Climent Picornell

EL PLA DE MALLORCA: ENTRE LA RESERVA ETNOGRÀFICA I LA BALEARITZACIÓ INTERIOR. Climent Picornell

jcmllonja | 01 Maig, 2007 21:01

El Pla entre la “reserva etnogràfica” i la “balearització interior”.

Climent Picornell

 

La recerca de la qualitat de vida

Des de les pàgines de “L’Observador del Pla de Mallorca”, hem anat oferint l’interès que demostren els habitants del Pla per anar conquerint millors aspectes de la seva qualitat de vida, sostinguts entre la tranquil·litat, la seva idiosincràsia i els inevitables condicionaments de la modernitat. Les propostes efectuades des de quasi tots els municipis de la comarca convergeixen les unes amb les altres. Resumint, van des de la millora del desenvolupament econòmic local - tot ajudant a l’activitat agrícola  amb subvencions diverses, protegint el comerç i les empreses endògenes, com una forma de promoure llocs de feina i estabilitat laboral-; l’establiment d’una major equitat social - amb propostes d’accés a un habitatge digne o la millora de la xarxa sanitària i dels serveis socials, amb especial interès amb les nombroses persones majors, així com la necessitat d’incentivar la participació ciutadana i la dels agents socials i econòmics en la planificació del futur del municipi; no s’ha d’oblidar la preservació de la identitat dels  pobles del Pla, conjuntada amb la integració cultural de tots els seus habitants, amb una particular atenció als nous-vinguts. Preocupacions ben sentides són, també, les relacionades amb la millora de la convivència entre vehicles i vianants  -que passen per afavorir  reformes circulatòries als municipis-, juntament amb propostes de subvencions pel transport públic, eliminació de barreres arquitectòniques i campanyes per millorar la seguretat vial, tot per aconseguir això que se’n diu una mobilitat sostenible; un altre vector de la qualitat de vida del Pla passa per la millora de la qualitat ambiental  -amb temàtiques referents a la correcte gestió de residus, de la qualitat de l’aigua, de l’energia i de la contaminació acústica i atmosfèrica; passant per la necessitat d’incrementar les taxes de reciclatge, l’estalvi d’aigua i l’estalvi energètic;  augmentar la vigilància a pedreres, abocadors de residus incontrolats, antenes de telefonia mòbil. La recuperació i divulgació dels valors del medi natural i cultural, amb la necessitat de gestionar un creixement urbanístic ordenat i equilibrat que permeti protegir i restaurar la qualitat del medi i també del paisatge, rural i urbà, són alguns dels factors pels quals els habitants del Pla estan particularment sensibilitzats.

 

S’acosten les eleccions.

Ara bé: s’acosten eleccions aquest mes de Maig i les formacions polítiques esmolen les seves propostes i els electors les seves decisions. A la nostra comarca, durant aquests quatre anys de legislatura s’han anat succeint o confirmant una sèrie d’esdeveniments que la situen entre un dualisme qui sap si irresoluble. Els qui voldrien que el Pla fos la comarca que atresora els fonaments de la Mallorca de sempre, i els qui amb les seves decisions o omissions han encetat el camí de transformació i desfiguració del Pla. Aquestes dues opcions ens situen entre els qui volen que el Pla sigui una espècie de  “Reserva etnogràfica” i els qui el convertirien en un altre territori, amb “Balearització interior”. Un cert terme mig es va configurant a cops d’oposició, de rebuig i de seny

Certament, per a molta de gent que no viu al Pla, s’ha tengut tendència a idealitzar la comarca com a “reserva” dels costums ancestrals dels mallorquins, allò tan esmorrallat de la “Mallorca Profunda”. Un lloc, on els pas del temps no havia aconseguit modernitzar la seva vida, preservant una Mallorca antiga i rural de rondalla, el progrés, en canvi, sí que havia passat per Palma i pels llocs prop de la vorera de mar, que s’havien modernitzat massa i s’havien “balearitzat”, és a dir, s’havien tudat en part, per mor dels efectes col·laterals i inevitables del desenvolupament econòmic que havia vengut de la mà del turisme. Aquesta lectura molt superficial del Pla de Mallorca, era certa a mitges, perquè si bé els nuclis poblacionals havien anat evolucionant i els serveis s’havien anat anivellant amb altres llocs, ni el paisatge, ni el paisanatge havien sofert canvis massa espectaculars; si més no, l’abandó progressiu del camp, a alguns llocs una vertadera debacle de l’agricultura, que era suportada i apuntalada pels pocs nous pagesos i per agricultors ocasionals o de cap de setmana, aquests darrers, obtenint les seves rendes principals fora del poble o fora del sector; les segones residències dels estrangers –alemanys, sobretot- en augment, no havien capgirat totalment  la fesomia, ni l’esperit de la comarca.

Durant aquests darrers quatre anys, però, s’han accelerat una sèrie de fenòmens, provocats, o a partir d’un conjunt de vectors principals: l’acceleració del flux d’immigrants; la generalització de les construccions adossades o plurifamiliars als nuclis urbans i l’augment de les  construccions per a segones o primeres residències a fora vila. Hi ha qui creu que la causa són les noves carreteres i autopistes que han col·locat la comarca a mitja hora de la perifèria de Palma –una altra cosa és entrar-hi, a la ciutat-  i que la demanda de nous llocs de feina, ha actuat com un “efecte cridada” de nous immigrants, sobretot africans i sud-americans, per a determinades feines, com la construcció, la pagesia o l’atenció als majors.

Tan des de les lectures tremendistes, com des de les interpretacions més acomodatícies, es veuen aquesta factors com a desestabilitzadors del que la gent es pensava que era la comarca del Pla. Aquella “Mallorca profunda” du camí, o ja ha passat a ser, una Mallorca quasi com la resta de l’illa. Enfront d’aquestes noves problemàtiques que es subsumeixen dins fenòmens d’abast superior, la globalització del fenomen immigratori o el desenvolupament del sector de la construcció al conjunt de Mallorca –i de tot l’estat espanyol- en aquests primers anys del segle XXI. Les propostes per ordenar les noves problemàtiques sorgides, solen fluctuar entre massa expeditives,  erràtiques o inconcretes.

 

Propostes diferenciades

Les propostes per encabir de forma correcta aquests allaus contemporanis, no tenen solucions taxatives i definitives. Per una part, la millora de les comunicacions era un desig ben sentit, per uns únicament com a millora de la xarxa, per altres en forma de desdoblament; la immigració, seguint amb la normativa estatal de regularització, ha passat a tenir cartes de naturalesa i l’urbanisme o l’ordenació del territori, amb el Pla Territorial Insular de Mallorca aprovat, dota d’un marc a través del quals els diferent municipis han d’adaptar-s’hi, la qual cosa no vol dir que no continuï l’edificació de construccions plurifamiliars i per tant l’augment accelerat dels nous residents als nostres nuclis tradicionals, els quals van perdent també–de forma galopant- la seva fisonomia arquitectònica. A tot això, l’espai rural es va omplint de cada pic amb més habitants externs, i amb més xalets i casetes a fora vila, no sempre dins la legalitat. Els nuclis de la comarca del Pla, per mor d’alguns d’aquest motius, han anat guanyant població, i , per tant, demandant nous serveis addicionals, en alguns casos saturant els existents, des d’infrastructures fins a serveis com sanitat i educació.

Els nostàlgics no se’n saben avenir, que en aquests darrers anys, el seu poble hagi canviat tant: finques amb ascensors, quan no n’hi havia hagudes mai, amb nous habitants, desconeguts de tot d’una; les escoles amb uns percentatges elevadíssims de fills d’immigrants – “nous mallorquins del Pla”-, els residents de sempre que malden per provar de digerir aquestes noves estructures. Pobles que han passat de sentir parlar una llengua, fins fa quinze anys, a sentir-ne parlar cinc o sis. Des de fora del Pla, i des de dins, les institucions proven – o ens fan creure que ho proven- d’ordenar i contenir el creixement i de mantenir el caràcter rural i particular de la comarca, suposant que és dipositària d’alguns dels trets identitaris mallorquins que li comuniquen el seu caràcter diferencial, i que, a altres llocs de Mallorca, es donen per quasi perduts, substituïts per això que se’n diu la globalització. La proposta de manteniment d’aquest tarannà es fa, no només des de la societat civil, sinó també des de les institucions, perquè es diu que aquest factor diferencial dotaria a la comarca d’un tret específic de desenvolupament econòmic. No oblidem que les hipòtesis de les DOT (Directrius d’Ordenació Territorial) del Govern Balear proposaven la creació d’una xarxa de “Parcs etnogràfics”, un d’ells al Pla.  Serien com a “sistemes de caràcter globalitzador de conservació de patrimoni integral, de formació de la població i de recerca de noves alternatives per al desenvolupament local”, per tal d’aconseguir una “regeneració cultural i una recuperació integral del territori a partir de la memòria col·lectiva”,  a partir de la formació i de la sensibilització de la població resident, amb tota una sèrie d’equipaments, tendents a la dinamització i regeneració econòmica del territori.

Però, com una paradoxa, les actuacions de millora de la connectivitat –les noves carreteres i autopistes, per exemple- posen en evidència que aquestes actuacions són un arma de doble tall, que desarticula el caràcter propi comarcal. Els nous habitants del Pla, no tenen –la majoria d’ells- consciència de la idiosincràsia de la comarca; uns han vengut atrets per la feina, pels preus més barats dels habitatges en relació a la ciutat, o a la recerca d’una tranquil·litat que ja s’ha perduda a la vorera de mar o a Palma.  Però no són gaire conscients de que passen a formar part d’un ecosistema natural i social, particular. Alguns sí, a altres no els interessa gens, a altres no els cal. Si més no l’escola encara funciona com element d’integració a la cultura del Pla –qui sap si l’únic amb vertadera potència-, sense deixar de banda –com l’altra plat de la balança- l’efectivitat dels enormes mecanismes uniformitzadors, vehiculats a través de les televisions, ja siguin estatals o internacionals, o algunes decisions polítiques, tendents a la recerca del vot immediat, fan de no saber que el Pla té cultura i personalitat pròpies. Així,  un dels perills més vehements és el de la formació de grups, blocs o guetos, poc comunicats entre sí, en funció de la procedència o de la cultura de base: els tradicionals mallorquins del Pla de “sempre”; els immigrants africans, sobretot magrebins; els immigrants sud-americans, equatorians i argentins majoritàriament; els residents estrangers alemanys o anglesos, quasi tots a cases o xalets per fora vila, a tots els quals, ara, s’hi han afegit els “nous residents” que han comprat adossats o pisos a les nombroses finques i promocions dels nuclis urbans del Pla de Mallorca.

 

 

Ni reserva etnogràfica, ni balearització interior.

És d’esperar que la majoria de partits polítics, als seus programes electorals, vulguin donar solucions per ordenar el creixement produït, bàsicament, per alguns dels factors anteriors i solucionar els entrebancs. Ni reserva etnogràfica – com un gran parc temàtic d`indígenes: “mallorquins fent de mallorquins”-, ni una nova “balearització interior” amb desordre urbanístic, aquest és un més dels difícils camins que hauran d’emprendre els nostres polítics que sorgeixin de les eleccions de dia 27 de Maig. Alguns demanaran i oferiran normatives restrictives, altres no tant; tots, més disciplina urbanística, altres copiaran les “Agendes Locals 21” que ja havien detectat una gran part d’aquestes problemàtiques socials –juntament amb altres més estrictament mediambientals, com el problema de la qualitat de l’aigua o la gestió dels espais protegits-; en definitiva s’acosta una bona ocasió per fer una lectura dels diferents programes electorals i triar les opcions que més s’acostin al manteniment d’una comarca moderna, acollidora -amb tothom que respecti el caràcter que l’ha individualitzada- i que miri el futur amb força per dur a terme un desenvolupament -social, econòmic i ambiental- sostenible.

(IMATGES MODIFICADES de l'ARXIU JOSEP PONS FRAU, FOTÒGRAF, 1883-1952. Ajuntament de Palma)

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb