jcmllonja | 04 Desembre, 2005 23:46
Palma o
Ciutat ?
Climent Picornell
Em demanaren una columna per a un nova publicació gratuïta, en català, que havia de sortir el novembre i em diuen ara que sortirà pel gener. Be. El fet és que el nom d’aquesta publicació ha de ser “PM-Palma”. Aquesta denominació, “PM-Palma”, i la relectura recent d’un article a la pàgina-web del professor Gabriel Bibiloni em feren rememorar qüestions sobre el nom de la nostra ciutat.
Fa temps es solien veure rètols indicadors de
Palma, tatxats i embetumats, i damunt, els toponimistes d’aventura, hi havien
escrit : “Ciutat”. Ni tan sols “Ciutat de Mallorca”. “Ciutat”. És cert que
durant molts anys, i encara ara, la gent de la part forana, usava “l’anar a
Ciutat” quasi com a únic genèric de la capital de l’illa. I un ciutadà era un
provinent de ciutat. I ningú es confonia. A la part forana –això de les
comarques i les mancomunitats és un invent recent- dir-li a qualcú “palmesano”, ja era un toc despectiu, com qui
dir “què s’haurà pensat aquest, que per ser de ciutat és més llest que noltros ?”,
i un “panet” o, un “panesillo” encara més, era el qualificatiu despreciatiu, i
carinyós, que s’aplicava als ciutadans, de Mallorca. Això era a la pagesia.
Però dins el mateix terme municipal de Palma també hi havia cosa. Un servidor,
va viure molts d’anys a un carrer que ara s’ha fet famós pels seus tremolors i
el seu monumental clot, que ha d’engolir el túnel desde l’estació intermodal de
transports. Idò, els meus pares parlaven de “baixar a ciutat” quan anaven al
centre, al “down town”; per a ells els qui vivien fora de les murades,
actualment l’anell circulatori de les avingudes, “ciutat” era la ciutat antiga,
el casc antic tancat per les fortificacions, Palma vella. Les barriades de
l’eixampla i la perifèria eren una altra cosa, tenien nom propi també.
Fa temps que no es veuen rètols de Palma
sobre-escrits i transformats a manotades en “Ciutat”. I també cal dir que eren
re-interpretacions, stricto sensu, errònies. Anem per parts, si els hi sembla.
Palma era la denominació que donaren els romans a la nostra ciutat, la fundaren
i dissenyaren. Aquesta denominació caigué en desús i els successius pobles que dominaren
les illes es referiren a l’antiga Palma, amb el nom de l’illa : Mallorca. Pels
àrabs, Madina Mayurqa : la ciutat de Mallorca. Exactament com passa ara a Eivissa. Eivissa és el nom de l’illa, i
també de la ciutat, a la qual es refereixen els d’allà com Vila. També passà
això amb l’arribada dels catalans. Mallorca era el nom de Palma, era el nom de
la ciutat i també el de tota l’illa. Als famosos “Isolarios” italians es deia
sempre : “La sua Città Capitale porta lo stesso nome di Majorica...”, el mateix
nom. Per a un forà s’havia d’especificar que es parlava de la ciutat de
Mallorca, que era a l’illa de Mallorca. Posteriorment , primer d’una forma
dubitativa, Palma, el seu topònim antic, fou restablert per la “Nova Planta”
borbònica i per les noves divisions provincials del segle XIX que li associaren “Mallorca” al seu nom, de
forma postissa, per no ser confosa amb altres “Palmas” de l’Estat Espanyol :
Palma de Mallorca. Els temps de retorn de la democràcia, recordaren però que el
topònim de Palma estava tenyit del centralisme i de l ’autoritarisme borbònic i
fou quan es començaren a veure tatxadures damunt els rètols, demanant en forma
de grafitti que Palma fos Ciutat. I encara més, en ambients un poc sabuts, hi
havia qui pretenia la forma “la Ciutat de Mallorca”, topònim inventat, que no
té res a veure amb la tradició i que, com hem dit abans, si es volia restaurar
bé, havia de ser únicament “Mallorca”; ho torn a repetir, com el que passa a
Eivissa. Val a dir que el nom oficial de “Palma” és Palma, tot sol, sense cap
afegit; així ho diu el decret que oficialitza els topònims de Balears. Res de
Palma de Mallorca. Per molt que hi hagi “Ducs de Palma de Mallorca” . Si de cas
i si es vol escriure correctament : Palma ( Mallorca ).
Deia al començament que fa temps que no veig
rètols embrutats, amb el nom de Palma ple d’spray de pintura negra. Deu voler
dir que s’ha generat un acord entorn d’aquesta denominació ? Que els
“palmesanos” d’avui som més palmesans que ciutadans? Que la part forana es va
fonent i confonent amb la ciutat ? Que la urbanització difusa del conjunt de l’illa
fa que tots siguem ciutadans, una espècie de pagesos un poc globalitzats? O, pot ser, també, que els normalitzadors
toponímics d’spray s’han fet grandets i els ha pegat vessa d’haver d’actuar amb
nocturnitat. O que ja està be així i això ja no interessa i que hem d’anar a remoure...
( Palma : Temporal de Llebeig a principis de Desembre. FOTOGRAFIA de PEP TORRO )
« | Desembre 2005 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |