de fisioterapeutes no-nacionalistes, castell de foc i rifa d'un ànec-espasa seglar. Inoblidable); “Orquestra Filharmònica de Cro-Magnon i turbamulta nacional dels Soviets de Santa Quitèria" dirigida per Dodecaedre Badminton-Tururut (el simpàtic gosset nihilista dels testicles fosforescents). Ara, si volen vostès alguna cosa encara més surreal, de caire científic, agafin l’acabatall d’un article mèdic sobre el DACI ( Dolor Anal Crònic Idiopàtic) ho tendran mal de superar:  “En definitiva, i parafrasejant Churchill, veim que en el que fa referència a l’etiologia, patogènia i tractament del DACI, tot està rodejat d’incògnites, enrevoltat de misteris i ple d’enigmes” ( J.A. Enríquez-Navascuez et alter...). Que Déu Nostre Senyor ens agafi confessats, o amb una bona assegurança, o amb un ‘manager’ espavilat.

_________________________________

Imatge dels Jardins d'Alfàbia ( Bunyola, illa de Mallorca), del blog Alta Mar

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb