Climent Picornell

PRESENTACIÓ de "Mallorca, els aucells i el seu entorn". Climent Picornell.

jcmllonja | 09 Gener, 2006 10:33


Presentació de "Mallorca, els aucells i el seu entorn"

Gracià Sanchez, l'editor de "EL GALL EDITOR", convoca a la presentació del llibre de gran format, "Mallorca, els aucell i el seu entorn" amb fotografies de LLORENÇ LLOBERA i textos de FRANCESC LILLO.

Divendres dia 13 a les 20 hores a la "TAFONA DE CAN REIET" a Pollença ( a dues passes del Convent). Hi intervindran els autors, l'editor i un servidor, al qual li demanaren el pròleg del llibre, que seguidament penjaré al bloc.


 

Mallorca, els aucells i el seu entorn

de Llorenç Llobera i Francesc Lillo. (EL GALL EDITOR)

 

Una baula més pel coneixement i la salvaguarda del nostre patrimoni.

 

            Climent Picornell*

 

El llibre que començaràs ben prest, lector, és una petita joia d’aquestes que la vida –“que no fa massa regals” com deia un poeta- et posa un bon dia a les mans. Mallorca, els aucells i el seu entorn és una peça confegida a mitges, un brodat amb els traus lligats per les fotografies d’en Llorenç Llobera i els textos d’en Francesc Lillo. És aquesta una obra que s’insereix dins un corrent, al qual no són aliens els autors, un vessant de la ciència que observa, descriu i sistematitza la natura, i aquí en particular, els escenaris biogeogràfics de les nostres illes i el de Mallorca en concret. És una via que beu de la moderna recerca, però també, del  nou sentit de la divulgació i la interpretació del  patrimoni natural, i que genera el gran moviment de l’educació ambiental a les societats contemporànies. Un corrent, no ho hem d’oblidar, que és primigèniament i sobretot,  a favor i en defensa del medi ambient.

Record a ca meva, essent un al.lot, algunes obres, en podríem dir primerenques, d’aquesta camada. Una amb especial delectació :  “El medio y la vida en las Baleares” (1964) de Guillem Colom.  Fou, per a mi,  com un pioner dels manuals, com un inici dels materials de divulgació científica,  acompanyada  d’un excel·lent material il.lustratiu -com en l’obra que ara presentam- , però amb elements diferents : era, el cas de l’obra de G. Colom, il.lustrat amb els dibuixos de paisatges, flora i fauna, fets de la seva pròpia mà amb singular destresa artística. No hi havia arribat el color, encara, conquesta de les modernes tipografies. Color per a tothom, vull dir. Perquè color ja n’hi havia, i en canvi, pocs el podien conèixer. N’hi havia, per exemple,  en les làmines que Cristòfol Vilella, havia dibuixat, recollit i enviat al laboratori del rei el segle XVIII  - ho podem veure ara a “Naturaleza de las Baleares”(1766), publicat per J. de Olañeta l’any 1999-  un magnífic exemple, elitista si tan es vol,  d’aquesta hermosa simbiosi entre il.lustració i text que arriba a conformar-se en les ciències naturals. No vull dir amb això que les imatges siguin indispensables, de fet un dels nostres grans naturalistes del segle XIX, F. Barceló i Combis té obres interessants sense il.lustrar. Però,  esdevé un material diferent. No seria el mateix, per exemple, el  “Die Balearen”, de l’Arxiduc, sense la força que s’hi acumula per mor dels seus gravats, en negre i color. I, ja en la modernitat,  el veure les coses, se fa de cada pic més “conditio sine qua non” del bon quefer dels naturalistes, siguin zoòlegs, botànics, ecòlegs o geògrafs. I això es pot veure ja en els materials que s’han anat publicant més recentment i que apel.len constantment a la fotografia i al dibuix com a matèria explicativa i de recolzament del text. Des de la Flora de Mallorca de Francesc Bonafè als excel.lents manuals, divulgatius,  de coneixement de la Naturalesa, que començà amb “Les plantes de les Balears” Antoni Bonner i el seguiren el dels ocells de Joan Mayol i els dels mamífers d’en Josep Antoni Alcover, fins, fa poc, el dels insectes de Balears amb dibuixos acurats de Xavier Canyelles, com a mostra d’una nova fornada d’il.lustradors de natura com Aina Bonner o Vicenç Sastre. O els més recents “Quaderns de Natura de les Balears” amb obres sobre la posidònia, els cetacis, les falgueres, el litoral o les papallones, aquest darrer de Guillem Pons.  Tot passant, és cert i no ho hem d’oblidar, pels textos de Fauna endèmica o d’Orquídies de les Balears; els diferents anuaris del GOB, els treballs de la Societat d’Història Natural de Balears; sense deixar de fer esment a les obres majors o pioneres com l’“Història Natural dels Països Catalans” en les quals, per necessitats editorials i de mercat, aquesta relació entre text i il.lustració esdevé un tot entrellaçat, i marca ja el que serà una constant en l’apropament al medi natural de les illes Balears : el recolzament entre una bona textualitat científica i una magnifica il.lustració.


            Retornant al meu comentari inicial  volia significar que el text que ara presentam – Mallorca, els aucells i el seu entorn - i els seus autors – Llorenç Llobera i Francesc Lillo- no són gens aliens a aquests corrents; a l’inrevés, en són uns excel.lents exponents. Ho torn a repetir, no és pot entendre la seva obra sense el desenvolupament de la moderna investigació, de les aportacions de la Universitat de les Illes Balears, en les seves vessant biològiques  -cal citar aquí l’ “Herbari virtual”-, com tampoc s’han d’oblidar les publicacions de l’ Institut d’Estudis Baleàrics, ni les  de la Societat d’Història Natural, ni, tampoc a un altra nivell,   les d’associacions per a la defensa de la naturalesa  o les pràctiques guies de passeig i interpretació que han proliferat darrerament. I no em referesc, únicament, als continguts textuals, sinó  que, en el que fa referència a les il·lustracions passa una cosa semblant. La progressiva evolució de la fotografia de natura a les illes Balears és una altra de les parts consubstancials a aquest procés. Una fotografia que de cada pic és fa més tècnica i acurada i que dona com a resultat un important conjunt de fotògrafs de natura, especialistes en el seu tema i amb un bon bagatge tècnic i artístic. L’Associació de Fotògrafs i Filmadors de les illes Balears (AFONIB) és un exemple del que dic, una associació on hi són des de M.A Dora, S. Torrens, J. Jurado,  G.Salvà, B. Perelló i, també,  Llorenç Llobera.

            El discurs anterior ve a compte perquè Mallorca, els aucells i el seu entorn, per a un servidor, quedaria emmarcat dins aquesta correntia o mar de confluències. Basta llegir la bibliografia citada o la llista d’agraïments, per veure que les cites i arguments d’autoritat tenen les procedències que he esmentat o que els ulls que han revisat el textos li donen encara més solvència, si cal. I ara que som aquí, al tema dels agraïments esmentats pels autors, voldria subrejar-ne un : el del fotògraf Climent Picornell (1956-2003); al qual, tan els autors com aquest prologuista, li tenen un especial reconeixement, pels seus coneixements, pel seu coratge, pel seu treball fotogràfic i pel seu altíssim sentit de l’amistat i de l’amor per la natura. El llibre li és dedicat.

            Mallorca, els aucells i el seu entorn és una obra que està estructurada seguint un ordre d’escenaris, o d’entorns,  successius : les zones humides (S’Albufera, S’Albufereta i Es Salobrar), el Pla de Mallorca, la Serra de Tramuntana i la Costa mallorquina. És ben patent la seva vocació de dibuixar aquests espais ben mediterranis, on la natura ha estat tan sotmesa als vents de la humanització històrica dels seus paisatges. Des dels aprofitaments forestals, les pastures abusives, fins a l’horta i el secà agrícoles, llocs que ens recorden tan la fatiga edàfica com la vocació d’incendi de pinars i  garrigues, així com la fauna en retirada i l’urbanització desaforada induïda per un model economico-turístic gens planificat, i que, com a paradoxa,  és atret pel sol, les platges i els paisatges. En cada un d’aquests paisatges, però i  encara,  la natura hi roman i hi permaneix. Francesc Lillo s’encarrega de presentar-nos-ho, amb paraules que fugen de la simple descripció rònega o excessivament acadèmica –que aquesta també hi és- sinó que hi fa entrar la seva configuració personal i, si tan es vol, sentimental, d’aquest espais;  vegeu : “La remor del canyet, els moviments ondulants de la bova i la suggeridora tendresa dels créixens”. Aquesta prosa ens serveix, en aquest cas per S’Albufera, com ho farà amb els altres ecosistemes, per introduir-nos en el que serà després el gruix del territori esmentat. Ho remarc perquè el llibre, fabricat a base d’una introducció genèrica per cada un dels escenaris esmentats i seguit d’uns comentaris a les il.lustracions, s’agraeix que tengui aquest toc elegant i personal que l’ hi transmet en Francesc Lillo.

            Les imatges d’en Llorenç Llobera forneixen l’espina dorsal de Mallorca, els aucells i el seu entorn. Són el “Deus ex machina” sobre el qual ha esdevengut el procés del qual parlam, la simbiosi entre text i il.lustració. I si bé és ver que també hi ha retrats de bolets, de flora endèmica, d’insectes o de paisatges, els ocells són els grans protagonistes de l’obra. Des del més senzills d’observar, posem per cas els busquerets de capell, fins a les rareses com el busqueret de batzer; des de la vestimenta quasi tropical dels abellerols fins a les grisors apagades de les cucullades o l’endolament de les mèl.leres, que tenen però, colors apart, altres virtuts: els mel.lerots les seves tonades o les cucullades que s’aparellen volant, diuen. Llorenç Llobera demostra la seva vena de fotògraf amb escreix i amb soltura, per molts de motius. Domina la màquina de retratar, enquadra bé i demostra el do que ha de tenir el bon fotògraf de natura. Com he dit altres vegades, els fotògrafs naturalistes es graduen quan retraten correctament ocells; per la seva dificultat tècnica i per la paciència que du aparellat el fotografiar bé éssers tan bellugadissos.



            La confluència dels dos autors, per una part la força i el color de les imatges d’en Llorenç Llobera i per l’altra els textos i comentaris de Francesc Lillo, que demostra la seva vena geogràfica, pel poder de les seves descripcions i les síntesis adequades dels paisatges, conformen una obra molt interessant, com deia al principi, una d’aquestes alegries que la vida ens regala. De totes les maneres, no vull acabar, ni dec, sense el que també és necessari dir. No forma part de cap ritual, però ja ho pareix, a la Mallorca actual. Quan ens toca parlar de natura a les nostres illes ens hi apareix –ja ens ho recorden els autors-  que  “la destrucció del territori ha esdevengut un afer vergonyós en la nostra història recent”. I cal fer-ho con ho fan ells amb un afany que pot semblar  regeneracionista, o redentorista, si és vol, però sempre amb esperit aplicat, com els bons naturalistes : publicitant la riquesa dels colors, dels sons, la diversitat dels llocs i la  dels hàbitats d’aquesta nostra Mallorca, tan malmenada. La història del coneixement de la natura en aquests temps  va lligada, per mor de la seva agressió constant, a la història  de la seva defensa i la seva protecció. Un camí en ziga-zaga, amb retrocessos i avenços, amb contrapunts. Des de la fundació d’entitats conservacionistes, a la invasió per a la conservació d’espais naturals com Sa Dragonera, tot passant per l’aprovació de Lleis com la de la protecció d’espais naturals o la fallida de l’implantació de taxes o imposts ecològics. Tot ens dibuixa una contorsionada història recent de la protecció del nostre medi ambient. Avui, fins i tot, la natura ha estat incorporada per alguns de forma hipòcrita i insostenible com una variable estimuladora del turisme, lluny de la defensa, que per ells mateixos es mereixen, els nostres valors ambientals. De totes les maneres, Mallorca, els aucells i el seu entorn, ja forma part dels elements que ajuden a confirmar aquell aforisme tan conegut que sentencia : “s’estima el que es coneix”. Vet ací una altra de les utilitats de l’obra d’en Llorenç Llobera i en Francesc Lillo, estendre el coneixement del nostre patrimoni natural i, de retruc, bastir un altre fonament per a la seva salvaguarda. Així sia.

_________________________________________________________________

(*)Climent Picornell. Doctor en Geografia. Universitat de les Illes Balears.



 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb