Climent Picornell

MANACOR I EL RENOU ( I JOVELLANOS ) Climent Picornell

jcmllonja | 20 Octubre, 2008 13:19

 

Manacor i el renou ( i Jovellanos )

Climent Picornell

El renou, entès com un so no desitjat que altera la qualitat de vida de la gent, pot provocar problemes de salut molt greus a les persones, per això, la transgressió dels límits suportables són avui regulats i penats per les administracions, en últim extrem la de justícia, com així ho demostren les condemnes judicials a polítics i empresaris. Vagi com exemple: la Sala Penal del Tribunal Suprem, un any i mig de presó i vuit anys d’inhabilitació al batle de la Vila-Real, toc d’atenció a tots els batles del País Valencià, o l’ajuntament de Vélez-Málaga que ha d’indemnitzar uns veïnats amb 4,5 milions d’euros. Presó i multes més que milionàries no són sinó el reflex que la justícia ha posat al mateix nivell la contaminació acústica amb altres tipologies de contaminació ambiental com poden ser la de les aigües o la de l’atmosfera, ja que el renou no desitjat i excessiu és una agressió a la salut, al dret al medi ambient adequat, a la integritat física i a la intimitat de les llars. Aquests drets consagrats a la Constitució estan –centenars de sentències ho dictaminen- molt per damunt i per davant de qualsevol activitat econòmica. 

A més de la generació de renous pel tràfic de les ciutats o pels avions prop del aeroports, la problemàtica més « sonada », és la generada pel que s’anomenen els renous de l’oci;  provocats per locals, terrasses, bars musicals, discoteques o gent bevent als espais públics, el « botellot », practicat per infinitat de joves els caps de setmana. El naixement de les zones de copes o les de “botellots” han tengut efectes urbans devastadors, gens planificats: deteriorament dels centres urbans, ignorància dels drets veïnals, augment de la inseguretat ciutadana, problemes d’accés i mobilitat dels residents, depreciació de les seves vivendes, depressions i quadres clínics greus de salut... Problemàtiques diverses i calentes, des de contaminació acústica a vulneracions de drets constitucionals fins a gent empresonada per aquest motiu. 

A Balears, en tenim exemples a balquena, tal vegada recordin el cas del barri de Sa Llonja de Palma, fa uns anys o, ara mateix, el cas de Manacor. A Sa Llonja, en un tres i no res aparegueren bars, barets, locals amb música enllaunada i en directe que transformaren la zona en focus d’atracció de milers de persones. Molts d’aquests bars sense llicència, sense insonorització, sense horari, però amb la permissivitat de l’Ajuntament de Palma, convertiren el barri –per als qui hi volien viure i descansar- en un vertader infern. Conec bé el cas. L’Ajuntament se’n fotia dels residents i consentia el renou i altres castes de transgressions dels seus propis reglaments. Tot va ser debades, fins que un grup de veïnats acudiren a la justícia, on guanyaren tots els plets als advocats de l’ajuntament de Palma. Ja me direu la cara dels veïnats, pagant els seus missers i també els del seu contrari, en aquest cas el seu ajuntament i el seu batle  Joan Fageda, del PP. A partir de què els jutges estrengueren fort, s’hagueren de tancar bars, insonoritzar i regular els horaris, després d’un calvari de medicions sonomètriques, de bregues amb la Policia Local i amb els tècnics de l’Ajuntament, començant pels dos ex-caps del negociat d’activitats. Actualment, s’hi pot “conviure” amb els locals d’oci, transformats quasi tots en bars de tapes o restaurants, tot i que a la menor senyal de debilitat  per part dels residents, ja hi tornaríem a ser, basta veure l’excés de músics de carrer o l’ocupació aberrant de l’espai públic per rètols, taules, tendals, sortides de fums i demés parafernàlia.

He sabut que a Manacor patien una problemàtica semblant, com a altres parts del país ( vegeu  HYPERLINK "http://www.ruidos.org" www.ruidos.org  i  HYPERLINK "http://www.peacram.com" www.peacram.com ), fins que un grup de 28 veïnats es decidiren a fer el que ja s’havia d’haver fet -comprenc que fa vessa agafar missers i gratar-se la butxaca per defensar els teus drets-: han interposat un plet contra dotze bars musicals i demanen a l’Ajuntament una indemnització de 1,5 milions d’euros. L’ajuntament de Manacor, he de suposar que havia fet el que fan molts d’ajuntaments, mirar cap a un altre costat, redactar bans demanant silenci o voler obligar als veïns a parlamentar amb els mals empresaris renouers, quan el que havia d’haver fet era precintar els bars, els que no tenien llicència, els que causaven molèsties sonores, etc, etc. Si tan difícil és per als batles fer complir les ordenances, que deixin la política, cobrar imposts també és difícil i miren de cobrar-los tots. Els veïnats de Manacor guanyaran el plet. La jurisprudència és abassegadora en aquest sentit. Però mentre no hi hagi sentència: l’Ajuntament permetrà que continuïn sotmetent-los a la tortura de la qual ell n’és responsable? I no valen laments de l’estil que la “marxa nocturna millora l’economia del poble”, amb aquest so l’enterram, o dir que som una comunitat turística, que es transforma en què tot ha d’estar permès, aguantar gats, pixarades i renous  fins a les set del dematí. Les queixes més repetides dels turistes normals són, precisament, l’excés de renous. La inactivitat era la tònica general dels ajuntaments espanyols davant el renou. Dic  era, perquè davant les actuacions contundents de la justícia la cosa ha canviat. I molt. La metodologia és coneguda:  primer s’ha de cridar la policia local, després s’ha de dur la denúncia a l’ajuntament, i davant la seva inactivitat o l’embull contra els seus propis ciutadans agredits, s’ha de denunciar  al propi ajuntament, que no només ha de tancar, sinó sancionar les activitats molestes. Ho torn a repetir, molts de polítics, empresaris i ajuntaments han estat condemnats a presó o a enormes multes per contaminació acústica. Poca broma!

I Jovellanos que hi pinta? Que s’acabarà l’Any Jovellanos -commemorant els dos-cents anys de la seva reclusió a Mallorca ( 1801-1808)- i servidor no n’haurà dit res. Aprofit l’avinentesa. Vaig haver de llegir un memorial que comenaren al polític i intel·lectual deportat a Balears: Memoria para el arreglo de la policía de los espectáculos y diversiones públicas y sobre su origen en España (1790). Les autoritats començaven  a ser conscients de que toros, teatres, festes de carrer, bars i manifestacions semblants no gaudien de legislació adequada. És una de les obres menys conegudes, molt interessant des del punt de vista normatiu. “Siendo tantos y tan varios los objetos de la policía pública, ni es de extrañar que algunos, por escondidos o pequeños, se escapen de su vigilancia... Algo de uno y otro se ha verificado entre nosotros respecto de las diversiones públicas, en unas partes abandonadas a la casualidad o al capricho de los particulares, como si no tuviesen la menor relación con el bien general”. La seva reclusió no aconseguí l’exterminació civil ni intel·lectual del polític compromès amb el reformisme social. No s’assemblen gaire, dos-cents anys després, els nostres ajuntaments a la clarividència de Jovellanos. I la problemàtica del renou no és una qüestió potestativa de dretes o esquerres. El batle de Saragossa, del PSOE, ha perdut ara mateix un contenciós que l’obligarà a indemnitzar fortament uns veïnats afectats de renou i a Barcelona, governada l’àrea pels verds-esquerrans, s’ha hagut de regular estrictament –amb limitadors de so-, per pressions ciutadanes. Ànim als veïnats de Manacor afectats.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb