jcmllonja | 12 Gener, 2005 23:48
Retorn de l’emoció.
De
vegades, era com si es ves a ell mateix, fent d’ell mateix. Era un sentiment
que no l’espantava, però li feia desdramatitzar les situacions o trobar-les
còmiques, tot i que podien ser ben tràgiques. Era com allunyar-se d’un mateix i
veurer-se per un forat, fent el que estava fent. Era com un pèrdua del sentit.
I, per afegitó, la pèrdua del sentiment. Si era fent una conferència, era com
si estàs assegut a la quarta filera, llegint el diari i escoltant-se a si
mateix, parlant d’una cosa que no li interessava gens. Si era amb la seva
al.lota, remolesta perquè els picapedrers havien fet una destrossa a la cambra
de bany del que havia de ser casa seva, era com si ell fos un espectador de la
casa de veïnat. Si era visitant el seu bon amic a l’hospital, on li havien
tallat un budell massacrat pel càncer, tenia la impressió de ser el metge que
l’havia operat, escoltant asèpticament el recompte del patiment, més diria, com
un periodista que li fes una entrevista. Distanciar-se dels problemes, sí, però
de tot, era com una mica massa. Calia, urgentment, un retorn de l’emoció per les coses i per les persones, i per les
situacions, sobretot. No fos cosa que perdés el gust de viure i es transformàs
la vida en una espècie de sessió de cinema continu, visionant una pel.lícula,
d’aquelles en blanc i negre del cinema italià d’un temps, tan compromeses i tan
avorrides.
C.P.
« | Gener 2005 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
31 |