Climent Picornell

JARDINS D'ALTRI AMB FINAL INDIFERENT. Climent Picornell

jcmllonja | 08 Febrer, 2008 20:49

Jardins d’altri, amb final indiferent.

Climent Picornell

Són, aquests jardins, redols malgirbats. A vegades, collites furtades a ca d’altri. Em vaig guiar amb l’escriptor argentí Bioy Casares ( De Jardines ajenos), tot i que, adesiara, en trob un poc per tot. És el cas d’Andrés Trapiello, qui, fa poc, composava un excel·lent article amb les darreres paraules que digueren abans de morir personatges diversos. Algunes d’elles ja les havia encalçat. “O és aquest horrible paper pintat el que desapareix, o som jo”, Oscar Wilde; geni i figura fins la sepultura; de totes les maneres, en conten moltes versions de Wilde, tantes com formes es va inventar Valle-Inclán de com havia perdut el braç, al manco; o el dramaturg Paul Claudel que havia fet morir amb sentències grandiloqüents els seus personatges i quan li va tocar a ell, balbucejà al metge que li tractava la descomposició intestinal: “Doctor, deu haver estat la botifarra?” I morí. Vaja, vaja... i que diran vostès? O un servidor, quan s’acosti? “Llum, més llum”, que va musitar Goethe  -queda cursi ara-, o “Merda!” – més rotund- que exclamà l’insigne poeta Walt Whitman o, el millor, sens dubte, Pancho Villa, mentre agonitzava encara declarà a un periodista : “Digués que he dit alguna cosa quan me moria”.

D’arreplegades com aquestes n’hi ha que ajunten sentències per fer riure, o com veuran més envant, per fer plorar. De quan la gent va al metge, errades tipogràfiques o de quan responen exàmens els nostres estudiants ( “Barroco: estilo de casas hechas con barro” ; “Marsupials : els qui duen les mames dins una bossa” ; “Pediatra : metge dels peus” ; “Coneixes algun vegetal sense flors? : Sí, en conec” ; “Animals polars : l’ossa major i la menor”;  “L’inventor del para-rajos: Frankenstein”; “Aníbal va ser un general cartilaginós”…i aquesta en concret, encantadora ( servidor fa de geògraf a estones ): “A Holanda, de cada quatre habitants, un és vaca”. Ja que érem a exàmens de ciències, sempre he pensat que Darwin devia tenir un enorme sentit de l’humor,  o gens, o, com a mínim, una gran capacitat de provocació, i ho vaig confirmant ara amb l’onada creacionista i anti-evolucionista als USA, que s’acosta. Tot lo dolent s’aplega. A les darreres frases del seu llibre, L’origen de les espècies, manifesta: “No veig cap raó vàlida perquè les opinions exposades en aquest llibre fereixin els sentiments religiosos de ningú”. Fals o ver, es conta que en un ball, li presenten una baronessa, ella diu, recriminant-lo: “Vol dir..., vol dir..., vostè és aquest individu que afirma que venim de la moneia”; resposta de Darwin, emprenyat: “Veient-la a vostè, no en tenc cap dubte”. Això passa amb les grandiloqüències heretades, mirin sinó el que fa contar Belén Gopegui a Sergio Prim, un cercador de forats: “Davant el comentari d’un comte qui assegurava preferir l’honor, a la vida, escoltant-ho una baronessa murmurà: ‘quina beneitura, és com preferir els forats al formatge’. És una variant de “Més valen forats sense barcos, que barcos sense forats”. No era la mateixa baronessa, famosa en els cercles de París, la que digué al seu amant –sempre he cregut que era  Jean-Jacques Rousseau, però no me quadra massa- quan aquest descobreix i li comenta que tenia un mugró que mirava -com es sol dir- contra el govern,  un mugró desviat. Ella, enfadada i coqueta, es vesteix i exclama, en italià: “Lascia le donne e studia la geometria!”. En realitat sembla que fou Casanova qui li donà el consell d’estudiar matemàtiques dins un bordell de Venècia. Una casta de dona diferent, Teresa de Calcuta, una monja que no em queia gaire bé, confessa que en alguns moments li fallava la seva fe. “ On és la meva fe? Fins i tot en el més profund de mi, no hi ha res, excepte el buit”. El titular del diari era: “Creia en Déu Teresa de Calcuta?”. El meu titular, mai escrit: “He estat a punt de no creure en Déu”. Així m’ho manifestava la mare d’un amic meu, mort de SIDA, molt jove, davant la dimensió dolorosa del que ella vivia com un robatori. 

He recollit, desferrant-les d’una paret, unes Zapaterinas, insultants ( “Zapatero-tapadera / de tanta sangre y ladrón… ), se coneix que hi ha gent que va com a esglaiada ara que s’acosten eleccions i la cosa pinta malament. En la millor tradició de la indiferència pel qui guanyi el poder he recordat el que deia Castelar, o el Comte de Romanones: “Que hagan ellos las leyes, que ya redactaré yo los reglamentos”; fórmula burocràtica per burlar la voluntat popular. Em connecta amb al que manifestava un general, ho he vist atribuït a un colpista,  podria ser Mola o Millán-Astray? : “Al amigo el culo; al enemigo por el culo y al  indiferente, le aplicaremos la legislación vigente”. Es veu que els indiferents, en moments de crisi, tenen una sortida dificultosa. Recordin aquella sentència -atribuïda, molt erròniament a Bertolt Brecht- de Martin Niemoeller ( 1892-1984): “Vengueren a cercar els comunistes, no vaig dir res, no era comunista. Després vengueren a cercar els socialistes i els sindicalistes, no vaig dir res perquè no era ni una cosa, ni l’altra. Llavors vengueren pels jueus, i jo, com que no era jueu, tampoc vaig dir res. Un dia vengueren a cercar-me a mi, i ja no quedava ningú que pogués parlar per mi.”

Dramàtic, el clam dels indiferents. Per això espanta la declaració següent, en boca d’un altre colpista, Ibérico Saintjean: “ Primero mataremos a todos los subversivos; después a sus colaboradores; después a sus simpatizantes; después a los que permanecen indiferentes y por último a los tímidos”. Així la dictadura argentina assassinà 30.000 persones entre 1976 i 1983. Sempre recordant que la prudència mai ens ha de convertir -en indiferents- en traïdors, com ho digueren Jordi Carbonell o Pere Quart, i també un altre dels personatges de Gopegui: “Decidit a mantenir sigilosament un cert grau de distància, mai donava la meva opinió, ni tan sols quan la me demanaven. Un dia, ella, m’enfloca: ‘La discreció és una forma de covardia’. Fronteres evanescents separen la discreció de la prudència, la indiferència de la timidesa o la covardia.

(Cartografia de Balears de la Biblioteca Nacional de Madrid )

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb