Climent Picornell

FANTASMES I 'FENG SHUI' A UNA CASA DE PALMA Climent Picornell

jcmllonja | 24 Novembre, 2008 17:22

Fantasmes i ‘feng shui’ a una casa de Palma

Climent Picornell

Em sembla, no ho sé molt segur, crec que estic vacunat contra negocis macrobiòtics, hippies, energètics, mercaderies emocionals i altres ‘feng shui’ diversos que ara se venen més que mai. Un temps en vaig ser creient fervent, defensor acèrrim del ying, i també del yang, però ara me faria molta vergonya fer ‘taixí’ públicament per les places de Palma, per dir-ho clar i curt.

I encara amb segons quines d’aquestes qüestions som capaç de fer transaccions empàtiques – naturopatia, osteopatia, quiromassatge, acupuntura, drenatge limfàtic...-  encara, encara. Amb els qui no puc, de cap manera, són amb el qui mercadegen amb la salut de la gent, tant la física com la mental, si és que n’hi ha dues, i els venen des de falses esperances fins a mentides, usant l’alimentació o la medicina com a caps de turc. És allò de què els metges són uns doblerers i les multinacionals farmacològiques només miren la seva butxaca. Que també pot ser  veritat. N’hi que van més enllà amb les teories conspiratòries: la panacea que ho cura tot ja és inventada, però per no espatllar grans negocis - càncer o alzheimer- la tenen guardada amb set claus. Me costa molt entrar en aquests raonaments, sobretot en això de l’energia corporal: tots som energia, les aures, les vibracions, no puc suportar ni les Good Vibrations dels Beach Boys, servidor és d’en Frank Zappa. Ja me diran: Reiki monocorde pitagòric; modo de vida Kadampa; nutrició ortomolecular; podologia holística ( com tot, és una qüestió d’adjectius), així, ioga cel·lular o hindú o integral o ananda; ‘coaching’ o ‘mentoring’ ( “agafa les ‘riendes’ de la teva vida!”); vacances tàntriques a Corfú, (vaja, així qualsevol!); massatge Ayurveda amb Katibasti o Vavartama (“a base de polvos ayurvédicos”); envoltures de xocolata, més massatge, més exfoliació, 60 euros (supòs que després en deuen poder berenar, amb ensaïmades).

Aquest pesat preàmbul ve a compte per mor del que contaré, una història per justificar el “corasón partío”: no crec amb màgies, però vaig fer un contacte d’aquest estil. Encara que, si algunes d’aquestes situacions actuen com placebo i donen felicitat a la gent sense fer-li mal, ja me va bé. Però tant l’antigimnàstica, la bioconstrucció, l’arquitectura energètica, com les drogues blanes... també són un negociet. Ara la història, i ja paresc un Jorge Bucay qualsevol, contant un conte i extreguent-ne la moralina cursi.

Vaig trobar el meu amic davant la casa que es va comprar. Havia desitjat tota la seva vida tenir un ca seva al barri antic de Palma. I, a la fi, a través d'un capellà va saber d'una propietat de dues dones majors, una fadrina i l'altra vídua i eixorca, que volien vendre ca sa mare, al barri palmesà de Monti-sion. Era la típica i tòpica herència que aniria a una balquena de nebots i recosins d'enfora. No discutí gens el preu que li posaren, aconsellades per un altre capellà, els qui les confessava, que es pensava demanar una cosa  excessiva per espantar qualsevol comprador i així aconseguir fer hereva la Santa Mare Església Catòlica Apostòlica i Romana. La casa feia feredat i als nebots que l'havien guaitada no els havia fet ganes gastar-se tants doblers per arreglar-se ni que fos un dels estudis. Les ‘enredaderes’ havien tramat una malla mala de travessar dins el petit patiet, on, com calia a un casa bona, hi plovia. Una escala que feia una mica de volta amb un passamans que no havia vist el Netol de l'any tirurany duia a una portota, a la qual no importava tocar a la campaneta, quedava sempre mig oberta. Ocells i rates i més d'una gotera havien fet la resta. Però el meu amic que sempre ha tengut bon ull, la va comprar, sabia que era una bona inversió; els estic parlant de quan no existia ni en Kuhn, ni el seu partner. Ara no podria pagar ni les bigues que aguantaven les golfes, de nord vell i tornejades amb gust. Varen fer tec i només pentinada i la cara rentada allò ja pareixia una altra cosa. Però les sorpreses d'aquestes cases antigues, no s'acaben mai, algunes per bé. Davall el guix de l'entrada, guaitant entre una canyissada escardada hi  aparegué un artesonat de dotze metres quadrats amb estrelles de David, mudèjar en direm per entendre’ns, feia poc se n'havia subhastat un a Sotheby's per un ull de la cara, no va fer falta ni restaurar-lo, pareixia nou. I encara més, provant de connectar les canonades al carrer, cavant als soterranis varen aparèixer uns banys jueus, diferents als banys àrabs, no de bades la casa era dins el que havia estat el Call de la Ciutat de Mallorques. Només aquestes dues troballes ja valien vint vegades el que n'havia pagat. Però malgrat la seva sort, no s'hi trobava bé. Alguna cosa li causava malestar. No sabia molt bé el que era. Unes ganes de fugir just quan feia unes poques hores que hi era. Arribà a la conclusió que no era ell sinó alguna cosa de la casa. "Mals esperits”, em digué un dia, "jo no hi crec però els sent". "Tu que no tens uns amics que endevinen i xerren amb gent de l'altra banda? A lo millor m'ajudarien a purificar el lloc". Els vaig telefonar, un antic marxista, havia après astrologia dins la presó, on hi era per tràfic de drogues. Me varen dir que sí, que això també entrava dins les seves especialitats i que ho podien fer. Quedaren d'acord. Els va haver de deixar tot sols un dia i una nit sencers dins el casalot. No arribà a saber què feren, però em digué que havien aconseguit que sortissin mitja dotzena d'ànimes en pena. Jueus que no s'havien volgut convertir. Fugiren per un finestronet que no s'havia obert mai i, justament, volien sortir per allà. Vaig pensar en  els seus ectoplasmes fugint cap a Raticulín. Però el cas és que ara ell s'hi sentia bé. A pler. No tenia ja aquelles ganes de fugir-ne. "No és pagat. M'ho han fet molt bé de preu els teus amics. I a més m'he matriculat a un seminari de constel·lacions familiars i de psicologia sistèmica que fan el mes que ve. Jo també he de treure defora algun mal esperit”.

Podria haver triat cursos de regressions i vides passades, o de rebirthing que assegura que per la respiració es pot anar cap a la pau i l’amor. O la Càbala Astrològica o l’Astrologia humanística evolutiva. O les Flors de Bach ( “ajuden de forma innòcua i natural a harmonitzar les nostres emocions”). Aquí hi ha el re. Tot aquest merchandising està enrevoltat d’ecologia, naturisme i innocuitat, i són, tanmateix,  cursets, massatges o sessions personals: innòcues? Els que els deia, si va bé, és com aquelles dones que llevaven fics o els qui trobaven aigua a distància fent rodolar un pèndol damunt un mapa. Amb paraules més llatines deia Jacques Lacan: “L’inconscient no existeix, però insisteix”. No sé si m’explic molt bé, no em sé veure fent de Bucay de rebaixes: no hi vull creure, no toca. Però l’auge d’aquest segment és espectacular. Hi ha dansa lliure, dansa del ventre, Sant-Sanga ( concert interactiu de mantras), hidroteràpia del colon, osteopatia craniosacral, o, millor encara, sessió de ‘chakras’, al mateix lloc on una depil·lació per a homes de cos complet, només els costarà 40 euros. Entenen el meu dubte?

__________________________________

IMATGE de XISCO LLADÓ: EL DIMONI DE MONTUÏRI ( MALLORCA )

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb