Climent Picornell

PAISATGE VE DE PAÍS: la pintura de Gelabert Niell. Climent Picornell

jcmllonja | 28 Abril, 2008 14:15

 

PAISATGE VE DE PAÍS.

Una lectura de la pintora Gelabert Niell.

Climent Picornell

 

Paisatge ve de país. La construcció dels elements que humanitzen el nostre territori, les cases, les partions, les garrigues dels costers, els sembrats o els carrers, són, en definitiva, els qui articulen un país. El resultat és un entramat de sensacions, de colors, una retícula de formes que espera –anava  a escriure, necessita- que algú les llegeixi correctament. No únicament que algú les gaudeixi i les contempli, sinó que les objectivi o que les reprodueixi subjectivament. Tan se val si un cerca l’objectivitat o en fa una relectura, personal. Són les dues cares d’una mateixa moneda, tractant d’esbrinar la fesomia d’un lloc. Aquí és on hi confluïm persones molt diverses, científics i artistes, com la pintora Gelabert Niell. I molt més del que es pugui creure. Pos un exemple, la definició d’un paisatge feta a través d’un bon llibre de poemes o la lectura i descripció de les formes d’un territori a una bona novel·la de Guillem Frontera o de Gabriel Florit, per citar dos elements del Pla, ens informen tan bé o millor del que creuen fer-ho els científics. Escriptors i pintors, tan com fotògrafs o cineastes, són elements imprescindibles per mirar com miram, com veuen i com instrumentalitzen a través dels seus diferents llenguatges, el que és real i objectiu. Vana, pretensió absoluta dels científics. De l’impressionisme a l’hiperrealisme, travessen la història de l’art maneres de veure, d’aproximar-se a tot. Alguns tocs de Renoir, sí que hi ha en les obres de Gelabert Niell, amb altres tocs personals de manejar el pinzell, passats pel sedàs de l’aprenentatge de com s’ha de transportar la mirada de l’artista al llenç, on l’obra acabada ens dirà com veu la pintora el país. Els arbres d’una vorera de torrent, els camps de blat o d’ordi abans de les meses, els camins i les casetes que acompanyen les petjades humanes i de la història, els fruits que en resulten, tots ells resolts amb tocs certs de color. Aquests són els elements que posa a disposició de tothom la nostra pintora. Vet aquí com el seu procés de construcció visual aporta un element més, diferent, a la lectura del país. A través del traç, del color, de la composició, Gelabert Niell aprofita l’avinentesa per fer-nos fixar en el que a ella li interessa. Tan real o més que la pròpia realitat. Tan subjectiu o personal com ho és el paisatge llegit per un de nosaltres. Torn repetir: o més.

De na Cati Gelabert Niell m’agraden els tractaments potents de les seves obres, les traçades ràpides i segures de pinzell o llapis, ja siguin els de  primer terme per ressaltar unes herbes i uns sembrats, així com el trencament de les ones, quan fa marines, la qual cosa, però, no la fa defugir un tractament més tranquil i de detall, per perfilar un poble, un pinar o uns arbres molt a l’estil de Camille Pissarro. És en aquestes resolucions segures on es fa més avinent la maduresa de la pintora, tot i acceptant ella mateixa els seus mestratges, en la seva etapa actual enfila camins més personals: els enquadraments, les ombres, els reflexos ens fan tèmer dels nous viaranys que pot solcar l’artista, mantenint, això sí, la fidelitat als seus redols. Les lectures amples i inacabables dels territoris, dels fets i dels resultats dels qui els habiten. Na Cati Gelabert ens hi ajuda i ens forneix una mirada acolorida i personal per a interpretar-los. Malgrat no siguin les persones les protagonistes de la seva obra, tot i que alguna guaiti en un indret o aparegui quasi dissolta a la vorera d’un safareig, contemplant els nenúfars, “a la manera” de Monet. Que es va sentint de cada pic més còmoda en el seu estil, hi torn fer esment,  ho poden certificar les seves resolucions amb taques fermes i mestres, acostant-se a l’abstracte, les glopades de color, a mig camí, per altra part, amb la pintura detallista del fons, ja sigui amb l’skyline de Palma o amb els perfils de les cases del seu poble, Sineu. De les juxtaposicions del paisatge a la història de l’art, de Patinir als impressionistes, qui sap si d’alguns fauvistes o puntillistes o dels mestres que l’han interpretat a Mallorca, Gelabert Niell en treu el seu profit. La seva obra és capaç de moure bones vibracions, sensacions agradables -Mallorca com una Arcàdia, no sé si massa feliç- que bona falta ens fan. Tot i que, per davall,  ressonin els ecos que persegueixen el paisatge, Gelabert Niell a la seva obra certifica la seva manera de mirar el nostre territori, amb una visió ben seva.
__________________________________________________________________________________ 

Gelabert Niell exposà al Claustre de Sant Antoniet del 31 de març al 12 d’abril de 2008.

El seu estudi de Sineu ( Mallorca) al carrer dels Bous, 131, és obert durant aquests dies previs de la Fira de Sineu.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb