LES DONES NO ENTENEN ELS MAPES. Climent Picornell
jcmllonja | 08 Febrer, 2005 15:03
Les dones no entenen els mapes.
Climent Picornell.
Per una qüestió que té a veure amb la meva professió em vaig sentir en l’obligació de comprar, i llegir, el llibre “Per què els homes no escolten i les dones no entenen els mapes”. Un best-seller que ha venut centenars de milers d’exemplars. La idea subjacent a tot el llibre és que, ja en poden fer de bots les feministes, tanmateix, homes i dones som i serem diferents. Ho justifiquen Allan i Barbara Pease, els autors, quasi tot, en dades i comprovacions bioquímiques i estudis del comportament, localització i reaccions diferents del cervell dels mascles i les femelles, i a la fí, i crec que aquí hi rau l’èxit editorial del llibre, donen consells de què cal fer per dur-ho bé i perquè, definitivament, les relacions entre dones i homes siguin més gratificants i satisfactòries. Quasi res du el diari ! El corolari final del llibre és explicatiu a bastament “...estimat lector, aquest llibre ens pot ajudar a conèixer millor el món de la parella”. En fí, si ells ho diuen i per un parells d’euros, no és pagat.
Entre alguns capítols, digam-ne divertits, pel seu tema i alguns altres per la seva significativitat, pos l’exemple de la resposta a per què les dones se’n temen que els miram els pits i en canvi nosaltres no sabem mai quan elles ens miren el que ens miren, i ho fan, o la justificació de per què una dona té una visió global dels llocs i l’home en canvi una unidireccional, argument aquest que es va repetint : la dona pot tenir esment de tres o quatre coses i l’home només d’una, i encara. És un dels leit-motiv del llibre, una ditada de mel a uns i als altres, alternativament. A un servidor li ha semblat, tot plegat, molt justificatiu de l’statu-quo.
De totes les maneres l’interés, i tot es relatiu, d’un servidor, ve pel capitol relacionat amb les capacitats espacials dels homes i de les dones (sud, nord, lluny, prop, damunt, davall, dreta, esquerra, etc.), segons el llibre, les eines que conjuguen aquestes capacitats, els mapes, poden conduir, quasi bé, al divorci. El noranta per cent de les dones presenten una habilitat territorial limitada, en canvi l’home, habituat per la seva etapa de caçador, retenguda al seu cervell, va desenvolupar habilitats més complexes lligades amb el territori. Diuen els autors del text, un matrimoni, “és normal que les dones no tinguin massa habilitats espacials ja que, tret d’homes, mai no han caçat res més”. Ja me diran vostès si no és quasi una provocació, tot i que sigui dita amb ironia, que miren de justificar amb cents d’estudis respecte de les connexions neuronal cerebrals dels cervells dels humans. Na Barbara Pease, l’autora del llibre, diu que no té sentit de l’orientació, però que en canvi n’Alan Pease, l’altre autor, és incapaç de trobar els calcetins dins el seu calaix o la mantega dins la gelera. El consell que donen perquè la parella dugui una vida feliç : no insistir en que la dona llegeixi un mapa o una guia. Així seguint la tònica del llibre i per explicar el monopoli de determinades professions per part dels homes, els autors ho justifiquen dient que milions de dones han ignorat les seves inclinacions naturals i han renunciat a exercir professions on haurien destacat fàcilment a causa de les seves zones cerebrals específiques. “Les dones no han fracassat, només han fracassat els seus intents de ser com els homes. Injectar testosterona, milloraria l’habilitat espacial de les dones, però els efectes secundaris inclourien alts nivells d’agressivitat, alopècia o que els surtís barba...”. Vaja. Amb aquest llibre, ens prometen, a més d’arribar a entendre el sexe oposat, que el lector es coneixerà millor ell mateix i, en conseqüència, aprendrà a dur una vida més feliç, saludable i harmoniosa. Que volen que els digui, tota la música m’ha sonat a manuals semblants a “Como hacer amigos”, “Como hacerse rico jugando a la bolsa”, “Como hablar bien en público”...que prometen, com diu el seu títol ben clarament, coses impossibles. Però, mentrestant ja havia comprat el llibre, ni que fos pel meu interès profesional per la cartografia. I ja els havia dat ganàncies. Per no perdre-ho tot, miraré de seguir algun del seus consells. Tot sigui per aconseguir l’harmonia universal de les parelles. Heterosexuals, supòs.